Sí hi ha una cosa que em tregui de polleguera, és el tantsemenfotisme.Per mi, és un dels problemes principals de les societats contemporànies, el pasotisme general de la gent. Ens hem convertit en una societat massa individulista, una societat cada cop mes "autista".
Em treu de polleguera veure el pasotisme general de la gent. Ens queixem molt pero no fem mai res. Per mi, tot el que no actua envers quelcom que no l’hi agrada n’és còmplice. Còmplice per omissió. La indiferència, ens converteix en culpables per complicitat passíva.
Sí mai teniu una conversa amb mí sobre algun política o en certs altres àmbits, de ben segur que tard o d’hora us etzibaré una frase ben semblant al que he posat en negreta.
No vull pas generalitzar, perquè és ben cert que encara tenim gent que no s’està de braços creuats, encara queda bona gent en aquest i d’altres països. A tots els altres us dic, prou tantsemenfotisme, prou indiferència, ACTUA!
[@more@]
si hagués de lluitar per cada cosa que no m’agrada, no sé pas de què viuria
Mery Cherry, hi ha moltes maneres de lluitar, no fem l’orni que no és pas tant complicat.
Sònia crec que ho deia el capità enciàm (no és deia alguna cosa així?).Plenament d’acord, per molt petites que semblin certes coses, en realitat no ho són pas.
El món viu d’això. El poder viu d’això. La banca viu d’això. … i a mi tant se m’enfot, o no?
Ja es cert ja, Ignasi.