Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Aquestes dues fotos les vaig fer fa un mes en la visita a Polònia, és el camp de concentració d’ Auschwitz (realment s’anomena Oswiecim en polonès), no hagués escrit el text que vaig escriure tornant cap a Polònia en un bloc de notes aquí a la bitàcola, però avui he rellegit aquelles línies i n’he vist les fotos, com que he recordat que aquest any va fer 60 anys de l’alliberament del camp de concentració, el dia 27 degener en seran 61, i veient el rebombori que fan els feixistes que viuen al nostre país veí, m’he decidit a escriure-ho, tot i retocant alguna cosa:

Escric aquestes paraules al tren, amb llàgrimes als ulls de camí de tornada des d’Auschwitz (Oswiecim) cap a Cracòvia. No són tant sols llàgrimes, és també un nus a la gola que no em permet un sol bri de veu.

El bolígraf tremola, al compàs de la meva mà que no pot avançar. Ha vist massa bestialitat, bestialitat que hauria d’anar destinada als animals però que, malauradament, massa sovint exerceixen els humans. Es pregunta sí també és d’aquesta espècie, l’ésser humà. No, no pot pas ser! No pot pas ser! Sí això eren humans, jo no sóc humà.

Suposo que molts dels que llegireu aquestes línies, haureu estat a Auschwitz. Els que no, si us plau, feu-hi vía. Sí de mi depengués, seria visita obligada.No oblidem mai el que succeí, aquí i a tants d’altres països.

A casa nostra el feixisme, va guanyar la guerra, va fer i desfer durant 40 anys i fins i tot en democràcia, ha anat fent el que ha volgut amb el consentiment de polítics i polícia. Acabo amb una frase que vaig llegir de la sempre excel·lent escriptora Isabel Clara-Simó : A tot Europa l’extrema dreta reneix amb una força que fa feredat, però a l’Estat espanyol s’hi ha de sumar l’handicap que han guanyat una guerra. Tenen diners, influències i projectes. Ja són aquí, en el primer esglaó: fan por.

[@more@]

Tweet

Fa un parell de dies, amb uns amics, vam decidir anar al teatre. Totes les obres que ena feien més el pes tenien les entrades exhaurides. Potser per Nadal les sales s’omplen més.

Finalment avui anirem a veure Mar i Cel de Dagoll Dagom. Curiosament quasi sempre que vaig al teatre és quan fan una de les darreres representacions de l’obra. Excpecte en última que vam anar a Dublín, a la resta si que m’ha passat. Com la darrera representació de l’obra de Harold Printer de "Betrayal" a Dublín també, on feien la una de les darreres funcions.

Bé ja us explicaré que tal amb Mar i Cel, que pel que m’han dit, una gran obra.

[@more@]

Tweet

Tant sí us heu portat bé com sí no, que els reis us duguin moltes coses. (us ho diu un republicà). Imatges de la cavalcada d’Igualada.

[@more@]

Tweet

Bé, el passat dia 22, aquest bloc va fer un any i mig d’existència. No sóc pas persona de celebracions, sinó que faré un repàs d’aquest curt però intens any i mig.

En primer lloc dir que si he fet alguna cosa al llarg de l’existència d’aquest bloc, a banda d’escriure un xic de tant en tant, ha estat viatjar. He comptat 15 avions són els que he pujat (i baixat també), he estat en aquests països:

-Països Catalans, Turquia, Bulgària, el Sud i el Nord d’Irlanda (viquent-hi els darrers 9 mesos a Dublín, on possiblement hi tornaré aviat), Bèlgica, Holanda, Anglaterra, República Txeca, Eslovàquia, Hungria, Alemanya i Polònia (en aquest cas és la dels polonesos, la nostra ja l’he esmentat al principi).

M’he repassat el que he escrit des de l’inici. La veritat és que molts dels posts els esborraria, tot i que també en salvaria d’altres. He vist que la trajectòria ha estat enn forma de curva. Tot començant molt fluix (en tots els aspectes, segurement pel fet que ni tant sols sabia on em posava en començar a ecriure el bloc), després la cosa va millorar, però la curva va anar tornant al nivell de l’inici (de ben segur pel fet de viure a Irlanda i no tenir temps per a escriure ni postejar-ho).

Pel que fa a posts, m’he centrat principalment en posts de denúncia, per mi, tot altaveu públic, sigui de on sigui i qui sigui, ha de servir per a denundiar les causes que creiem injustes. Bé, perquè no hagueu de revisar tota la bitàcola, us deixo alguns posts per a que en feu uns tastets, ja ho sabeu, si us agrada, podeu repetir.

Secció ESCRITS

El futur és a les nostres mans (31 de desembre del 2005)

Sóc d’un país (29 de desmbre del 2005)

No badem! (23 de novembre del 2005)

Sóc com sóc (17 de novembre del 2005)

Inhumans (10 de novembre del 2005)

Què volen aquesta gent? (26 d’octubre del 2005)

Ja n’hi ha prou no? (7 d’octubre del 2005)

Eclipsis (3 d’octubre del 2005)

Aturar-se i pensar (29 de setembre del 2005)

L’Estatut que ens cal és el de Portugal (9 de setembre del 2005)

Catalans al món (28 agost del 2005)

Reflexions sobre Catalunya (7 d’agost del 2005)

Canviant el món (18 de juliol del 2005) M’he tornat a emocionar rellegint-ho.

Sóc feliç (1 de juliol del 2005)

Autoodi (14 de juny del 2005)

D’on ets? (6 d’abril del 2005)

Problemes d’identitat (4 de maig del 2005)

Retrobant Irlanda (2 de maig del 2005)

Observant aturat (28 de març del 2005)

Esperança de vida (4 de març)

Deus (24 de febrer del 2005) muntatge fotogràfic.

No oblidem (27 de gener del 2005)

Els noms dels carrers (24 de gener del 2005)

Solidaritat, i nosaltres què? (12 de gener del 2005)

Utopies? (6 de gener del 2005)

En quina puta merda hem convertit el món? (30 de desembre del 2004)

LIVE STRONG (6 de desembre del 2004) Post més comentat amb 75 comentaris, ja que es va convertir en un mercat de Calaf!

Fins quan haurem d’aguantar aquesta vergonya? (28 de novembre del 2004)

Solidariquè? (18 de novembre del 2004)

La guerra, una de les vergonyes humanes (14 de novembre del 2004)

Mort de les llengües (8 d’octubre del 2004)

Sobre els mitjans de comunicació catalans (6 d’octubre del 2004)

Ja n’hi ha prou de despesa militar i guerres (5 d’octubre del 2005)

Reflexions sobre la vida i la mort (1 d’octubre del 2004)

Som lliures? (6 de setembre del 2004)

Els catalanoparlants i la llengua catalana (27 de juliol del 2004)

ç

[@more@]Sigui com sigui agrair a tothom la companyia mentre anem fent camí blocaire. Una salutació a tothom.

Tweet

Bé, el passat dia 22, aquest bloc va fer un any i mig d’existència. No sóc pas persona de celebracions, sinó que faré un repàs d’aquest curt però intens any i mig.

En primer lloc dir que si he fet alguna cosa al llarg de l’existència d’aquest bloc, a banda d’escriure un xic de tant en tant, ha estat viatjar. He comptat 15 avions són els que he pujat (i baixat també), he estat en aquests països:

-Països Catalans, Turquia, Bulgària, el Sud i el Nord d’Irlanda (viquent-hi els darrers 9 mesos a Dublín, on possiblement hi tornaré aviat), Bèlgica, Holanda, Anglaterra, República Txeca, Eslovàquia, Hungria, Alemanya i Polònia (en aquest cas és la dels polonesos, la nostra ja l’he esmentat al principi).

M’he repassat el que he escrit des de l’inici. La veritat és que molts dels posts els esborraria, tot i que també en salvaria d’altres. He vist que la trajectòria ha estat enn forma de curva. Tot començant molt fluix (en tots els aspectes, segurement pel fet que ni tant sols sabia on em posava en començar a ecriure el bloc), després la cosa va millorar, però la curva va anar tornant al nivell de l’inici (de ben segur pel fet de viure a Irlanda i no tenir temps per a escriure ni postejar-ho).

Pel que fa a posts, m’he centrat principalment en posts de denúncia, per mi, tot altaveu públic, sigui de on sigui i qui sigui, ha de servir per a denundiar les causes que creiem injustes. Bé, perquè no hagueu de revisar tota la bitàcola, us deixo alguns posts per a que en feu uns tastets, ja ho sabeu, si us agrada, podeu repetir.

