Com a animals que som. uns més racionals que d’altres però cal dir-ho, racionals. Cal preguntar-nos el perquè de la vida. Teòricament naixem, ens reproduïm i morim. Encara que d’aquestes tres funcions hi ha forces éssers humans que només en realitzen dues de les tres, evidentment la primera i la darrera. Això tots i cadascun dels sers vius, ja siguin animals de la espècie que siguin, tots tenim un dia el qual ens arriva la nostra fi.

Si parlem estrictament de l’ésser humà veiem com n’hi ha que segons el lloc de naixença o de residència tenen una esperança de vida força diferent que no pas d’altres. Si Catalunya fos un Estat, sería dels països amb una esperança de vida més elevats per damunt de l’Estat espanyol, a Catalunya hi trobem les dones amb quasi una esperança de vida dels 84 anys i els homes un xic més inferior. En canvi trobem per exemple un dels casos més extrems com és el de Zàmbia, on un nen nascut fa 12 anys tenia una esperança de vida de 48 anys i ara degut a la forta incidència que està tenint la SIDA, aquesta esperança de vida s’ha rebaixat fins als 33. L’Àfrica presenta actualment 25 dels 38 milions de seropositius que hi ha al món. Pel sol fet de néixer i viure en un lloc del planeta o en un altre, en condicions normals uns podrien viure uns 50 anys més que els altres!

Malgrat que no ho vulguem, sempre ens acompanya el pensament sobre la mort. A vegades ens arriva de la forma més inesperada, tot perdent companys de viatge o familiars estimats, d’altres després d’una malaltia llarga que etziba un cop rera l’altre fins a ofegar l’alè. Els que l’han vist de prop i se’n han pogut ensortir aconsellen a tothom viure dia rere dia com si fós el darrer, com si l’endemà no hagués d’exisitir, assaborint cada instant de la vida (Carpe Diem d’Horaci), procurar ser feliç, dient als més propers que els estimes ja que l’amor és el nexe que ens uneix.

Referent a aquesta darrera idea d’Horaci: viu el moment. Bastants segles abans a Mesopotàmia, es va escriure El Poema de Gilgamesh: una epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El Poema té una doble rellevància. Per un cantó, inicia la literatura coneguda de la humanitat: les tauletes conservades són els fragments d’escriptura, escriptura cuneïforme, més antics del món. Per l’altre, és una profunda i sàvia, antiga i actual, reflexió sobre què són i com han de viure els humans.Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk, Mesopotàmia, cap al 2600 abans de Crist. El Poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d’aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Gilgamesh i el seu amic Enkidu, però, obtinguda glòria i fama, Enkidu mort. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glòria sinó la immortalitat; però aquesta recerca també es manifesta insensata: l’home no pot escapar a la mort. A Gilgamesh, alternativament, se li ofereix una ben humana possibilitat de vida.

[@more@]

Tweet