A la mar.

Avui he vist la primera posta de sol de l’any davant la mar. Acompanyat d’onades, un doll de vent, d’un fil de lluna enlairat al cel rogenc que mica en mica ha anat ennegrint-ho tot i d’un llibre de poesies d’en Martí i Pol.

Jo sóc més de terra endins però la mar m’afalaga la vista cada cop que la veig. M’hi podria estar hores i hores badant els ulls; escoltant el balanceig constant de les onades; navegant amb els cincs sentits i mitjançant vents llunyants, albirant cabòries l’una rere l’altre.

Fa massa anys que visc en una illa, un bocí de terra envoltat d’aigües que venen i se’n van. Ara, visc en un mar d’incerteses. Massa vida sense rumb. Sigui com sigui, demà a trenc d’alba, el sol tornarà a brillar, encara queden moltes onades a remuntar. A la badia, amarrat al port, el vaixell com cada dia és apunt. Lleveu les àncores que tot és apunt.

[@more@]

This entry was posted in Coses meves, Escrits. Bookmark the permalink.

5 Responses to A la mar.

  1. mar says:

    jo que sempre veig les postes de sol a mar, ahir la vaig tornar a veure a la Terra Alta…
    va ser magnífica
    però la mar, el vent, les onades, en martí pol…(ufff… tanco els ulls i m’ho imagino)

    feliç any josep arnau

  2. JosepArnau says:

    Jo la vaig veure al Garraf. Moltes mercès Mar.

  3. Mery Cherry says:

    Que bonic… no sé de quina illa ets, però m’ha cridat l’atenció perquè fa dies que em plantejo com seria viure en un illa i si ho podria aconseguir (perquè jo no he nascut en cap). Els meus tiets són d’Eivissa i veig que no els hi va pas malament i que tenen un caràcter especial, un caràcter que penso que lliga bastant amb la meva personalitat

  4. frederic says:

    Per mi el mar és com una medecina, un desintoxicant, un relaxant, un carregador d’energia, un… no sé, no sabria viure sense anar al mar encara que sigui de tant en tant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *