Les celebracions han començat a marcar el 350è aniversari del monument més famós del món , el Taj Mahal de l’Índia.
An immense mausoleum of white marble, built in Agra between 1631 and 1648 by order of the Mughal emperor Shah Jahan in memory of his favourite wife, the Taj Mahal is the jewel of Muslim art in India and one of the universally admired masterpieces of the world’s heritage.
[@more@]
Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró (El Maresme) l’any 1867, a part d’ estudiar arquitectura i dedicar-s’hi professionalment, va desenvolupar una ample labor política en el camp del catalanisme.
El 1917, a la mort d’Enric Prat de la Riba, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós pla d’escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus), així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l’agricultura.
Fou deixeble de Domènech i Muntaner i se’l considera l’últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme. En els diferents períodes que engloben la seva arquitectura hi trobem per exemple les següents edificacions: la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905), la casa Company, entre d’altres d’importants.
En la època groga (Monumentalisme) desenvolupada durant el període de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que en va ser el primer arquitecte. Es caracteritza per el monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l’arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús donant com a resultat un preciosisme barroc.
Puig i Cadafalch, en aquesta darrera època, es va implicar en el disseny de l’espai firal per a l’Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917, que finalment no va celebrar-se. Per aquestes dates va fer construïr 4 columnes monumentals arrenglerades de més de vint metres d’alt i més de dos de diàmetre, coronades per una cúpula jònica, a l’avinguda de l’Exposició de Montjuïc que simbolitzaven les 4 barres de la senyera catalana. Estaven situades on és ara la font màgica i serviren com a primer pas cap a la urbanització de Montjuïc.
L’any 1929, es produí la famosa Fira, amb el nom d’Exposición Universal, durant la dictadura militar en el règim monàrquic, amb la Mancomunitat de Catalunya liquidada, Puig i Cadafalch cessat i l’ús públic del català prohibit.
L’arquitecte català va poder exiliar-se a la Catalunya Nord, això li va estalviar l’amargor de veure com el dictador Primo de Rivera derrocava les quatre columnes de més de vint metres d’alçada, que simbolitzaven la bandera de Catalunya, que havia aixecat a l’esplanada central en la urbanització de la muntanya. La senya d’identitat, plantada a la muntanya més emblemàtica.
Les 4 columnes, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1919) emplaçades a Montjuïc on ara hi ha la font lluminosa de Carles Buïgas foren enderrocades l’any 1928 per ordre del General Miguel Primo de Rivera( el qual havia fet un cop d’Estat el setembre de l’any 1923) pel fet de constituir un símbol visible de catalanitat.
-Fa deu anys (el 1994) podiem llegir a La Vanguardia: " Barcelona restituirà abans de l’acabament de l’any la monumental al-legoria de la bandera catalana, que presidia l’accés a l’escalinata del recinte firal de Montjuïc. Les quatre columnes jòniques que va aixècar l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el 1919 i que el dictador Primo de Rivera va enderrocar el 1928, tornaran a alçar-se i seran inaugurades el mes de novembre". I seguia: "El nou emplaçament encara no està decidit, però és possible que sigui l’original o que potser se situi uns quants metres més enrera per no tapar la Font Màgica".
Doncs res de res, han passat deu anys i les quatre columnes que van ser destruides no han estat reposades ni més endavant ni més enrera.
En aquest país nostre no sé perquè coi passa però allò que les dictadures ens van treure, costa penes i treballs recobrar-ho. La campanya de restitució de les 4 columnes de Puig i Cadafalch no s’atura, sembla però que l’ajuntament de Barcelona i Fira de Barcelona ja els està bé el que va fer el dictador.
A més a més caldria preguntar-nos:
Com és que arreu del país tenim tant pocs monuments de catalanitat?
————————————————
Per més informació:
http://www.laxarxa.org/principal.asp?pagina=/campanyes/xarxa1.asp
http://www.rocaferreras.org/ind.htm
[@more@]
Com a animals que som. uns més racionals que d’altres però cal dir-ho, racionals. Cal preguntar-nos el perquè de la vida. Teòricament naixem, ens reproduïm i morim. Encara que d’aquestes tres funcions hi ha forces éssers humans que només en realitzen dues de les tres, evidentment la primera i la darrera. Això tots i cadascun dels sers vius, ja siguin animals de la espècie que siguin, tots tenim un dia el qual ens arriva la nostra fi.
