A tu lluna meva.

La lluna somreia com de costum alçant-se majestuosa en el cel estrellat, la seva llum, il-luminava el rostre dels que l’acompanyavem. Veia dansar les onades al compàs de la música que marcava el vent, un vent amic, de nord enllà que s’enduia les restes d’un núvol que la volia amagar. A l’horitzó observava el suau balanceig de dos arbres semblant dos amants besant-se dolçament. Mentrestant jo jeia embolcallat per la tendresa del deliri que desprenia aquell instant, un instant de màgia entre tots dos que ja no podrem recuperar. Ens haviem dit tot el que podíem dir-nos, amb la mirada no feia falta ni un mot, era un mosaic de paraules al vent.  

Oh, lluna plena, pasajaré altre cop al teu costat encisat per aquest entorn que tant enyorava. Et prometo fidelitat, un pacte d’amor secret entre tu i jo. A canvi només et demano una vegada més, el teu somriure per fer-me feliç.

JosepArnau. 

[@more@]

This entry was posted in Escrits. Bookmark the permalink.

7 Responses to A tu lluna meva.

  1. llibert says:

    Quan vaig triar el nom de la pàgina, vaig teclejar llibert.
    No se quin vares triar tu, el cas és que puc entrar-hi telejant “519”
    o bé llibert, que és el nom d’usuari.

    No se si m’explico…

  2. Jun says:

    Holaaaa!

    Moooolt xulo el web!! A tope amb les interficies original!

    Joan!

  3. jo mateix says:

    Només tinc una paraula….preciós

  4. aina says:

    és especial, capaç de prendre’t un somriure en la teva tristesa. Qui ho fa això sinó ella?

  5. nilex says:

    Molt maco l’escrit.
    Veig també, que hem coincidit de format de la web!!

  6. JosepArnau says:

    Moltes mercès a tots pels comentaris.

  7. MRosaPrats says:

    Molt cautivador,el comentari de la lluna.
    Saps expresar ho molt be.
    Et felicitu, nanu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *