Entrant l’any i vam tenir una mala notícia, va tancar la llibreria Viladrich de Tortosa en funcionament des del 1760, tot siguent una de les més antigues d’Europa. Finalment en el seu lloc hi haurà una entitat bancària. A la meva ciutat, després d’aquests darrers 9 mesos a Irlanda, he vist que una de les llibreries més cèntriques s’ha esfumat, ara hi ha una agència immobiliària.
Personalment sempre vaig a comprar els llibres a les llibreries, el lloc on més odio són els centres comercials enormes i impersonals. En prefereixo el tracte personal amb els que hi despatxen, el fet de parlar sobre els llibres: "A doncs a aquest em va fascinar. Ui, aquest és horrorós, no em va agradar gens! Si és per un regal, aquest llibre de poesies és fantàstic, has triat molt bé, ja veuràs com l’hi agradarà".
Malauradament el comerç de proximitat està despareixent. Vivim en una societat de presses, on el temps és or. Allà on hi comprem uns calçotets, hi comprem un quilo de pomes i el darrer bestseller del qual no se’n sap ni cinc cèntims, tant abans com després de llegir-lo (això si la persona se’l llegeix). Malgrat tot mentre pugui, seguiré comprant les pomes a la fruiteria més propera, els calçotets a la seva botiga adequada i els llibres a les llibreries. Ja ho sabeu, si em busqueu, potser estaré al mercat.
[@more@]