Si parlem estrictament de l’ésser humà veiem com n’hi ha que segons el lloc de naixença o de residència tenen una esperança de vida força diferent que no pas d’altres. Si Catalunya fos un Estat, sería dels països amb una esperança de vida més elevats per damunt de l’Estat espanyol, a Catalunya hi trobem les dones amb quasi una esperança de vida dels 84 anys i els homes un xic més inferior. En canvi trobem per exemple un dels casos més extrems com és el de Zàmbia, on un nen nascut fa 12 anys tenia una esperança de vida de 48 anys i ara degut a la forta incidència que està tenint la SIDA, aquesta esperança de vida s’ha rebaixat fins als 33. L’Àfrica presenta actualment 25 dels 38 milions de seropositius que hi ha al món. Pel sol fet de néixer i viure en un lloc del planeta o en un altre, en condicions normals uns podrien viure uns 50 anys més que els altres!
Malgrat que no ho vulguem, sempre ens acompanya el pensament sobre la mort. A vegades ens arriva de la forma més inesperada, tot perdent companys de viatge o familiars estimats, d’altres després d’una malaltia llarga que etziba un cop rera l’altre fins a ofegar l’alè. Els que l’han vist de prop i se’n han pogut ensortir aconsellen a tothom viure dia rere dia com si fós el darrer, com si l’endemà no hagués d’exisitir, assaborint cada instant de la vida (Carpe Diem d’Horaci), procurar ser feliç, dient als més propers que els estimes ja que l’amor és el nexe que ens uneix.
Referent a aquesta darrera idea d’Horaci: viu el moment. Bastants segles abans a Mesopotàmia, es va escriure El Poema de Gilgamesh: una epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El Poema té una doble rellevància. Per un cantó, inicia la literatura coneguda de la humanitat: les tauletes conservades són els fragments d’escriptura, escriptura cuneïforme, més antics del món. Per l’altre, és una profunda i sàvia, antiga i actual, reflexió sobre què són i com han de viure els humans.Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk, Mesopotàmia, cap al 2600 abans de Crist. El Poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d’aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Gilgamesh i el seu amic Enkidu, però, obtinguda glòria i fama, Enkidu mort. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glòria sinó la immortalitat; però aquesta recerca també es manifesta insensata: l’home no pot escapar a la mort. A Gilgamesh, alternativament, se li ofereix una ben humana possibilitat de vida.
| Quan els deus crearen els humans els hi destinaren la mort, guardant la vida per ells mateixos. Tu Gilgamesh omple’t el ventre, gaudeix de dia i de nit. Celebra cada dia una alegre festa, balla i juga dia i nit. Posa’t vestits flamants renta el teu cap i banya’t Atén el nen que t’agafa de la mà i alegra’t Alegra’t abraçant la teva dona. Doncs, aquest és el destí de l’home. |
| Tauleta X, columna 3 |
[@more@]
Tot i les nombroses oportunitats i que sovint els jugadors han jugat més de cara a la galería que a anar a tancar el partit ràpid marcant els gols aviat i que el resultat sembli un xic escandalós, val a dir que el rival el Xakhtar Donetsk ha estat un rival força incòmode i de nivell. És el líder de la lliga ucraïnesa i ha demostrat tenir un equip molt treballat.
Els gols han estat de Deco 
, d’en Ronaldhino de penal després d’una excel-lent jugada 
i el darrer de l’Eto’o culminant una jugada presciosa de l’Iniesta.
Els gols 1-0, Deco (14′) 2-0, Ronaldinho (63′), de penal 3-0, Eto’o (84′) |
|
——————————————————
Llàstima del Mierdid que anava perdent 2 a 0 contra una Roma amb crisis total i mercès a la ajuda de l’àrbitre va poder acabar guanyant el partit, veure’m si la crisi segueix.
[@more@]
En aquest WEB podeu baixar-vos el rellotge català i veure’n el seu funcionament, per tal de conèixer i usar el cada cop més en desús sistema de rellotge nostre, el nostre rellotge incorpora les particions en quarts i mitjos quarts, i els seus respectius "i 5" i "menys 5". També marca el número de l’hora a la qual s’ha de fer referència. Així, a les 12 i 5, marca el número 12, i a ¼ d’una és l’1 el que queda marcat.
|
|
|
[@more@]
Tal i com informa el diari El Punt o bé www.radiocatalunya.ca , un congrés que tindrà lloc a l’Argentina reunirà més de 150 llengües que han patit i encara pateixen, la imposició del castellà. El proper mes de novembre a la ciutat argentina de Rosario, es realitzarà una doble trobada en forma de congressos, ambdós dedicats als idiomes però ben diferents l’un de l’altre.
Un serà l’oficial, convocat per l’Institut Cervantes i per moltes de les institucions que es dediquen a difondre el castellà; el qual posarà la seva fi el 17 de novembre amb un discurs del rei espanyol, Joan Carles I.
L’altre, cel-lebrat de forma paral-lela i coincidint amb els mateixos dies, s’anomena Primer Congrés de les Llengües, pretén aplegar representacions de tots els pobles que han patit i encara pateixen la imposició del castellà a les dues ribes de l’Atlàntic, com els de tota l’Amèrica Llatina, des de Río Bravo mexicà fins a la Terra del Foc (Patagònia).
Els idiomes de l’estat espanyol que han sofert i encara sofreixen aquesta imposició: El català, el gallec i l’èuscar també hi seran presents. Per iniciativa del Casal Argentí de Barcelona s’ha constituït la Comissió dels Països Catalans del primer Congrés de les Llengües. Diego Arcos informa que mantenen converses amb Òmnium Cultural, associacions per la defensa del català a la justícia i entitats valencianes i mallorquines.
«Està confirmada la presència de 172 llengües que viuen la mateixa situació. Crec que l’experiència catalana serà un corrent d’aire fresc». Arco destaca la presència d’un dels màxims experts en la llengua guaraní, el mallorquí mossèn Melià -que assistirà als dos congressos-. L’escriptor colombià Gabriel García Márquez ha anunciat la seva negativa a participar en el congrés oficial per divergències amb els organitzadors.
———————————
http://www.casalargentino.org/congres01.htm
[@more@]
Una altra victòria còmode, amb un gol d’en Larsson i dos del camerunès Eto’o han servit per a encarrilar la victòria ben aviat.
El partit ha acabat amb un 3 a 1, tot i les clares oportunitats de gol del Barça, un Barça que mica en mica fa por, esperem que duri.
|
|
||||
|
|
||||
El Mierdid segueix amb la seva crisi, tot perdent a San Mamés contra l’Atletic de Bilbao. Esperem que la crisi segueixi
———————————————————–
Cal destacar també el primer trofeu pel Futbol Club Barcelona de basquet, guanyant a les semifinals a l’Unicaja de Màlaga i a la final al Mierdid per 76-75, s’ha endut la Supercopa.
| LES DADES DEL PARTIT
REAL MADRID, 75 Real Madrid (19+19+10+18+9): Bennett (3), Bullock (18), Sonko (6), Fotsis (7), Burke (9) -cinc inicial-, Gelabale (9), Herreros (8), Bueno (13) i Antelo (2). FC Barcelona (16+18+17+15+10): Ilievski (4), Navarro (14), Bodiroga (21), Fucka (16), Dueñas (10) -cinc inicial-, Gasol (7), De la Fuente (-), Trias (2) i Drejer (2). Arbitres: De la Maza, Martín Bertrán i Hierrezuelo. Fora per personals, Sonko (m.40). |
|
[@more@]
Si us sobren uns quants doblers i voleu comprar-vos una illa, podeu mirar aquest web www.privateislandsonline.com i adquirirna una, com aquesta que us he posat, una de les més baratetes que hi he trobat, ja ho sabeu a començar a fer bossa.
|
Kirby Island
|
20 acres
|
US $94,000
|
Easily accessible undeveloped island in close proximity to all amenities in Nova Scotia, one of Canada’s most picturesque areas.
This beautiful 20-acre island overlooking Barrington Bay is an ideal spot for a private retreat or resort development. With almost 3450 ft. of beach and shore frontage. An adjacent island is included in the sale.
[@more@]
Veient la barbaritat d’agressions que patim els catalans darrerament pel que fa a temes lingüístics com aquest parell:
 Expulsada d’una farmàcia per demanar un medicament en català
|
He decidit adjuntar les recomanacions que fa la CAL (Cordinadora d’Associacions per la Llengua) davant d’una agressió lingüística.
Reclamem els nostres drets
Fa massa anys i segles que la població catalanoparlant és discriminada pel simple fer de ser-ho, perquè no encaixa en el model uniformitzador i imperialista dels Estats francès, espanyol i italià. A cops i bastonades, fent-nos creure les seves mentides i convertir-nos en insensibles al seu menyspreu, han aconseguit que molts compatriotes considerin que canviar del català al francès, a l’espanyol o a l’italià és ben normal. Però ja és hora de dir prou i fer sentir la nostra veu de manera organitzada, ja és hora de plantar cara amb orgull i fermesa, i no deixar-nos trepitjar.
