Observo amb preocupació el panorama dels mitjans de comunicació catalans. Si començem pels públics tenim la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que hauria de servir principalment com a eina de vetlla per la normalització de la nostra llengua però en canvi de cada 5 anuncis la meitat són en castellà a TV3, a la vegada que en la majoria de programes hi assisteixen entrevistats o personatges que no usen la llengua catalana. El català que se sent a TV3 segueix essent lamentable, per exemple, la seva tasca hauria de ser didàctica però veiem com segueix sense normalitzar mots i expressions que la pressió que el castellà ha exercit durant el segle XX ha fet recular i oblidar. Als Telenotícies sempre parlen de ‘comandos’, mai d’escamots; sempre parlen de ‘parats’, mai d’aturats; sempre parlen de ‘viudes’, mai de vídues; sempre diuen ‘a pesar de’ obviant les genuïnes tot i que o malgrat. De tant en tant se’n sent alguna de grossa, per exemple convertint el ministre espanyol d’afers estrangers en el ministre d’assumptes exteriors. En comptes de treballar perquè el català de TV3 sigui un català de referència en què es percebi un exercici de recuperació i normalització de la llengua, aquesta televisió suposadament nostra fa servir el llenguatge més senzill, light i castellanitzat que hom pugui sentir.
Una TV3 que en som molts els ciutadans dels Països Catalans que voldríem que fos una televisió de qualitat, que usés tots els registres de la llengua amb la seva impressionant riquesa dialectal i que així demostrés un respecte cap a la unitat de la nostra llengua i un reconeixement cap als dialectes que es parlen a tot el llarg i ample del nostre territori. Alhora donant-nos informació puntual del que passa arreu dels territoris de parla catalana i no com succeeix actualment que només ens mostra tot el que passa a cada racó de l’Estat espanyol però en canvi no sabem quasi res dels nostres companys de la Catalunya Nord o de la resta del territori.
Encara hi han espanyolistes que tenen els nassos de dir que TV3 hauria de ser la meitat de la programació en castellà, si tenim en compte tota la oferta televisiva que hi ha al nostre país, es veu clarament, que la llengua catalana només és present als dos canals de Televisió de Catalunya i a les emissores locals, fet que suposa una clara discriminació respecte al castellà, que compta amb la resta de cadenes: TVE, La2, Tele5, Canal+, Antena 3 i totes les plataformes digitals. Aquesta situació és extrapolable a altres mitjans de comunicació com la ràdio i la premsa, i per tant, un augment de l´us del castellà a TV3 atempta clarament contra els drets dels catalans i catalanes, que només disposaríem d´una cadena en la nostra llengua: el segon canal de TVC.
Pel que fa a les Illes, ens trobem amb en Matas que de moment ja ha fet les mil i una per anul-lar TV3 de les Illes, amb el que van arrivar a lluitar els illencs per a poder rebre la televisió del Principat ara en Matas ha aconseguit treure-la, això si, pretén posar-hi la televisió de les Illes que serà una clara imitació de la televisió escombraries i vergonyós Canal 9.
Podem veure com RACC i City TV s’estan espanyolitzant cada vegada més o també com la burgesia catalana no ha mogut cap dit i ONA Catalana ha estat comprada pels espanyols de PRISA, un grup PRISA que de mica en mica va assolint quotes de poder més i més altes arreu del Principat, pel que es veu ningú els para els peus. Cada cop veiem més i més com els grans empresaris potser si que tenen el cor aquí però la cartera a Madrid i són ben incapaços de posar un sol duro en favor del catalanisme. Sense anar més lluny ho hem pogut comprobar aquests darrers dies amb la venda del diari AVUI que ha hagut d’estar comprat el 51% per l’editorial Planeta i la resta, un 49% per "La Vanguardia" i no ho oblidem s’ha salvat també gràcies al Govern espanyol ja que l’hi ha perdonat tot el deute, que no era pas poc.
Si, si, no és pas broma l’estat espanyol, l’editorial Planeta i la Vanguardia han salvat el diari AVUI, almenys pel que es veu de moment els lectors podran estar contents, no hi haurà canvis ja que la família Lara vol demostrar que també està arrelada a Catalunya i donarà llibertat al director com ho fa també amb "La Razón". Pel que es veu "Planeta" no s’ha posat mai en la línia editorial de "La Razón" , això mateix vol fer amb l’AVUI, el que no sé és si la línia editorial de "La Razón" no l’ha tocat mai perquè ja l’hi està bé. Cal estar atents a com evoluciona l’AVUI després de tots els canvis, de moment degut a les pressions de "La Caixa" ja van fer fora al Col-lectiu J.B. Boix i de poc va anar amb l’articulista Alfons Quintà.
No m’oblido dels mitjans en castellà, ja siguin escrits, audiovisulas o radiofònics o fets a dins o fora dels Països Catalans, tots ells tenen un denominador comú: espanyolitzadors sense atur, tot i que uns ho són en més mesura que d’altres. Està ben clar que pel que fa a quantitat no hi ha color, en tenim ben pocs fets en català i a més a més catalanistes, dos dels quals cada cop ho són menys: TV3 i Catalunya Ràdio.
Com a bona notícia tenim el diari esportiu "El 9", un diari pensat i escrit en català que ha arrivat al número 1000, una xifra màgica. Un diari esportiu en català que s’està consolidant cada cop més i entre tots aconseguirem que creixi. De diaris veurem què fa l’Avui i de moment podem dir que encara ens queda el Punt. Per sort també tenim un munt de revistes en català, moltes d’elles editades al País Valencià i d’una gran qualitat, però que malauradament són ignorades per bona part de la població.El que si que hem de tenir molt present és que anem molt i molt fliuxos pel que fa a mitjans de comunicació i en una societat com l’actual on els mitjans de comunicació tenen tanta importància, no anem bé. Sense mitjans de comunicació no hi ha independència i darrerament en aquest sentit, en cada bugada perdem un llençol. No anem pas bé.
Aprofito l’avinentesa per a recomanar la signatura d’aquesta campanya:
No és cert! Per una televisió pública, catalana i de qualitat.
[@more@]
El peculiar sistema electoral nord-americà obliga a inscriure’s prèviament per tal de poder votar. I molta gent, la majoria, passa del tema. 