Secció ESCRITS

El futur és a les nostres mans (31 de desembre del 2005)

Sóc d’un país (29 de desmbre del 2005)

No badem! (23 de novembre del 2005)

Sóc com sóc (17 de novembre del 2005)

Inhumans (10 de novembre del 2005)

Què volen aquesta gent? (26 d’octubre del 2005)

Ja n’hi ha prou no? (7 d’octubre del 2005)

Eclipsis (3 d’octubre del 2005)

Aturar-se i pensar (29 de setembre del 2005)

L’Estatut que ens cal és el de Portugal (9 de setembre del 2005)

Catalans al món (28 agost del 2005)

Reflexions sobre Catalunya (7 d’agost del 2005)

Canviant el món (18 de juliol del 2005) M’he tornat a emocionar rellegint-ho.

Sóc feliç (1 de juliol del 2005)

Autoodi (14 de juny del 2005)

D’on ets? (6 d’abril del 2005)

Problemes d’identitat (4 de maig del 2005)

Retrobant Irlanda (2 de maig del 2005)

Observant aturat (28 de març del 2005)

Esperança de vida (4 de març)

Deus (24 de febrer del 2005) muntatge fotogràfic.

No oblidem (27 de gener del 2005)

Els noms dels carrers (24 de gener del 2005)

Solidaritat, i nosaltres què? (12 de gener del 2005)

Utopies? (6 de gener del 2005)

En quina puta merda hem convertit el món? (30 de desembre del 2004)

LIVE STRONG (6 de desembre del 2004) Post més comentat amb 75 comentaris, ja que es va convertir en un mercat de Calaf!

Fins quan haurem d’aguantar aquesta vergonya? (28 de novembre del 2004)

Solidariquè? (18 de novembre del 2004)

La guerra, una de les vergonyes humanes (14 de novembre del 2004)

Mort de les llengües (8 d’octubre del 2004)

Sobre els mitjans de comunicació catalans (6 d’octubre del 2004)

Ja n’hi ha prou de despesa militar i guerres (5 d’octubre del 2005)

Reflexions sobre la vida i la mort (1 d’octubre del 2004)

Som lliures? (6 de setembre del 2004)

Els catalanoparlants i la llengua catalana (27 de juliol del 2004)

[@more@]

Tweet

Si esteu pensant on anireu a veure la cavalcada de reis (no patiu jo també sóc republià i la miraré igualment), veniu cap a Igualada. L’any passat en vaig fer esment, però potser vaig avisar massa tard, aquest any us aviso amb temps. Com que estic un xic mandrós (i no ho digueu a ningú), copio el text que vaig fer l’any anterior, ja que la festa és la mateixa. Sigui com sigui, serem tots i totes benvinguts a Igualada, llegiu:

Una de les festes boniques de la meva ciutat, sempre imitada, mai Igualada. És la festa de reis. Té un encant especial, que fa que vingui gent d’arreu de la comarca i força gent també d’altres poblacions de Catalunya. Si seguiu llegint veureu com tinc raó.

La Cavalcada de Reis d’Igualada és una de les més antigues del país i els seus inicis rauen entre 1885 i 1899, La comitiva reial es va organitzar per tal d’obsequiar als nens i nenes més humils de la vila amb regals, coses de menjar o vestir. En l’actualitat la comitiva encara passa pels hospìtals i asils de la vila per tal d’assegurar-se que ningú no es quedi sense regal.

El 28 de desembre el Patge Faruk, l’enviat especial dels Reis Mags, fa la seva presència a la ciutat, amb dos llibres: el blanc per apuntar els nens i les nenes que es porten bé i el negre, on apuntaran els que facin malifetes.

El dia 1 de gener, tota la mainada acompanyada dels pares, els porta la carta disposats a fer una llarga espera per a entregar’ls-la encisats.

Per altra banda del 29 de desembre al 5 de gener Ràdio Igualada www.radioigualada.net , 103.2 de l’FM, emet missatges radiofònics del Patge Faruk destinats a la mainada. Encara recordo les tardes a costat de la mare, esperant missatge rere missatge que el Patge Faruk em digués. Fins al moment que et deia, tot esmentant tots els teus defectes: que no menjes prou, has de portar-te bé a l’escola, has de fer bondat amb els pares i sobretot menjar-te tota la verdura…

Com a altre tret diferenciador també trobem que a Igualada, els menuts tenen els seus regals el mateix vespre-nit del dia 5, no pas l’endemà al matí del 6. Aquest vespre-nit del dia 5, els patges en passar fent la cavalcada, s’aturen casa per casa tot pujant-hi i duent els regals als pisos. (evidentment tant això de pujar als pisos, com el tema del missatge del Patge Faurk per la ràdio, és previ pagament dels pares a la Comissió de la Cavalcada dels Reis d’Orient).

Els patges pugen casa per casa, ja sigui amb l’ajuda d’escales com les de les fotografies, o bé, mitjançant les escales tradicionals o l’ascensor. Si els pares no han pagat per a que et duguin els regals a casa, un pic arrives de veure la Cavalcada dels Reis, trobes que mentres eres a veure-la, els patges ja han fet la seva feina duent els regals. El dia 6 pel matí i per acabar d’arrodonir la festa, Fira de Reis al Passeig Verdaguer (aplegant moltíssima gent, tot siguent una fira antiguisima) i el tortell que no falti pas.

Ja ho sabeu, a Igualada hi falta gent!

[@more@]

Tweet

Entrant l’any i vam tenir una mala notícia, va tancar la llibreria Viladrich de Tortosa en funcionament des del 1760, tot siguent una de les més antigues d’Europa. Finalment en el seu lloc hi haurà una entitat bancària. A la meva ciutat, després d’aquests darrers 9 mesos a Irlanda, he vist que una de les llibreries més cèntriques s’ha esfumat, ara hi ha una agència immobiliària.

Personalment sempre vaig a comprar els llibres a les llibreries, el lloc on més odio són els centres comercials enormes i impersonals. En prefereixo el tracte personal amb els que hi despatxen, el fet de parlar sobre els llibres: "A doncs a aquest em va fascinar. Ui, aquest és horrorós, no em va agradar gens! Si és per un regal, aquest llibre de poesies és fantàstic, has triat molt bé, ja veuràs com l’hi agradarà".

Malauradament el comerç de proximitat està despareixent. Vivim en una societat de presses, on el temps és or. Allà on hi comprem uns calçotets, hi comprem un quilo de pomes i el darrer bestseller del qual no se’n sap ni cinc cèntims, tant abans com després de llegir-lo (això si la persona se’l llegeix). Malgrat tot mentre pugui, seguiré comprant les pomes a la fruiteria més propera, els calçotets a la seva botiga adequada i els llibres a les llibreries. Ja ho sabeu, si em busqueu, potser estaré al mercat.

[@more@]

Tweet

Si jo fos el meu amic, em cauria la cara de vergonya. M’explico. Era abans d’ahir, és a dir l’any passat, i feiem un tomb per la meva ciutat, jo, un amic i una amiga. Ells dos van decidir d’entrar a una botiga de llaminadures, finalment també m’hi vaig afegir, a fora feia massa fred per esperar. Tot i ser l’últim d’entrar, vaig ser el primer a pagar, ja que jo duia ben poca cosa. Tot just abans d’arribar a la caixa, una nena d’uns sis anys, magrebí, restava dempeus davant la caixera, duia una bossa de patates i no deia res. La caixera va preguntar en català a un parell de vailets d’uns nou anys i també d’origen magrebí, si la xiqueta anava amb ells.

Els dos xiquets van respongueren també en català que no anava pas amb ells, creien que devia venir sola. En veure que la nena més menuda no deia res, un dels nois digué:

-em posaré a parlar en la nostra llengua amb ella, a veure què vol.

Tot seguit el nen digué:

-Amb la mare, la mare és a fora.

La caixera demanà als nens magrebins que consultesin a la petita què era realment el que volia, els vailets així ho feren i digueren que la nena volia canviar la bossa de patates, ja que la que havia comprat abans no l’hi agradava. Com que encara l’havia d’obrir la dependenta l’hi canvià sense cap problema.

En marxar els menuts vam estar parlant amb la caixera. Ens digué que la petita devia fer poc que havia arrivat, però que els altres, tal i com ja havíem vist, parlaven un català perfecte. A ulls clucs cap de nosaltres hagués dit que aquells nens eren magrebins.

El meu amic es quedà amb la boca oberta. Un nen que no arriba als deu anys i que probablement no ha nascut a Catalunya, xerrava un català milers de vegades millor que no pas el del meu amic que és nascut aquí i ja va a per la trentena d’anys. Si jo fos ell em cauria la cara de vergonya, ara, ja se sap, n’hi ha que, per aquí els entra i per allà els surt.

[@more@]

Tweet

DECALÈG DEL PATRIOTA CATALÀ

1. Catalunya és la teva terra. Aquesta és la teva nació
2. La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la.
3. Llengua, història, comarques, ecologia, folklore, ètnia, institucions i festes nacionals són el teu patrimoni: guarda’l gelosament i enriqueix-lo.
4. No et venguis Catalunya, ni per partidisme, ni per diners, ni per cap mena de poder.
5. No matis ni atropellis en nom de cap consigna, no et deixis matar ni atropellar perquè sí.
6. No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els que estimen la terra tenen dret a reclamar-la com seva.
7. No imposis a ningú la teva nacionalitat. Catalunya és terra de llibertat.
8. Que no t’enlluernin aventures forasteres, Catalunya és el teu camp de treball. Això no et priva d’ésser solidari amb totes les persones.
9. No serveixis els enemics del teu poble. Són enemics de tots els pobles del món.
10. Sigues crític: Catalunya no és la millor terra; és simplement la teva.

[@more@]

Tweet

El primer dia de la llei antitabac obliga els clients de bars i restaurants a adaptar-se Els clients dels bars i restaurants han pogut comprovar de primera mà la nova situació derivada de l’entrada en vigor de la llei. (Foto: EFE) El primer dia d’aplicació de la llei antitabac ha servit perquè els clients dels bars i restaurants comprovessin si als locals on acudeixen habitualment se’ls permetia o no fumar. Tot i que no hi ha dades oficials, s’estima que un 90% dels locals petits permetran fumar-hi, tot i que s’espera que el percentatge disminueixi amb el temps. La gran prova de foc de la nova normativa, però, serà aquest dilluns, primer dia laborable de l’any. Amb la tornada dels treballadors a la feina, es veurà quina és la repercussió que té la llei al lloc de treball.

El fet és que el dia d’any nou no és precisament un bon dia per comprovar l’aplicació de la llei de prevenció del tabaquisme. La majoria dels ciutadans van tard a dormir i l’activitat és molt escassa a pobles i ciutats. A més, són pocs els bars que obren les seves portes, per la qual cosa per a molts clients habituals l’entrada en vigor de la llei ha estat encara força imperceptible. L’expectativa estava centrada, sobretot, en aquells locals de menys de 100 metres quadrats que han optat per no deixar-hi fumar. Sembla que, de moment, la clientela ha rebut bé la nova situació, tot i que el percentatge de locals petits que es declararan espais lliures de fum és de moment més aviat escàs. Pel que fa als locals de més de 100 metres quadrats poden, si ho desitgen, habilitar zones per a fumadors. Els que prenguin aquesta opció tenen un termini de vuit mesos per aïllar físicament aquest espai de la resta de taules. Algunes de les imatges més evidents de l’entrada en funcionament de la llei s’han pogut veure a llocs com les gasolineres, on a partir d’ara ja no es pot vendre tabac. Prestatges buits i màquines expenedores de cara a la paret n’han estat alguns dels millors exemples. A partir d’ara, qui vulgui comprar un paquet de cigarrets ho tindrà més difícil. Només se n’autoritza la venda en estancs i en llocs on estigui permès fumar. El primer dia laborable de l’any, gran prova de foc de la llei La gran prova de foc de la nova llei, però, tindrà lloc aquest dilluns, quan els treballadors tornin a la feina i ja no puguin fumar al seu lloc de treball. Serà aleshores quan es comprovi de manera generalitzada si els espanyols compleixen la llei i si els empresaris són comprensius amb aquells treballadors que surtin al carrer per fumar. L’incompliment de la prohibició que estableix la llei per part del treballador es considera una falta lleu, amb sancions previstes de 30 a 600 euros, però si s’acumulen tres infraccions lleus, la falta es convertirà en greu i serà sancionada amb multes d’entre 601 i 10.000 euros. Permetre fumar en els llocs on existeix una prohibició total serà considerat infracció greu. Notícies relacionades "La llei del tabac estableix multes d’entre 30 euros i 600.000 segons la infracció" "Augmenta el nombre de fumadors que demanen suport al metge per deixar el tabac" "Entra en vigor la llei antitabac, que prohibeix fumar a la feina i en alguns bars i restaurants" "El 90% dels catalans, d’acord amb la llei antitabac" Informació complementària "PER SABER-NE MÉS: "La croada contra el tabaquisme""

http://www.telenoticies.com/noticia/not197705595.htm[@more@]

Tweet