RECOMANACIONS DAVANT D’UNA AGRESSIÓ LINGÜÍSTICA
Davant de qualsevol discriminació lingüística, hem de ser conscients que l’agressió que patim no és un cas aïllat i personal, sinó que és un exemple més del procés lent i quasi imperceptible de substitució del català pel francès, l’espanyol o l’italià, que pretén fer-nos desaparèixer com a comunitat lingüística. Per això, lluny de respondre espontàniament a l’agressió, hem de saber actuar de manera organitzada, per evidenciar que la població catalanoparlant sap exigir els seus drets i “convèncer” qui ens discrimina, per tal que es vegi obligat a assumir l’ús de la llengua nacional.
Si bé cadascuna de les vostres accions, i les que pot realitzar la CAL, poden tenir, en algun cas, un efecte immediat, el més important és la persistència d’aquesta pressió ferma que tothom pot exercir. Quan algú sigui discriminat recomanem les següents actuacions:
1. Tornar a dirigir-se en català a la persona que ens ha atès, amb un to de tranquil•litat, sense excitar-nos, tot repetint poc a poc el que ja havíem dit abans.
2. Si la resposta és la mateixa, podem argumentar que:
• el català és la llengua pròpia del territori (reconegut explícitament en els Estatuts d’autonomia de la Catalunya estricta i insular);
• el català és llengua oficial en el territori on sou (l’única oficial, a Andorra; cooficial a la Catalunya estricta, la insular i la del sud; però sense reconeixement a la Catalunya nord, la Franja de Ponent i el Carxe).
3. Si aquesta estratègia no funciona, hem de demanar per una persona amb responsabilitat i intentar fer la mateixa gestió. És important demanar nom, cognom i càrrec.
4. Si no obtenim bons resultats, hem de demanar el full de reclamacions, al qual tenim dret inescusablement, omplir-lo amb una explicació detallada dels fets, per tal de poder formalitzar una queixa per escrit davant els organismes oficials política lingüística i/o del departament autonòmic corresponent. En el cas que no se’ns vulgui lliurar aquest full de reclamacions, podem recórrer a la policia local.
5. Si la discriminació lingüística contravé el que estableix l’actual Llei de política lingüística, de la Catalunya estricta (vegeu l’apartat d’aquesta pàg. web Què hi diu la llei?), podeu presentar una denúncia davant la Direcció General de Comerç (Pg. de Gràcia, 94. 08008 Barcelona) o en qualsevol delegació de la Generalitat. La CAL us proporciona exemplars normalitzats per fer la denúncia (que podeu passar a recollir per la nostra seu o que us els podem enviar a casa) i en facilita les instruccions per omplir-los, a través d’aquesta mateixa pàgina web.
6. No és sobrer comentar que fareu arribar la discriminació que heu patit a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL).
7. És important comptar amb testimonis, si és possible.
8. Un cop acabat l’incident, tant si l’heu pogut resoldre satisfactòriament com si no és així, feu ús del fitxer de denúncies d’aquesta mateixa pàgina web. Si heu fet servir fulls de reclamació, agrairíem que ens en féssiu arribar una còpia (per correu normal –Santa Perpètua, 15, baixos. 08012 Barcelona—, o per fax –93.415.87.1
.
FONT: CAL- LLENGUA
[@more@]
Avui he anat a Can Barça, a veure el partit contra el Saragossa, renoi quin partidàs. Feia temps que no m’ho passava tant bé anant al camp. La llàstima han estat les lesions, ben aviat al minut 3 en Sylvhino que serà baixa per 1 mes i al minut 9 en Gabri que ho serà per mig any. Espero que es puguin recuperar tant aviat com sigui possible, ja que si la plantilla ja era curta, amb tantes lesions no sé pas com anirà la cosa.
De moment pinta molt bé, el Barça ha estat l’amo i senyor durant tot el partit, tot i encaixar un gol en un dels únics xuts que ha fet el rival, ha fet un excel-lent partit, tenint-lo controlat tots els 90 minuts i el que és més important: Amb un joc d’espectacle total.
Han marcat 4 gols però n’haguéssin pogut ser ben bé el doble, sobretot una super jugada d’en Ronaldhino que després de driblar mig equip contrari ha estavellat la pilota al pal. Els gols pel cantó blaugrana els han marcat l’Eto’o 
per partida doble i el segon amb una gran passada d’en Ronaldhino 
el tercer d’en Xavi 
i el quart d’en Gio Van Bronckorst 
Pel que fa al Mierdid, dimissió fulgurant d’en Camacho (imparable ell) després d’un complot dels jugadors i en el darrer partit de lliga van poder guanyar després de fer un partit de molta pena, amb un gol de falta d’en Beckam. La crisi blanca segueix.
[@more@]
Mosaic de paraules al mes – RSS
