Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Amb les ganes de protagonisme per part de certs polítics d’ahir a la nit, s’ha evidenciat una nova abaixada de pantalons, aquesta monumental, de les que fan història.

On anem així? On anem amb aquestes engrunes? Per això han servit dos anys de pressa de pèl? Per això ha servit aguantar insults dia sí, dia també, per part dels nostres veïns espanyols? De què serveix el que va votar el 90% del parlament català?

Sí m’ha decepcionat moltíssim CyU, què cal dir dels sociatas i dels seus llepons d’IU? D’ERC encara no en parlo perquè encara estan per les espanyes fent-la ballar. Anar votant legislatures i pressupostos de l’Estat a canvi de res.

Déu n’hi do, quin nivell de ridícul que han arribat els nostres polítics! Déu n’hi do! Senyors polítics, si volen abaixar-se els pantalons i entomar, facin-t’ho vostès mateixos, no juguin amb el futur d’un poble. És ben curiós, en comptes de fer el que volia el 90% del parlament, s’ha acabat fent el que volia el 10%.Misèria i companyia. Ja n’hi ha prou d’engrunes, ja n’hi ha prou!

Enorabona de tot cor al PP, ha sortit l’Estatut que volien: Una merda d’Estatut. Ni el PP l’hagués fet pitjor!! Quina poca dignitat tots plegats.

[@more@]

Tweet

Un dels tipus de lectura que m’agrada més són les memòries, les biografies. Conèixer de primera mà la història, les vivències d’altres èpoques, tot i que a vegades costi de creure el que estàs llegint. Aquesta tarda llegia a vilaweb, que hi ha certa polèmica amb una biografia que conté certs errors, és feta sobre el gran Joan Coromines.

Un llibre que de ben segur tornarà a posar-se de moda, degut a la estrena del film, és el de "memòries d’una geisha", on s’explica la vida fascinant de les geishes. M’he apropat per curiositat al web d’Edicions 62 i he pogut veure que ja el tenien en portada. Aquí teniu el llibre, què us sembla? No hi trobeu res estrany? (encara que no ho sembli és en català)

Memòries de una geishaArthur Golden
Edicions 62

Espero i desitjo que mantinguin alguna de les portades que tenien d’antuvi (tot i que a l’interior del web ho hagin rectificat, cal dir també que no tinc pas res en contra de la foto):

[@more@]

Tweet

Un dels tipus de lectura que m’agrada més són les memòries. Conèixer de primera mà la història, les vivències d’altres èpoques, tot i que a vegades costi de creure el que estàs llegint. Un llibre que de ben segur tornarà a posar-se de moda, degut a la propera estrena del film, és el de "memòries d’una geisha", on s’explica la vida fascinant de les geishes. M’he apropat per curiositat al web d’Edicions 62 i he pogut veure que ja el tenien en portada. Aquí la teniu, què us sembla? No hi trobeu res estrany?

Memòries de una geishaArthur Golden
Edicions 62

Espero i desitjo que mantinguin alguna de les portades que tenien d’antuvi (tot i que a l’interior del web ho hagin rectificat):

[@more@]

Tweet

Us imagineu ser un país lliure?Un país normal i corrent com la resta d’Estats del món. Us imagineu poder oblidar-nos de tota la gentusa com ara Acebes, Bono, Aznar, Caldera, Rajoy, Ibarra, Mayor Oreja, Mena… i demés feixistes? Us imagineu poder anar pel món amb el pasaport propi i no pas haver d’anar com ara amb el pasaport dels nostres veïns? Us imagineu que els nostres impostos s’invertíssin a casa nostra i no pas, com ara, ens els roben els veïns mentre Catalunya s’enfonsa? Us imagineu…

Que bonic és imaginar! Jo, a banda de fer-ho fa anys que lluito per aconseguir-ho. I tu actues?

[@more@]

Tweet

Sí hi ha una cosa que em tregui de polleguera, és el tantsemenfotisme.Per mi, és un dels problemes principals de les societats contemporànies, el pasotisme general de la gent. Ens hem convertit en una societat massa individulista, una societat cada cop mes "autista".

Em treu de polleguera veure el pasotisme general de la gent. Ens queixem molt pero no fem mai res. Per mi, tot el que no actua envers quelcom que no l’hi agrada n’és còmplice. Còmplice per omissió. La indiferència, ens converteix en culpables per complicitat passíva.

Sí mai teniu una conversa amb mí sobre algun política o en certs altres àmbits, de ben segur que tard o d’hora us etzibaré una frase ben semblant al que he posat en negreta.

No vull pas generalitzar, perquè és ben cert que encara tenim gent que no s’està de braços creuats, encara queda bona gent en aquest i d’altres països. A tots els altres us dic, prou tantsemenfotisme, prou indiferència, ACTUA!

[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

Coneixem la xenofòbia, l’homofòbia i altres xacres de la nostra societat. Davant de qualsevol d’elles, tots i cadascú de nosaltres -almenys això espero i desitjo, en una societat amb dos dits de seny- mouríem cel i terra per tal d’aturar aquestes actituds repugnants.

El que no es parla tant és sobre la catalanofòbia. La catalanofòbia és un denominador bastant comú entre els nostres veïns espanyols. No ve pas d’ara amb l’Estatut -tant de bò!- sinó que fa segles que dura. Els nazis posaren les seves ires (per dir-ho suaument) contra jueus, gitanos i altres pobles. Els espanyols durant segles ho han anat fent amb els catalans, amb major o menor intensitat. Al llarg de la història han anat fent de diferentes maneres. Ja sigui mitjançant la violència i la destrucció física, les amenaces, els insults constants des de totes les instàncies i mitjans de comunicació, i dient-nos el nom del porc cada dos per tres.

(Per a més informació sobre la catalanofòbia us aconsello fer un cop d’ull a el següent llibre:

Quina poca memòria que tenim, i que poc que s’ensenya la nostra Història. Com diu la cançó del Raïmon:

T’adones, company,

que fa ja molts anys

que ens amaguen la història.

I ens diuen que no en tenim

que la nostra és la d’ells,

t’adones, amic.

Si fossim un poble normal faria ja anys, molts anys, que hauríem denunciat als nostres veïns, espanyols i francesos (no oblidem la situació del Nord de Catalunya) a la ONU i a la UE, com a mínim per l’odi constant que atien bona part de personatges espanyols en contra dels catalans i per tot el que faci olor a català. En voleu qualsevol exemple, dia sí, dia també, els diaris en van plens.

Som un cas ben especial a estudiar, en comptes d’actuar, seguim entomant, i fins i tot, financiant-los amb els nostres impostos.

Ai, l’as!, quin poble de covards!

[@more@]

Tweet

Avui s’estrena una pel·lícula que fa mesos que vinc recomenant, tant de bo Hollywood fes més sovint pel·lícules com aquesta:

Crash Un film que per a pensar, on en 36 hores la tol-lerància i altres valors humans col·lisionaran. Una de les millors pel·lícules de l’any per mi.

– En segon lloc música, aquest cap de setmana comença el TRADICIONARIUS. Com cada any amb bona música, en aquest cas per exemple tenim l’extraordinària Maria del Mar Bonet , que presenta el CD Amic, amat (genial).

També dins de la música els concerts que farà en Raimon a Barcelona el cantant de Xàtiva, Raimon, del 26 de gener al 5 de febrer al Teatre Nacional de Catalunya ( TNC ) (aviso que, bona part dels dies ja hi ha les entrades exhaurides!!).

PROGRAMA:-DIJOUS 26 de gener i 2 de febrer: RAIMON LLETRA i MÚSICA

-DIVENDRES 27 de gener i 3 de febrer: SALVADOR ESPRIU-RAIMON

– DISSABTE 28 de gener i 4 de febrer: AUSIAS MARCH i ALTRES POETES DEL SEGLE XIV, XV y XVI

– DIUMENGE 29 de gener i 5 de febrer: RAIMON ANTOLÒGIC

-Per acabar un llibre, encara no l’he acabat però m’està semblant genial i n’estic ben atrapat, per això no m’en puc estar de recomenar-lo d’antuvi abans d’acabar-lo (ja en faré cinc cèntims un pic l’hagi acabat).

Les veus del Panamo d’en Jaume Cabré.

[@more@]

Tweet

Sabeu una de les coses que m’agraden més? Perdre’m. Perdre’m voluntàriament. Sobretot quan tinc temps, en aquelles ciutats o llocs on no conec del tot. Ho heu provat mai? Quina meravella.

Fa uns dies vaig fer-ho altre vegada per Barcelona, però també en els darrers viatges que he anat fent els últims mesos, per Cracòvia, Berlín, Praga, Budapest i Brusseles…

Sempre que vaig a un nou indret i em sobra temps (cosa que no és pas fàcil), un pic he vist quasi tot el que pretenia veure -o mentrestant- surto, fujo de la ruta turística que m’havia marcat prèviament, la ruta dels monuments, la ruta normalment de la gernació, per tal de descobrir la realitat d’aquell lloc.

Quan dic la realitat, em refereixo a la gent, al dia a dia, a la vida d’aquell lloc, al que és real i no pas el que ens mostren moltes vegades als turistes. Feu-me cas, perdeu-vos….

Un paisatge de Berlín, una bona ciutat per deixar-se perdre.

[@more@]

Tweet

La Fundació PuntCat és el personatge més destacat de l’any 2005 segons els lectors de VilaWeb i d’El Punt, doncs jo també he escollit els meus:

En quant a botifler

jo trio l’Oleguer,

encara que potser

n’hi ha un bon fotimer.

I per a mentider

tenim en ZetaPé,

si diu: "l’acceptaré",

jo mai més el creuré.

Per bufó de la cort,

sí, agafeu-vos fort!

Per mi és en Carod,

que es creu que tot ho pot.

I el bó? Qui deurà ser?

No tants com botifler!

Per mi és un merder,

de debò, no ho sé.

El Barça fou primer,

de guapo el triaré.

Laporta deixa’l fer,

campió, jugant bé.

El que no és una sort,

ni gaire de confort,

la COPE, dolentot,

per fotre’ls un calbot!

[@more@]

Tweet