Perdre’s.

Sabeu una de les coses que m’agraden més? Perdre’m. Perdre’m voluntàriament. Sobretot quan tinc temps, en aquelles ciutats o llocs on no conec del tot. Ho heu provat mai? Quina meravella.

Fa uns dies vaig fer-ho altre vegada per Barcelona, però també en els darrers viatges que he anat fent els últims mesos, per Cracòvia, Berlín, Praga, Budapest i Brusseles…

Sempre que vaig a un nou indret i em sobra temps (cosa que no és pas fàcil), un pic he vist quasi tot el que pretenia veure -o mentrestant- surto, fujo de la ruta turística que m’havia marcat prèviament, la ruta dels monuments, la ruta normalment de la gernació, per tal de descobrir la realitat d’aquell lloc.

Quan dic la realitat, em refereixo a la gent, al dia a dia, a la vida d’aquell lloc, al que és real i no pas el que ens mostren moltes vegades als turistes. Feu-me cas, perdeu-vos….

Un paisatge de Berlín, una bona ciutat per deixar-se perdre.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

6 Responses to Perdre’s.

  1. aladern says:

    Sí, deu estar bé, això que dius de perdre’s per la ciutat. No he tingut gaires ocasions d’experimentar-ho. Però ho he fet molts cops al camp i a la muntanya, i també és una experiència única.

  2. JosepArnau says:

    Tot i que hagi fet més incís en les ciutats, també m’agrada i força perdre’m pel camp i la muntanya, també és un gran plaer.

  3. júlia says:

    Un molt bon costum, que practico força. Les persones, pel que expliquen, fan molts viatges, però es perden poc, de vegades coneixes millor el Marroc o l’Equador o Lituània fent un volt pel Raval o el Poble-sec i parlant amb la gent que no pas anant al parc temàtic que cada ciutat té a punt pels turistes convencionals. Referent als comentaris, perdre’s per la muntanya o el camp és molt diferent que fer-ho per la ciutat, i, de vegades, et pot haver d’anar a buscar una unitat dels mossos, si et perds massa, he, he.

  4. Mikel says:

    Es molt curios aixo que dius perque molts cops quan som a una ciutat extranya no tenim pas cap por de perdren´s pero en canvi a la nostre propia ciutat hi ha carrers per els que preferim no pasar per por…

  5. Mery Cherry says:

    A mi també m’encanta perdre’m per ciutats que no conec. On ho vaig practicar més va ser a Portugal, entre d’altres coses perquè anava sola. M’ha semblat molt encertat el comentari del Mikel!!! Té tota la raó del món, és curiosíssim i no se m’havia acudit mai.
    Ara bé, reconec que no va gaire bé perdre’s a qualsevol ciutat. Júlia, perdre’s una noia sola per depèn quin lloc del Marroc… a mi no m’agradaria trobar-m’hi.

  6. JosepArnau says:

    Suposo Mikel perque a vegades la ingorancia ens fa mes be que mal ja que si de debo sabessim on ens posem, no hi aniriem pas…

    Mer Cherry i Julia, es ben cert que depen d’on, mes val no perdre-s’hi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *