Mercè Rodoreda

Darrerament m’he retrobat amb una grata sorpresa, la Mercè Rodoreda. M’he l’he retrobat en dos àmbits, primerament fa un parell de setmanes vaig trobar en una llibreria un llibre recull de poesia d’aquesta escriptora, anomenat: Agonia de llum. Coberta d'«Agonia de llum», Angle EditorialLa poesia secreta de Mercè Rodoreda. A cura d’Abraham Mohino i Balet de l’editorial Angle, el qual també conté les cartes que es van encreuar ella i Josep Carner i un recull de pintures seves.

L’autora fins i tot va arrivar a ser Mestre en Gai Saber, cosa que volia dir que havia guanyat els tres premis dels Jocs Florals. Tot i ser força brillant en una poesia prou bella, no va voler que se’n fes gaire cas preferint la seva etapa novel-lística. Vegeu que en va dir Josep Carner:

“Hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercè Rodoreda. Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per què no feia versos. Al cap d’un any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de l’Odissea: estic més content d’aquella intuïció que de cap dels meus poemes.”

 Una petita mostra d’una poesia seva:

Papallona
Collí dos pètals de rosa
un àngel, i els va bufar;
un altre, com qui no gosa,
amb l’arc iris els pintà.

Volo damunt la flor morta,
jo, flor viva i vacil·lant;
i si vull, de tant en tant,
fulla sóc, en branca forta.

Ocell voraç, de vegades,
medita vils emboscades
pressós de bec i amatent:

però inconscient i atordida
li defujo l’envestida
i no pas expressament.

 

 

Per altra banda ahir vaig anar al teatre Borràs, on crec que feien la darrera actuació de l’obra La Plaça del Diamant interpretada excel-lentment per les actrius Montserrat Carulla, Mercè Pons i Rosa Renom que feien les tres el paper de la Colometa, en diferentes etapes de la vida. La interpretació com he dit fou esplèndida, acompanyada de música d’en Pascal Comelade i dirigida per en Joan Ollé, l’únic però que vaig trobar-hi va ser un muntatge un xic simple, tot i que segurement adequat i la manca d’acció ja que les tres actrius adopten el personatge de la Colometa assegudes cada una en un banc, també dir que si no t’havies llegit el llibre segurement et podies perdre una mica, però suposo que quasi tothom se l’havia llegit .

Tanmateix, gràcies a l’obra i al recull de poemes, m’han fet tornar a agafar ganes de rellegir aquesta fantàstica escriptora, una de les millors que ha tingut la literatura catalana. De ben segur ben aviat tornaré a llegir la Plaça del Diamant, ja que l’obra d’ahir me’n va fer tornar a agafar salivera.    

 

 

[@more@]

This entry was posted in Literatura, Recomanacions. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *