El juliol passat vaig fer 10 anys de casat. Un bon aniversar i una fita que no és pas fàcilment assolible en els tems que vivim.
Justament pensava en amics, parelles i familiars que conec.De la meva edat o més joves, pocs són els que estan casats i ho porten de fa 10 anys.
Una condició imprescindible per a permaneixer casat 10 anys és la flexibilitat i adaptabilitat. Especialment quan hom té criatures, cal ser flexible, adaptar-se a les circumstàcies i no siguer rencorós.
Bé, avui fa 14 anys que vaig obrir el blog. 14 anys no és pas poc i desconec si hi ha pas altres blogs que s’hagin mantingut tants anys oberts. Val a dir que vaig passar d’escriure un post o més diari (com els Tweets d’avui en dia), a un post mensual o poca cosa més. La immediatetat el Twitter ha substituit el blog, tanmateix he procurat seguir escrivint al blog.
La meva vida ha canviat i molt en aquests 14 anys. De ser un jove estudiant, vivint a Igualada, ara estic casat, tinc dos fills i treballo en una multinacional a Irlanda.
Els meus temes preferits sgeueixen sent Catalunya i la política, ara que tenim la República proclamada i només ens falta posar fil a l’agulla. Tot i això, ara mateix, la secció del blog que m’agrada més darrerament és la de recomanacions.
Els que em seguir al blog, sabreu que m’agrada molt recomanar coses al blog. De fet, fins i tot tinc una categoria al blog anomenada ‘Recomanacions‘.
Tot i això, feia temps que no parlava de viatjes i no recomanava llocs.
Tot just acabo de tornar de 2 setmanes de vacances per l’Empordà. Quasi sempre havia estat de vacances a la Costa Daurada i Central, aquest any vam decidir de fer el canvi cap a la Costa Brava i ha valgut la pena.
Hem estat a l’Estartit, en un bungalow al càmping Les Medes. Negoci familiar i gent acollidora. A més a més, la llengua catalana no s’amaga, ni entre els empleats, propietaris i també és prou present entre els que ens hi vam allotjar. Tot i que els hostes principals éren de Bèlgica.
Tant sols un post ràpid per comentar que estic a favor de fer primàries, sobretot en ciutats grans, per a que els partits republicans vagin junts per a vèncer als artits del cop d’estat del 155. Sobretot a Barcelona i SOBRETOT, SOBRETOT: que vagin junts a les europees (amb Puigdemont al capdavant)!
He de confessar que estic decepcionat i bastant amb ERC i el Pdcat. No només no es van atrevir a tirar endavant la investidura del President Puigdemont, sinó que ara han obeit com mesells i no han seguit endavant amb el que havien promès: cap dels nous consellers no formava part del govern destituït per l’article 155.
Ni els ostatges presos polítics, ni els catalans exiliats, s’han abaixat els pantalons i han fet cas al 155 i a Rajoy. A més a més, seguint el fil d’una il-legalitat brutal (prevaricació!) de Rajoy en no publicar els noms dels consellers. Malgrat que diguin que posaran una querella contra Rajoy per aquest fets, al president espanyol, l’hi queden 4 dies (vaja segurament 2). Per tant és ben inútil.
Davant els moments d’emergència nacional, amb preocupació faig piulada:
1) @rogertorrent siusplau convoqui investidura per al #President #Puigdemont @KRLS. 2) @Esquerra_ERC @JuntsXCat i @cupnacional feu #President @KRLS i govern d’unitat. 3) República i #LlibertatPresosPolítics.
No hi ha paraules per descriure tanta injustícia pels exiliats i presos polítics. Sobretot, ni un pas enrere i recordeu escriure als presos polítics. Els arriben les cartes amb molt de retard però arriben i són importants. A mi em va respondre en @quimforn. Guanyarem!
Darrerament escric poc. No faig piulades al Twitter i escric poc al bloc, ja que llegeixo més i em dedico als meus projectes. Ara que escric al bloc, faré alguna recomanació:
Series:
Big Bang theory. Ja deuen anar per la temporada que fa 13, però segueixen igual de bons. 20 minutes per capítol i una bona dòsi d’humor intel-ligent.
Flash: Val a dir que mai he estat fan de pel-lìcules de super herois, però la meva dona s’ha enganxat a la sèria Flash. Jo de tant en tant l’he mirada de reull i quasibé m’hi he enganxat. Pel que he anat veient, cada capítol enganxa bastant.
Música:
No recordo si ja ho havia recomanat abans: Joan Dausà. Quina meravella!
Aquest any he deixat el Twitter. Cansat de tanta política i de la puta i la ramoneta. Practicament he deixat de seguir les notícies de política i sobre Catalunya, ara quasibé només m’interessen les d’economia.
Com cada any, aprofito per desitjar un molt Bon Any 2018 i Feliç Nadal.
PS: Aquest any deixo el Twitter 🙂
Mosaic de paraules al mes – RSS
