Amb aquest missatge vull donar tot el meu suport a l’Èric Bertran Martínez, el noi de Lloret. Per als que encara no ho sapigueu, aquest vailet de 14 anys va escriure tres correus electrònics a tres empreses espanyoles (Leche Pascual, Día i Mercadona) reclamant que etiquetéssin els seus productes també en català. Ho va signar com l’“Exèrcit del Fènix”, un col·lectiu que apareix a l’últim volum de les històries de Harry Potter, cosa que no és pas cap delicte, més aviat a l’inrevés quan qui incomplia la llei de Política lingüística de la Generalitat de Catalunya, eren les empreses.
Posteriorment alguna empresa (o potser totes) van denunciar el xiquet.Un vandaval de guàrdia civils,una vintena vinguts expressament de Madrid, entraren a casa seva i tot registrant tot el que trobaven, van acusar-lo de terrorista.
AQUÍ hi teniu la seva explicació (no us la perdeu) i AQUÍ el seu web per donar-li suport, ja que recolleix signatures.
Doncs bé avui (FONT:Vilaweb)
|
Declara davant la Fiscalia de menors de l’Audiencia Nacional, el noi de Lloret acusat de terrorisme
El noi de 14 anys de Lloret de Mar acusat de terrorisme, ha anat a declarar a dos quarts d’onze a la Fiscalia de menors de l’Audiència Nacional espanyola. El jove és acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics amb el nom de ‘Exèrcit del Fènix’ (agafat de la pel·lícula Harry Potter), correus electrònics a empreses com Mercadona, Dia o Leche Pascual, que treballen al nostre país, demanant l’etiquetatge en català. L’advocat del noi, Emili Colminero, ha dit a VilaWeb que després de veure l’expedient, ‘no hi veu cap delicte, i menys de terrorisme’. Tant la família com l’advocat confien que s’arxivi el cas. Consideren que l’acció judicial ‘és desmesurada i absurda’ i que el noi declararà el mateix que va dir a Blanes, amb el que, segons l’advocat, ja n’hi havia prou. Després de la declaració del jove la fiscal haurà de decidir què fa amb el cas.
El noi ha rebut el suport de nombrosos col·lectius socials i polítics catalans i de fet, avui, la Plataforma per la Llengua, l’Associació per a la Defensa de l’Etiquetatge en Català (ADEC), i els diputats Joan puig i Joan Tardà, d’ERC, l’acompanyen a declarar. A més, a la tarda, és previst que la família i el jove assisteixin al Congrés amb els diputats republicans, que preguntaran al ministre d’Interior sobre el cas.
–Es complica el cas del menor de 14 anys de Lloret de Mar, que la fiscalia de l’Audiència Nacional ha interrogat per haver exigit a tres empreses via correu electrònic que etiquetessin en català. Es manté la imputació, després de considerar-se que el material intervingut a l’ordinador del jove podria ser constitutiu de delicte. Es tracta de fotografies en què es veu com es cremen banderes espanyoles i també de converses en contra d’Espanya. (!?!!!!??????)
A més, segons l’advocat, la Guàrdia Civil ha interceptat unes converses de l’Erik amb altres persones per internet que ara la fiscal utilitza com a prova.
http://www.telenoticies.com/noticia/not168143621.htm
–Quina vergonya de justícia la espanyola!!!! Realment recorda temps pretèrits, en Franco faria el ridícul al seu costat. Quina vergonya, i com ho amaguen els mitjans de comunicació, i com ho amaguen….
|
[@more@]
Aquí teniu un article d’en Terricabras:
La seguretat espanyola en males mans
DIMARTS, 14 DE DESEMBRE DEL 2004
Que sovint els ciutadans som força més sensats que els líders i dirigents socials que ens han tocat és una veritat confirmada diàriament. Demà mateix l’Èric Bertran Martínez, de 14 anys, veí de Lloret de Mar, ha d’anar expressament a Madrid -acompanyat, és clar, dels seus pares- per declarar davant la Audiencia Nacional.
Resulta que l’Èric va escriure tres correus electrònics a tres empreses espanyoles (Leche Pascual, Día i Mercadona), reclamant que etiquetessin els seus productes també en català. Ho va signar com l’“Exèrcit del Fènix”, un col·lectiu que apareix a l’últim volum de les històries de Harry Potter. En això no hi ha, és clar, delicte de cap mena. Més encara, els que incorren en delicte són les empreses que no compleixen la llei de política lingüística del Parlament de Catalunya. Perquè no és veritat que l’Èric amenacés ningú. Ell mateix ho ha explicat en públic: l’única “amenaça” va ser anunciar que, si l’1 d’octubre aquelles empreses no havien reaccionat, ell tornaria a fer-los un correu electrònic de protesta i reclamació. No va dir -com ha aparegut a la premsa- que els “bombardejaria” amb correus. Simplement, que tornaria a insistir. Ben mirat, és el seu deure de ciutadà responsable i respectuós amb la llei.
Alguna empresa (potser totes) va posar el cas en coneixement de la policia. El trenta de setembre -un dia abans que l’Èric complís l’amenaça de tornar-hi-, vint agents de la Guardia Civil van irrompre en el seu domicili, van fer un escorcoll, es van endur ordinadors i agendes personals i van deixar tota la família espantada i irritada.
Quan tens jutges tan perspicaços, policies tan eficients i una legislació antiterrorista tan estúpida, els ciutadans normals per força hem de pensar malament de tots ells. Aquests dies passats s’ha criticat l’escola catalana, que es veu que no ensenya prou bé. Ben segur que ho pot fer millor. Però l’escola catalana, la de Lloret concretament, té alumnes com l’Èric, espavilat, cívic, conscient, amb sentit de l’humor. La Audiencia Nacional i la Guardia Civil tenen el que tenen. I si tenen altres coses, costa de saber, perquè gairebé no es veuen mai. No són capaços de reduir les estadístiques de violència -ni informàtica ni de cap tipus-, però perden el temps miserablement amb denúncies ridícules. El seu mal servei a la seguretat col·lectiva s’ha convertit en una contribució penosa al malestar d’una família. També és cert, però, que ells mateixos s’han convertit en la riota general.
Qualsevol persona amb tres dits de front sap qui té raó per molts judicis, togues i mesures de seguretat que avui es posin en escena a Madrid. Més encara: l’Èric ha d’exigir que els demanin perdó i que els indemnitzin, a ell i a la seva família, per tanta fanfarronada i tanta bestiesa. Ningú no pot tenir cap dubte del magnífic savoir faire (l’Èric sap francès) i de l’autoexigència democràtica d’aquest adolescent. Chapeau, nano!
www.terricabras-filosofia.info
Deixa’m. Marcelle Sauvageot. Bé no és pas del 2004 ja que l’autora va morir fa 70 anys, però degut al excel-lènt èxit en la seva recuperació a França, també ha estat editat aquí. És una 
de Bernardo Atxaga. 
Poetes. Lluis Llach. El darrer disc d’en Llach és una autèntica perla, qui no l’hagi escoltat encara que no dubti en fer-ho.
Mar Adentro. Aménabar.
. M’he l’he retrobat en dos àmbits, primerament fa un parell de setmanes vaig trobar en una llibreria un llibre recull de poesia d’aquesta escriptora, anomenat: Agonia de llum. 
posteriorment l’Albacete va marcar el seu gol quan faltava poc per arrivar al final i el resultat semblava que acabaria així però finalment en Xavi 
