Resposta a en Jordi d’Itaca2000 (sobre la llengua).

Un company bitacolaire, en Jordi d’Itaca 2000, em comenta en el darrer missatge que no el visito. Per a deixar constancia que l’he visitat respondre en aquest bloc un dels seus darrers posts, concretament el titolat: Solucions al catala? (es que m’ha tocat un xic el voraviu).

En primer lloc l’afirmacio: Que Catalunya es constitueixi en Nació o Estat. De nacio fa uns quants anys i panys que ho som, malauradament, el que encara no som es un Estat, pero nacio sense Estat en fa molt de temps que ho som.

Per altra banda, amb la frase del final: Per al "problema català" sempre queda un recurs ben fàcil: la imposició de la llengua.

Si segons la teva opinio la llengua catalana s’imposaria a Catalunya, l’espanyola tambe es deu imposar a Espanya, com la portuguesa a Portugal oi? No es una mica inconguent dir que s’esta imposant la llengua al seu propi territori? O be la llengua que s’imposa i s’ha imposat amb sang i lletra al llarg dels segles es la dels veins espanyols a casa nostra? No fotem coi!

-En un dels punts ens posa l’exemple d’Andorra, ja que es un Estat i la llengua catalana no es que estigui en gaire bona salut alli, per tal de mostrar-nos que per a salvar la llengua no ens fa falta l’Estat. Creus sincerament que el govern andorra fa prou per a la llengua del pais?? Creus que la llengua d’un pais pot tenir gaire bona salut quan el 70% dels habitants en son immigrants???? Jo sincerament prefereixo que Catalunya pugui ser un Estat normal i corrent com tots els del mon, per a poder ocupar-nos dels nostres afers sense interferencies veines. El que es evident es que per a salvar una llengua fa falta molt mes que un Estat al darrera: l’actitud militant d’un poble (no un poble amb tant d’autoodi com el catala). Pero tambe et puc dir que l’Estat prou instruments te per a salvar una llengua. Fixa’t amb alguns dels darrers paisos que s’han independitzat, els paisos exsovietics: En molts d’ells la llengua estava quasi desapareguda degut a l’opressio del rus, des de la independencia en 10 anys la llengua ha fet un giravolt extraordinari. I d’aqui a 5, 10 seran les futures economies europees.

-Pel tema de la llengua catalana com a unica llengua oficial a Catalunya. Jo evidentment penso que si ha de ser-ho. A Catalunya en catala, com a Portugal en portugues. El problema dels Estats Units amb els hispans, es el mateix que el nostre aqui, venen a una altra terra i no els dona la gana d’aprendre l’idioma de la terra que els acull. Et sona de quelcom? Els hispans solen ser aixi. (No vull pas que se’m titlli de racista, ans al contrari, a mes a mes se que no es pas en general, pero aixi es perque conec prou gent dels Estats.

-Per acabar, amb el tema del doblatge de pel-licules. Evidentment jo tambe estic a favor de veure les pel-licules, siguin en l’idioma que siguin, en versio original i subtitols en catala. Ara, el que no podem fer pas la mona i deixar que mentrestant que sigui impossible poder anar a veure cinema en catala a no ser que es faci 1 hora de vehicle baixant a Barcelona i anant a cercar la sala de cinema mes petita que hi hagi en tota la ciutat, que sera alli on, amb una mica de sort, potser podras trobar la unica copia de la pelicula que vols veure en l’unica llengua propia i natural del territori on vius. Com a minim, si es fa el doblatge de les pel-licules, el 50% de les copies en catala. (o es que no tenim dret a anar al cinema els catalans? , perque el nen que encara no ha apres l’espanyol a l’escola no deu poder anar mai al cinema oi? )

Be, per avui ja paro que no tinc mes temps. Jordi, et queixaves que no et visitava pero avui ja veus que te fet prou publicitat.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

19 Responses to Resposta a en Jordi d’Itaca2000 (sobre la llengua).

  1. Cyric says:

    crec q he entés x on anava el jordi…
    tinc una amiga letona. bé, és d’ètnia rusa però viu a letònia i al passaport diu q és letona. supose q quan parlaves dels països exsoviètics, feies referència a la letònia, entre d’altres. i dius q alli s’ha recuperat la llengua pròpia… però a quin preu?
    a letònia un terç de la poblacio son rusos, rusos de nacionalitat letona. ara bé, la llengua rusa ha patit una sèrie de, diguem, agressions molt important des de l’independència. no vull entrar-hi, xk els exemples que tinguem en casa poden ser traslladats al cas leto. el q vull dir és q la llengua d’un pais és la llengua dels seus habitants. no es pot ignorar l’existència d’un terç de la poblacio!!

  2. pere says:

    Quant als llatinoamericans, la situació en l’aspecte de la llengua és pitjor que als USA. Aquí, a més, tenen el convenciment que estan en un país que s’anomena Espanya que té una llengua oficial comuna i que la nostra és més una peculiaritat, una aficció, que altra cosa. I tenen tot el dret de pansar-ho, esclar.
    Per cert, veig que de tant en tant entres al meu blog de sempre, però com que ara estic incomunicat per raons alienes a la meva voluntat, vaig escrivint a http://provisionals.blogspot.com/

  3. JosepArnau says:

    Cyric, entenc per on van els trets i evidentment les altres llengues que es parlen a Catalunya tambe s’han de respectar i MAI negar els drets linguistics als habitants de la nostra terra, tal i com ens passa als catalans dia si dia no. Cyric, el que no pot pas ser es que vingui una immigracio a un territori (no ho dic pas en termes racistes ja que jo ara mateix soc un immigrant) i aquesta poblacio exigeixi que la seva llengua passi per damunt de la llengua del territori.
    Evidentment quan siguem un pais lliure les minories linguistiques s’hauran de respectar, tot respectant la carta dels drets linguistics de tot ciutada.

  4. JosepArnau says:

    Pere (veig que tu tambe em pots controlar cada cop que entro al weblog, aixo de viure a Irlanda fa deixar massa rastre a la xarxa), se que estem bastant d’acord, pero pel que fa a les institucions no em negaras que en cas de tenir Estat a favor i no pas com ara un Estat en contra, facilitaria les coses? Evidentment pero que l’element principal com ja he dit en el post i coincideixo amb tu, es l’actitud militant del poble envers la llengua.

    Pel que fa al teu blog, segueixo visitant-lo pero vaig provar de deixar-te uns missatges i no es podia, provare al provisional.

  5. Frederic says:

    T’has despatxat a gust, eh? 😉
    Què tal està Irlanda? Jo ja torno a ser pel nostre pais després de la visita a Italia.

  6. Cyric says:

    no dic aixo, perejoan! dic q si es vol q la llengua de catalunya siga efectivament el català, s’ha d’integrar els immigrants des del punt de vista de la llengua, x q la senten com a pròpia del pais, i pròpia d’ells. no hi ha prou amb la legislacio… i al nord d’àfrica hi ha molta gent q no parla l’àrab: els berbers estan més putejats q els catalans eh? si tu desconeixes la realitat d’altres països, no et queixes quan els d’altres països desconeixen la realitat del teu

  7. Notareu que estic molt callat, de moment estic una mica a “la reseva”. Fins ara, coincideixo bastant en tot el que està dient en Cyric. Com ell diu, crec que ha entès més o menys el que jo volia dir. Ja faré un comentari més extens. Ara només escric perquè sapigueu que estic seguint el debat. És un tema molt interessant i jo el que volia era precisament provocar-ne un debat. El que vull apuntar solsament ara és que la pervivència d’una llengua i una cultura no és possible fer-la a cops de martells, ni a cops de fronteres (barreres) o si més no, no em sembla lògic. No m’agraden pas les imposicions. Les cultures minoritàries acaben desapareixent tristement. Per evitar que això passi ha d’haver-hi UNA ACTITUD, UNA MOTIVACIÓ, etc.

  8. La història demostra que les imposicions acaben provocant rebeldia. El cas de l’Estat Espanyol és prou clar. EVIDENTMENT QUE ESTIC PEL TEMA QUE TOTS ELS PAISOS TINGUIN LA SEVA PRÒPIA INDEPENDÈNCIA ESTATAL, el nostre per suposat, però això és un altre tema. Crec que n’he parlat suficient en diversos posts al meu bloc.

  9. Estic per suposat d’acord amb la immersió lingüística a les escoles i els centres d’ensenyament; l’experiència demostra la recuperació “brutal” de la llengua en el jovent i veure com els fills d’immigrants parlen en català amb tota normalitat (xinesos, àrabs, etc.). És bo que els nens aprenguin en català ja que l’assumeixen com la seva llengua, i començar des de petits no costa res, doncs dóna igual aprendre en una llengua que en altra. Però també estic d’acord en que aprenguin anglès, etc. Em sembla ridícul tancar-se únicament en la nostra llengua i tenir una descendència “inculta” respecte els altres països.

  10. jgomara says:

    Pel que fa a les pel·lícules en català, bé, prefereixo veure-les en català que en castellà, i al meu fill sempre les hi compro en català quan les trobo. Tanmateix no caiguem en la línea de la brutalitat imperialista dels grans estats. Imposant no s’arregla res, a més totes les cultures tenen el mateix dret a ser reconegudes i és créixer més com a persones conéixer-les i “integrar-les” si voleu. Ser cosmopolita, per a aquell que ho aconsegueix és créixer encara molt més. Ser cosmopolita no vol dir renunciar a res, sinó assimilar més coses i CRÉIXER MOLT MÉS, tant per a una persona com per a un país o cultura.

  11. En tot cas, entenc que pel que fa als nou-vinguts (benvinguts siguin) els hem d’acollir com es mereixen per tal que ells sentin que la nostra cultura també és la seva, si els arreconem i els obliguem a constituir-se en ghettos (cosa molt freqüent a USA; hi tinc família i hi vaig molt)és evident que s’hi tanquin, es relacionin només entre ells i, consegüentment, no s’hi integrin al país. Per experiència també sé que els “hispans” que han estat ben acceptats a USA prefereixen parlar en anglès que no pas en castellà. Ara bé, malgrat tot, no us podeu ni imaginar el plaer que sento quan veig l’enorme incidència que té el castellà a USA. Al cap i a la fi, seria el català d’USA, d’alguna manera. A més, no oblidem pas, que gran part del territori nordamericà és d’origen espanyol, per això no podem pretendre que l’anglès ofegui una llengua que també és pròpia del seu territori, com passa amb el català a l’estat espanyol.

  12. Per si no ho heu notat, el comentari que surt com jgomara també és meu, el que passa és que m’havia equivocat al posar-hi el nom. Al principi he dit que no n’hi parlaria ara i al final n’he parlat molt. En tot cas, jo només volia provocar un debat, fer veure que tot no és tan fàcil com es creu de comú. Me n’alegro que això, encara que a través de la pàgina del meu col·lega, hagi donat peu a algunes reflexions, penso que d’això precisament es tracta. M’agradaria que més gent s’atrevís a participar-hi i dir la seva. És prou interessant.

  13. JosepArnau says:

    En primer lloc dir que ahir havia escrit una resposta pero se’m va esborar tot.
    Despres dir que coincideixo amb la opinio d’en Perejoan (com quasi sempre vaja), si la llengua del pais fos la dels seus habitants, la segona llengua oficial a Irlanda seria el Xines, la tercera el polones i el gaelic potser hauria de ser la 20 o 21 ena.
    (segueixo).

  14. JosepArnau says:

    Evidentment no n’hi ha prou amb la legislacio per si com a mminim poder tenir una legislacio a favor, no com fa 300 anys tot un Estat en contra.

    Vinga repetir el tema de la imposicio! Des de quan la llengua propia de Catalunya s’imposa al seu propi terriorti?? Es que ni tant sols els espanyols mes espanyolistes que m’he trobat per aqui a dalt no em diuen ni aixo! Si el catala s’imposa a Catalunya, el portugues a Portugal i l’espanyol a Espanya oi????
    (segueixo)

  15. JosepArnau says:

    Jordi qui coi t’ha dit que nomes han d’aprendre catala??? Si per mi fos de ben menuts els crios ja estudiearien minim de 3 a 4 llengues, per suposat l’angles per davant de tot.

    Em considero tant o mes cosmopolita que qualsevol altre, aixo si, no em passo el dia omplintme’n la boca. Estic orgullos d’haver nascut en un pais oprimit, encara sense llibertat, pero no tinc la necessitat d’anar dient que soc cosmopolita i que parlo 4 llengues cada dos per tres.

  16. JosepArnau says:

    Pel que fa als USA, ahir parlava amb un catala que fa vora 9 anys que va marxar de Cat, en va viure 8 a California i em deia que sempre que va poder va intentar no relacionar-se amb hispans. A Europa, la llengua espanyola no pinta absolutament RES, i als EEUU no cal dir gaire cosa oi? Jo no me’n sentiria gaire orgullos.

    Jordi, d’Itaca, perdo si en algun dels meus comentaris he pujat de to, pero es que he tingut alguna enganxada darrerament amb algun feixista espanyol que he conegut aqui a dalt i en algunes coses en questio de la llengua coincidiu força, per aixo m’ha preocupat bastant. El pobre no enten el pq la llengua catalana s’ha de fer servir a Catalunya, si per ell fos, tururut violes. Amb aixo no vull pas dir que siguis tu eh.
    Siau i endavant amb el debat.

  17. He estat molts dies sense contestar-te. Però rellegint-me una i altra vegada les teves respostes a tot el que t’he escrit, m’adono que, o llegeixes massa ràpid sense “veure” el que escric realment, o és que no entens pas el que vull dir. Bé, en tot cas: Visca Catalunya lliure i independent, Visca el Barça, Defensem la nostra llengua i la nostra cultura, Ajudem a integrar-se als nou vinguts en la nostra llengua i cultura (sense perdre la seva cultura; quin horror!), Lluitem a favor de les cultures i pobles febles i oprimits (com a Palestina, etc.), Lluitem a favor d’un món on no hi hagin esclaus, pobres, oprimits, gent que passa gana, gent que no té les necessitats mínimes cobertes, etc., Lluitem a favor d’un món sense fronteres, sense opressions de cap tipus, amb pobles independents i autogestionats i que puguin gaudir de la seva pròpia llengua i cultura…

    Aquí hi ens entendrem.

  18. Per cert no sóc cosmopolita, llàstima!, i no parlo més que dues llengües bé: català i castellà, les llengües que he mamat i amb les que he crescut i m’han donat el molt o el poc que tinc i/o sóc ara. Gràcies a aquestes llengües pròpies sóc el que sóc. La meva llengua principal i més estimada: el català, la llengua d’unió amb molts amics, companys, família, etc. (d’USA, Brasil, França, Portugal, Colòmbia, República Dominicana, Veneçuela, Andalusia, Extremadura, Euzkadi, Aragó, Madrid, etc.) que m’han ajudat i enriquit en el meu camí: el castellà.

  19. ESTIMO ELS MEUS AMICS AMB LA SEVA PRÒPIA IDIOSINCRÀCIA I CULTURA. ESTIMO ELS MEUS AMICS QUAN PARLEN EL CATALÀ AMB TOTA NORMALITAT A CATALUNYA, però que poden enriquir-me també en el context de la “meva també” cultura iberoamericana que, per sort o per desgràcia, he mamat des de petit, doncs vulgui o no he nascut a Catalunya però en un context on el català i el castellà (aquest últim imposat o no) es parlaven i s’entrecreuaven amb tota normalitat, espontaneïtat i sense cap conflicte per la gent normal, honrada o no, del carrer. RECORDA QUE DEIA EL CANTATAUTOR: “Qui perd els orígens perd identitat”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *