Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

[@more@]

Tweet

Bé, per acabar l’any desitjar a tots i totes que hem anat fent camí durant els darrers temps, el millor pel 2006 que ben aviat entrarem amb molta felicitat i prosperitat.

Acabo l’any amb les mateixes paraules que ho feia l’any passat, sàvies paraules que un dia vaig llegir i que em varen agradar, del poeta Martí i Pol:

" De vegades penso que viure és com travessar una ciutat immensa 

i desconeguda. Tan immensa que la travessia dura tota la vida i,

 a mesura que ens anem fent grans, ens adonem de la quantitat 

de zones que no hem visitat i que ja no podrem conèixer. I tan desconeguda 

que mai sabem el que ens podrem trobar en trencar una cantonada...".

FELIÇ ANY 2006 A TOTHOM.  

[@more@]

Tweet

Que som una nació és un fet innegable, malauradament no tenim Estat i al que pertanyem fa segles que ens fa la guitza per a voler-nos desapareguts com a catalans. Si hem arribat al segle XXI, és únicament per pròpia voluntat. Els catalans som el que som perquè volem ser-ho i serem tot allò que voldrem ser. Senzillament és a les nostres mans el fet d’existir. Serem únicament el que voldrem, malgrat les males bèsties de Ponent i d’altres que tenim a dintre casa. Aquesta és una de les grans meravelles que tenim els catalans, existim perquè volem. Malgrat derrotes en guerres, malgrat la desfilada, un i darrera l’altre de dictadors catalanofòbics feixistes espanyols; malgrat el botiflerisme constant de "catalans venuts"; malgrat el jacobinisme brutal que hem patit al Nord; malgrat el feixisme camuflat en forma de democràcia que ha governat i governa en bona part dels nostres territoris; malgrat l’escuartarament en diferents estats i regions;malgrat el tantsemenfotisme de certs catalans que estem patint actualment; seguim ben vius perquè volem.

Evidentment no estic pas parlant de les quatre províncies; ai l’as, quan de mal ens ha fet el regionalisme els darrers vint-i-tres anys!; sinó de Salses a Guardamar i de Fraga a Mahó, els Països Catalans. De mica en mica anirem comemorant la pèrdua de llibertats com a poble en les diferents parts del territori. Espero i desitjo que els del Principat, deixem de fer l’orni d’una vegada i posem en primer lloc Catalunya al mapa tal i com es mereix, per tal que la resta de territoris puguin seguir l’exemple. Al costat de tots els pobles normals i corrents, com ara Irlanda, Portugal,… i poguem portar les regnes de la Unió Europea com tots els demés, no com ara que, a banda de ser cornuts, paguem el veure tot fent el pesserell a Can catalanofòbics. De debò som tant rucs que poden ser propietaris de la nostra pròpia terra, preferim seguir tota la vida de masovers i maltractats constantment ??

Catalans i catalanes, del nord, del sud, siguem d’on siguem, més autoestima com a poble i com tots els pobles normals i corrents del món, i menys autoodi. Menys amagar la llengua i més viure com fan els francesos a França, els italians a italià i cadascú a sa terra, en sa pròpia llengua. Creieu que els lituans quan pertanyien a Rússia eren lituans o russos? Pregunteu-els-ho i evidentment, us diran lituans. Com nosaltres, som catalans, tot i que estem a Espanya o França, però no som ni espanyols ni francesos. Som catalans. El futur és a les nostres mans, estem en un moment absolutament clau, O ARA O MAI. És ben senzill, la independència i a actuar com el que som, CATALANS i prou!

[@more@]

Tweet

Aquest any SÍ!

Altre cop. Ara Londres.

Habemus papa.

Els pobres dels rics no compten.

Malauradament, la mateixa imatge que no cambia. Fan prou els nostres polítics? Evidentment la resposta és NO. Tant de bó d’aquí a uns anys no la veiem més.

[@more@]

Tweet

Aquest any SÍ!

Altre cop. Ara Londres.

Habemus papa.

Els pobres dels rics no compten.

Malauradament, la mateixa imatge que no cambia. Fan prou els nostres polítics? Evidentment la resposta és NO. Tant de bó d’aquí a uns anys no la veiem més.

[@more@]

Tweet

Sóc d’un país que el que diuen el 90% dels diputats del seu Parlament democràtic no compta per a res, s’ha de fer el que diu l’altre 10% i el país veí. Sóc d’un país on avui s’és una nació, en canvi segons els peti als nostres veïns de Ponent, pots deixar de ser-ho com si res. Sóc d’un país on no puc anar a veure cap pel·lícula al cinema en la llengua pròpia i natural d’aquest, ni tant sols puc fer-ho en versió original subtitulada, sinó que ho he de fer en la llengua dels veïns espanyols. Sóc d’un país on els seus esportistes en guanyen els trofeus i medalles, però en canvi qui se les adjudica i hi posa el nom, són els veïns, els ejpanyols. Sóc d’una país que de la por ni diuen seny; d’un país ple de covards; d’un país que no es mereix aquesta situació, ni el país s’ho mereix, ni la gent que encara seguim lluitant.

No amics meus, això no és cap innocentada, el dia 28 ja ha acabat, és més aviat una pressa de pèl que fa massa temps que permetem. Fins quan? Serà massa tard?

[@more@]

Tweet

Tal i com ja vaig fer l’any passat, anotaré al bloc el que crec que ha estat per mi el bo i millor d’enguany pel que fa a una sèrie d’àmbits.

Cinema: (Aquest any probablement he vist més pel.lícules que en tots els altres anys de ma vida, la selecció és ben complicada)

Primer lloc:

Crash Un film que per a pensar, on en 36 hores la tol-lerància i altres valors humans col·lisionaran. Cal veure-la, suposo que deu estar ja en DVD. Una de les millors pel·lícules de l’any per mi i, tant de bò, Hollywood en fes més sovint d’aquest tipus. Crash.

Finalista:

The march of the penguins. He triat aquesta (cliqueu damunt per visitar el web, amb el trailer i veu en off d’en Morgan Freeman) perquè volia premiar un docuental. Si hi ha quelcom que m’ha agradat de veure cinema americà a dojo, és poder veure un munt de documentals, molts d’ells ben bons. N’hagués pogut triar qualsevol dels altres que parlava fa uns dies, com ara Mad Hot Ballroom ,però em quedo amb el darrer que vaig veure, més que res per qüestió de memòria. És un documental, homenatge a la vida, la vida que són capaços de donar els pingüins per a donar a llum un fill, en unes condicions absolutament brutals.

Llibres:

La veritat és que aquest 2005 ha estat un any estrany pel que fa a la lectura per a mi (tot i ser l’any de la literatura i el llibre). Sobretot he llegit llibres més d’altres anys i la gran majoria en anglès. Fins i tot, en aquest any de la lectura i del llibre en vaig perdre un tot just estrenar-lo: Al museu del judeisme de Berlín vaig comprar el llibre del Diari d’Anna Frank, feia molts anys que l’havia llegit i ho volia tornar a fer. En tornar de Cracòvia cap a Berlín, em vaig quedar adormit a l’avió i el llibre el vaig deixar al seient buit del meu costat, en despertar-me i baixar de l’avió, el llibre es va quedar allí, vaig reclamar-lo al aeroport però digueren que no l’havien trobat.

Els que recomanaré no són, ni de bon troç, de l’any 2005, però els he llegit aquest any per primer cop o rellegit, el que compta és que els recomano vaja. Val a dir que també he comprat llibres d’aquest 2005, però no he pogut fer-los queixalada.

Camí de Sirga Jesús Moncada. Un dels grans llibres de la literatura catalana contemporània. Llegiu-lo.

–Tots els contes Mercè Rodoreda. Personalment, la meva escriptora favorita, la qual m’ha acompanyat els darrers mesos a Irlanda. M’encanta com escriu i el que escriu.

Música:

Aquest 2005 he comprat mooooolta música, només en anglès i en català. En anglès en recomenaria bastants, però tampoc són massa del 2005, ho faré per exemple pel grup Athlete www.athlete.mu/ (el qual l’he descobert aquest any) per qualsevol dels seus dos àlbums com aquest

En recomenaré també un parell en català. Faré publicitat de dos cantautors que possiblament vinguin a tocar a Dublín:

Cesk Freixas, 2005 Set voltes rebel, Bullanga Records. Ja us en vaig parlar, té molt de futur i molt de present, escolteu-lo, us agradarà.

Feliu Ventura i Lluís Llach. El que potser vindrà a tocar a Dublín és en Feliu. Com alguns sabeu, m’encanta escoltar cantautors entre d’altra molta música que escolto, en aquest cas en Llach acompanyat per en Feliu Ventura, ens obsequien amb aquest nou CD-DVD. Que no s’apague la llum, siusplau.

Ciutat:

Hauria de dir Dublín… em quedo amb Praga, una ciutat museu absolutament genial.

Finalista: Wroklaw i Cracòvia. Per l’experiència viscuda a Polònia fa un parell de setmanes. No em vull oblidar de Brugges a Bèlgica, una altra ciutat fantàstica que tenim a Europa.

Blocs:

Tots els que m’han anat acompanyant al llarg d’aquest 2005, bona part d’ell a Dublín. Moltes mercès per la companyia i a seguir fent camí tothom. Tots sou genials, de debò!

[@more@]

Tweet

Tal i com ja vaig fer l’any passat, anotaré al bloc el que crec que ha estat per mi el bo i millor d’enguany pel que fa a una sèrie d’àmbits.

Cinema: (Aquest any probablement he vist més pel.lícules que en tots els altres anys de ma vida, la selecció és ben complicada)

Primer lloc:

Crash Un film que per a pensar, on en 36 hores la tol-lerància i altres valors humans col·lisionaran. Cal veure-la, suposo que deu estar ja en DVD. Una de les millors pel·lícules de l’any per mi i, tant de bò, Hollywood en fes més sovint d’aquest tipus. Crash.

Finalista:

The march of the penguins. He triat aquesta (cliqueu damunt per visitar el web, amb el trailer i veu en off d’en Morgan Freeman) perquè volia premiar un docuental. Si hi ha quelcom que m’ha agradat de veure cinema americà a dojo, és poder veure un munt de documentals, molts d’ells ben bons. N’hagués pogut triar qualsevol dels altres que parlava fa uns dies, com ara Mad Hot Ballroom ,però em quedo amb el darrer que vaig veure, més que res per qüestió de memòria. És un documental, homenatge a la vida, la vida que són capaços de donar els pingüins per a donar a llum un fill, en unes condicions absolutament brutals.

Llibres:

La veritat és que aquest 2005 ha estat un any estrany pel que fa a la lectura per a mi (tot i ser l’any de la literatura i el llibre). Sobretot he llegit llibres més d’altres anys i la gran majoria en anglès. Fins i tot, en aquest any de la lectura i del llibre en vaig perdre un tot just estrenar-lo: Al museu del judeisme de Berlín vaig comprar el llibre del Diari d’Anna Frank, feia molts anys que l’havia llegit i ho volia tornar a fer. En tornar de Cracòvia cap a Berlín, em vaig quedar adormit a l’avió i el llibre el vaig deixar al seient buit del meu costat, en despertar-me i baixar de l’avió, el llibre es va quedar allí, vaig reclamar-lo al aeroport però digueren que no l’havien trobat.

Música:

Aquest 2005 he comprat mooooolta música, només en anglès i en català. En recomenaré un parell.

Faré publicitat de dos cantautors que possiblament vinguin a tocar a Dublín:

Cesk Freixas, 2005 Set voltes rebel, Bullanga Records. Ja us en vaig parlar, té molt de futur i molt de present, escolteu-lo, us agradarà.

Feliu Ventura i Lluís Llach. El que potser vindrà a tocar a Dublín és en Feliu. Com alguns sabeu, m’encanta escoltar cantautors entre d’altra molta música que escolto, en aquest cas en Llach acompanyat per en Feliu Ventura, ens obsequien amb aquest nou CD-DVD. Que no s’apague la llum, siusplau.

Ciutat:

Hauria de dir Dublín… em quedo amb Praga, una ciutat museu absolutament genial.

Finalista: Wroklaw i Cracòvia. Per l’experiència viscuda a Polònia fa un parell de setmanes. No em vull oblidar de Brugges a Bèlgica, una altra ciutat fantàstica que tenim a Europa.

Blocs:

Tots els que m’han anat acompanyant al llarg d’aquest 2005, bona part d’ell a Dublín. Moltes mercès per la companyia i a seguir fent camí tothom. Tots sou genials, de debò!

[@more@]

Tweet

Des d’ahir, dia 21 vaja, ja estic de nou a la meva estimada Catalònia (com podeu veure, amb accents i tot!). Vaig dir que vindria quan aconseguim la independència i així ha estat. (Llàstima que només sigui la virtual, hauré de tornar a marxar per veure si aconseguim d’una vegada per totes la completa). Si no canvien les coses, quasi segur que me’n torni cap a Irlanda passat festes, tot i que encara no tinc vol de tornada.

Parlant de festes, la veritat és que no tinc pas la sensació de Nadal, hi ha llumenetes, molta gent a les botigues arrasant amb tot però no me’n fa pas la sensació. Estic com descol-locat, deu ser que per arribar al Nadal has de fer tota la preparació del compte enrere prèvia a aquestes dates. Tot i que hagi vist com preparen el Nadal per Irlanda, per Alemanya i per Polònia, no me’n sé avenir gaire que és Nadal. Què hi farem… deu ser el jet lag, penseu que a Dublín vivim una hora més tard.

Bé, en tot cas, tants als amics i amigues dublinaires, com als amics i amigues catalanaires, desitjar-vos un

molt BON NADAL I UN PRÒSPER ANY NOU!!!!

http://www.cpnl.org/nadal/dins.htm#felicitacions

[@more@]

Tweet