Sóc d’un país…

Sóc d’un país que el que diuen el 90% dels diputats del seu Parlament democràtic no compta per a res, s’ha de fer el que diu l’altre 10% i el país veí. Sóc d’un país on avui s’és una nació, en canvi segons els peti als nostres veïns de Ponent, pots deixar de ser-ho com si res. Sóc d’un país on no puc anar a veure cap pel·lícula al cinema en la llengua pròpia i natural d’aquest, ni tant sols puc fer-ho en versió original subtitulada, sinó que ho he de fer en la llengua dels veïns espanyols. Sóc d’un país on els seus esportistes en guanyen els trofeus i medalles, però en canvi qui se les adjudica i hi posa el nom, són els veïns, els ejpanyols. Sóc d’una país que de la por ni diuen seny; d’un país ple de covards; d’un país que no es mereix aquesta situació, ni el país s’ho mereix, ni la gent que encara seguim lluitant.

No amics meus, això no és cap innocentada, el dia 28 ja ha acabat, és més aviat una pressa de pèl que fa massa temps que permetem. Fins quan? Serà massa tard?

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

2 Responses to Sóc d’un país…

  1. frederic says:

    Digues-li seny o com vulguis, però em sembla que no tenim res a fer i que sempre estarem oprimits pel pais veí. (Ah! I em temo molt que pel tema de l’estatut, d’aqui a 2 anys tornarà a sortir de president aquell senyor del bigoti o l’altre idiota que cau dels helicòpters i llavors sí que els déus ens amparin).

  2. Perejoan says:

    Vaig que has tornat més fort del que vas marxar!!! ja m’agrada, ja XDDD

    (t’he enviat un mail)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *