No s’ha de deixar de sembrar per por dels ocells.

Compte amb el que poseu al vostre weblog o bitàcola. En el cas de la mossa de la fotografia, Ellen Simonetti  fins i tot va perdre la feina. Era hostesa de Delta Airlines, es diu Ellen Simonetti i va ser acomiadada per penjar al seu web, Queen of the sky (reina del cel), fotos d’ella mateixa en uniforme que la companyia va considerar “inapropiades”.

Ho he vist en la revista Time en aquest article de Chris Taylor un artícle titulat 10 Things We Learned About Blogs sobre les 10 coses que hem après aquest any sobre els blogs, on analitza el que ja fa temps que és el fenomen més significatiu de la Xarxa: el weblog.

-A mi de moment no em poden fotre fora de la feina, perquè fa quasi un parell de mesos els vaig dir que plegava. I aquest dissabte serà l’últim dia de treball en aquest lloc. Tampoc tenia pensat penjar fotografies eh! Tot i que l’apartat on he penjat més articles és el de Coses Meves.

Rellegint el meu, te n’adones de l’estat d’ànim d’un dia, recordes dies passats que van ser millors, anècdotes viscudes, vaja ben bé tal com és: un diari digital personal, el problema és que el pot llegir qualsevol persona que estigui en qualsevol punt del món, fins i tot el teu amo…  

Ja ho sabeu, compte amb el que poseu al vostre blog, que encara pendreu mal. De tota manera, seguiu escrivint, feu-me cas: No s’ha de deixar de sembrar per por dels ocells.

 

 

 

[@more@]

2 Comments

El noi de Lloret

Vist l’èxit que va tenir la informació sobre l’Èric, el noi de Lloret (el Harry Potter català), avui posaré a la bitàcola un missatge que han enviat els seus pares i germà al web www.racocatala.com (per a tots els que no l’hagueu vist i per a recordar a la gent que ho llegeixi, que l’Èric, malgrat no se’n parli encara necessita el nostre suport) Els que no sapigueu de què va el cas del Noi de Lloret pitjeu sobre el primer enllaç que he posat, sinó visiteu el seu web de suport: www.suport-fenix.tk  

El segon missatge és el que han posat dels seus pares, per tal d’agraïr als que l’hi donen suport.

"Missatge de la família de l’Eric

Hola a tots els raconaires!

La veritat és que no sabia ni que existia aquesta pàgina, però L’Èric me la va ensenyar i la veritat és que durant tot el temps que porta aquest embolic me la miro cada dia i un munt de vegades, intento escriure poc perque la veritat és que sinó diria coses que no puc dir, però m’ho han demanat, i la veritat és que crec que ja és el moment que us digui alguna cosa.

La veritat és que només us puc donar las gràcies per totes les vostres aportacions, tots i cada un dels missatges enviats els he llegit i els he imprimit.

Sé que alguns demanen respostes, sobretot al principi quan volieu saber el nom de les tres empreses, nosaltres no les hem dit mai perque ens van recomanar que no ho féssim, però bé, enseguida ho vareu saber.

També algú ha fet referència al que fan els partits polítics, bé tot això ja ho sabreu però, la veritat és que tots menys "aquell" han dit alguna cosa, uns més que d’altres, és cert, però tots ens han fet arribar el seu suport.

Bé, també algu ha dit d’ajudar-nos econòmicament, no fa falta, però, és d’agraïr el vostre interès. En quant als diners dir que tot, excepte una cosa, l’hem pagat nosaltres, aquesta cosa la va pagar un partit polític, al qual li estem inmensament agraïts no només pel cost econòmic, sinó per tot l’ajud logístic que va ser inmens. No volem dir res més, ells no ho han dit, i es per això que els ho agraïm.

No volem que això es converteixi en una competició política, tots estan amb nosaltres i a tots el nostre agraiment.

En quant a associacions i entitats la veritat és que hi ha tantes que no sé ni quines són, però sé per exemple que la Plataforma per la LLengua va vindre a Madrid i d’alehores ença no a parat de fer activitats a favor de l’Èric, juntament amb l’Adec, per cert aprofito per saludar a la Marta que te 13 anys i sé que esta tenint una lluita encarniçada a la seva escola per defensar a l’Èric. L’observatori per la llegua també ens ha trucat, oferint-nos ajut. En fi hi ha molts més però no sé els noms. A tots ells també les gràcies.

Sabem de molts ajuntaments que estan fent mocions de recolzament, també les gràcies a tots ells i a la Generalitat que també s’ha pronunciat.

Tambe hi ha molts joves pels carrers explicant el cas i demanant suport, gràcies David i a tots els teus companys.

També alguns periodistes estan fent una feina molt eficaç per donar a coneixer el cas de l’Èric, com sabeu al principi ningú s’ho creia, es pensaven que era una inocentada, fins que no va sortir als mitjans no existiem, només, això sí, el Racó que des de el primer moment ens heu fet costat.

M’agradaria haver pogut contestar la majoria de preguntes i dubtes que heu tingut tot aquest temps, el que falta, intentaré contestar-ho després quan l’Èric estigui un altre cop tranquil.

Vosaltres ens heu fet passar bones estones, hi ha un parell de fils que ens han fet riure molt, els altres ens han ajudat, només pel fet de veure la quantitat de gent que pensa que això és una absurditat, si es fan totes les coses que es diuen, que crec que sí, ja pot començar a tremolar l’empresa en qüestió.

Ja per acabar donar les gràcies a tots els raconaires, però estareu d’acord amb mi que el raconaire que es mereix la nostre màxima admiració és l’antifascistaction, que s’ho està currant què és una pasada, la feina que li dona la pàgina és bestial. Diu que ja l’han visitada 100.000 persones, l’esforç i les ganes que hi posa es mereixen un reconeixement. Ens agradaria coneixet personalment algun dia i gràcies.

Bé ja per acabar gràcies a tots i seguiu fent comentaris, no convé que es deixi de parlar fins que tot estigui ben acabat, quan sigui així ja us ho farem saber i us podrem contestar totes les coses que falten.

Gràcies.

Rosa Mari, Ferran i Adam."

[@more@]

Hola som la família de l’Èric.
Us voldríem agrair a tots les mostres de suport que ens esteu donant. Us
podeu ben creure que ens donen molts ànims per poder seguir endavant. L’Èric
mai no ha cregut que fes res de dolent i sempre ha tingut tot el nostre
suport.
Però no és el mateix això que veure la quantitat de gent que està al seu
costat i
que pensa com ell. Com ja sabeu, a la fiscal li feia por la quantitat de
gent
que pensava com ell. Doncs estaria bé que ara veiés que les signatures i les
mostres de suport s’han multiplicat per deu.

També agrair-vos tots els actes que esteu fent per rebutjar l’empresa que
ha organitzat tot aquest embolic. Sé positivament que estan una mica
esverats i us diem al respecte que no pararem fins que no estiguin
esverats del tot. Sembla que al principi volien retirar la denúncia però no
tenen pressa; volen deixar passar el temps esperant que tot s’oblidi, cosa
que no passarà perquè nosaltres ens encarregarem que això no passi.

També un petit recordatori per tots els "patriotes" espanyols que enviant
e-mails demostren una total incultura i que en pla "borrego" diuen tots el
mateix, insults i mentides que fins i tot sense cap mena d’informació
s’atreveixen a opinar segons el que els diuen els seus amics també
"patriotes". Les mentides per més cops que es repeteixin continuen essent
mentides i comprenem que les hagin de dir moltes vegades i molt fort per tal
de tapar els sorolls de la seva consciència.

Nosaltres tenim la raó i ells els diners però està demostrat que quan el
poble s’uneix ningú no pot amb ell. Sort tenen que ens costa unir-nos
però que vagin amb compte perquè l’Èric ha aconseguit aquesta unitat i ara
Catalunya és un clam i demana justícia.

També heu de saber que tots els partits polítics d’aquí i d’Espanya, excepte
un, ens han donat suport amb major o menor mesura, però tots estan
d’acord (excepte aquest un) que s’ha d’ajudar l’Èric i cap d’ells a
hores d’ara no ho fa servir per fer campanya. Tant de bo segueixi així.

També dir-vos que són moltes les associacions i entitats que estan
treballant per defensar l’Èric, els drets de Catalunya i els catalans.

Altre cop moltes gràcies, estem esperant la resolució del cas. També heu
d’entendre que no podem ser més explícits pel bé de l’Èric, però tant
aviat com això s’acabi us n’informarem molt més àmpliament.

Dia a Dia seguirem fotent canya.

Rosa Mari, Ferran i Adam

1 Comment

Apostes

L’any 1994, quan tenia 90 anys, Arthur Best (l’home de la fotografia) va fer dues apostes: una per un cavall i l’altra per ell mateix. En la segona, va apostar 109 lliures estarlines (210 $, dolars) a que arrivaria als cent anys.

És prou conegut que a la societat britànica és força tradicional l’aposta. En aquest cas la casa d’apostes William Hill va considerar que la possibilitat que aquest home arrivés als cent anys era d’ 1 a 66. Aquest diumenge, juntament amb tot el seguit de regals d’aniversari, ha anat a recollir el xec de 7.303 llliures (US$14.018) ja que ja és centenari.  Arthur Best

Pensant-hi, potser tots hauríem de provar de fer una aposta d’aquestes. Tot sigui per a viure forces anys i a la vegada per tal de tenir un bon pessic a l’hora de celebrar-los. Ja que si cadascú de nosaltres, féssim ara mateix l’aposta, quan féssim els 100 rebríem una bona calerada. 

En tot cas en una de les coses que el bon home diu, l’hi hauríem de fer un xic més de cas: " Quan era jove es va donar compte que no calia preocupar-se massa per les coses".

Em sembla que deixaré de fer la travessa del futbol i em dedicaré a altres tipus d’apostes…

-Seguint amb les anècdotes curioses d’apostes, si creieu que abans del 2010 els següents descobriments científics es podran fer, no dubteu en apostar:

 

Possibilitat de vida a Titan: 10.000 a 1
Construcció de una planta de fusió nuclear: 50 a 1
Detecció d’ones gravitacionals: 10 a 1
Detecció del boson de Higgs: 6 a 1
Comprensió de l’origen dels raigs còsmics: 4 a 1
 
Mitjançant la casa d’apostes Ladbrokes, es poden fer apostes de si s’assoliran els descobriments científics.
 
Quin món de bojos aquest de les apostes,…, als EEUU  fins i tot des del Pantagón es pretenia tirar endavant la idea d’un fòrum d’apostes  sobre atrocitats organitzades (vaja, apostes sobre quan, qui i on succeirien els atemptats terroristes següents).  

   

[@more@]

1 Comment

L’àvia Carmeta

Fa uns dies em va venir a la memòria la meva àvia, la Carme, tot i que l’hi deiem Carmeta. Hi vaig pensar per tres motius: en primer lloc per la imatge que vaig penjar de la Mercè Rodoreda , la semblança era molt gran, almenys físicament. I també el dia de Nadal, recordant altres diades passades amb tota la família, mentres ella i el Josep Arnau (Pepitu) ens acollien passant una vetllada excel-lent. Per altra banda també m’hi va fer pensar l’article d’en Pere a la seva bitàcola, Saragatona, parlant de la seva àvia.

Potser és per enveja, amb les bones paraules que l’hi va dedicar a la seva o com a petit homenatge a ella, però també l’hi dedicaré unes breus línies.

Com he dit l’hi deiem Carmeta, és una de les persones que més m’he estimat i més enyorança en tinc. Rebuscant en la memòria, tot el que em venen són bons records. Era una persona impressionant, que ningú en podia dir ni una paraula dolenta. Recordo moltes vesprades al seu costat, a la vora del foc, xerrant i xerrant, tot fent-li un reguitzell de preguntes.

De les úniques vegades que recordo haver-ho passat malament va ser per una qüestió d’animals. M’explico, a casa teniem conills, gallines i alguna altra bèstia, un dia jo com de costum vaig anar a mirar els conills tot obrint-los la porta. De sobte, un d’ells, o tot el ramat, ara no ho recordo del tot. Va venir cap a mi tot intentant escapar-se per la porta. Jo era petit i l’únic que s’em va acudir va ser, etzibar-los una patada per tal que no s’escapéssin. Doncs bé, resulta que de la famosa patada, me’n vaig carregar un. Jo patia tot pensant la reacció dels avis en veure el que havia fet. L’àvia no es va enfadar, l’únic l’àvi que no va estar de gaire bon humor en saber-ho. A més a més em va deixar sense calerons, ja que sempre que els visitava, em donava unes monedes que em feien ben content.

 

Del que estic ben segur que he heredat d’ella, a banda d’intentar ser una bona persona, és l’amor per la llengua catalana. Mai feia sevir la llengua dels veïns espanyols, i si l’hi deien que parlés en castellà que no l’entenien, deixava anar: Estic a la meva terra, parlo la llengua d’aquí i jo tampoc ús entenc pas. En el meu cas intento ser una mica més políticament correcte, però faig el mateix, usar SEMPRE i ARREU la llengua natural i pròpia de Catalunya i dels Països Catalans (excepte quan vaig a l’estranger esclar), tot i que si algú fa poc que conviu entre nosaltres o és un turista i encara no entén la llengua, ja miro d’ensenyar-li o de fer-nos entendre. 

Suposo que per cadascú les seves àvies són un dels seus petits tresors, almenys en el meu cas és així. En aquest escrit d’àvies, no vull deixar-me la Soledat, al cel sigui, que va morir-se just el dia que tornava de vacances aquest passat estiu.

Escrivint aquestes línies m’ha fet recordar que sovint a les persones no les valorem fins que no les perdem. Per tant, no espereu a demà per demostrar als demés com els estimeu, perquè potser el demà no existirà.  

[@more@]

1 Comment

Bitàcoles en català

Fa quasi un mes en parlava. El català és el 12è idioma d’ús en les bitàcoles, segons el rànking fet per Blogcensus.net, i està a ben poc de superar el japonès tot col-locant-se en 11ena. posició.

Segurement pel que fa a la llengua és un dels únics àmbits on l’hem aixecat fins a posar-la en una posició molt i molt bona. Qui ho ha fet és la societat dels Països Catalans, els mateixos i únics que tenim a les nostres mans salvar aquesta estimada llengua.

Fins i tot en comparació amb altres comunitats lingüístiques pel que fa a nombre, segurement quedaríem en les primeres posicions. Aquest alt nivell deu ser degut a l’ús d’internet dels catalanoparlants tot i això, el nombre de llars amb accés a Internet és força inferior en comparació a d’altres països europeus, però avantatja en deu punts la mitjana de l’Estat espanyol segons aquesta notícia del Punt.

D’aquí a pocs dies, faré un parell d’escrits sobre un dels temes que més em preocupen: salvar la nostra llengua. Avui almenys una notícia positiva, ja sigui per començar l’any amb optimisme. 

Aquí teniu el rànking esmentat més amunt:

Type Count
English 1286508
French 87506
Portuguese 81077
Farsi 64049
Polish 42754
German 35149
Spanish 26389
Italian 10402
Dutch 9826
Chinese-big5 8986
Japanese 8058
Catalan 7983
Icelandic 6497
Indonesian 5472
Chinese-gb2312 4771
Malay 3913
Esperanto 3390
Danish 2937
Thai 2445
Latin 1717
Japanese-euc_jp 1685
Czech 1621
Swedish 1447
Finnish 1371
Breton 1278

Per altra banda, els bitacolàires catalanoparlants (o catalanoescrivents ¿? ,espero que ambdues!) estem d’enhorabona, ara ha sorgit una nova web bitacolaire en català:  , és ben senzill apuntar-hi el vostre: 

El proper mes de febrer, el directori de www.catapings.com entrarà en
funcionament.

Catapings serà un directori actualitzat de diaris interactius digitals
en Català, de totes les plataformes existents. Comptarà amb entrevistes
a bloguers, tutorials, plantilles, rànking de blogs, etc.

Fins aleshores, hem activat el sistema de PING automàtic per si vols
començar a emetre pings al nostre servidor per a avisar-nos que
actualitzes el teu blog.. D’aquesta manera, tan bon punt la web entri en
funcionament, tu ja en formaràs part.

La direcció de ping és: http://www.catapings.com/ping.php.

  

[@more@]

2 Comments

Inici d’any

Aquestes són les primeres línies de l’any que fa ben poc hem estrenat. Vaig despedir l’anterior envoltat d’amics i fent gresca. No pensava que m’ho passaria tant bé. Feia temps, molt de temps que no anava a una discoteca, en canvi vaig iniciar el nou any  movent el cos als ritmes tronats que el discjoquei anava posant i amb bona alegria. Una alegria que aniria bé que durés la resta de l’any, si més no s’intentarà.

Potser acostumem a donar-li massa importància a aquesta data del canvi d’any, ja que mirant-ho bé és un dia qualsevol. És temps d’inicis i de finals, de bons propòsits que sovint no es compliran. Com que ja he dit el que espero per aquest nou any anteriorment (intentar ser feliç i fer feliços als altres), aquest escrit serà breu. Per donar pas a l’inici de l’any a la bitàcola en escrits que intenten parlar una mica de tot o una mica de res.

 Qui em coneix sap que d’egoista no ho sóc gaire. Sempre acostumo a intentar aplicar allò de: el que no vulguis per tu, no ho desitjis als altres. Per tant, per encetar l’any repetir que desitjo el millor per a tots i totes els que em llegiu i pels que no també.

[@more@]

5 Comments

Abans i després.

Hem entrat en el darrer dia de l’any i potser és temps de fer balanç dels darrers 364 dies per tal d’encarrilar els pròxims 365 amb millors esperances. Acostumo a parlar ben poc de mi, de fet sóc força reservat i m’agrada molt més escoltar que no pas parlar, menys encara si he de parlar de mi. Aprofitaré aquestes breus línies que tanquen l’any per a reflexionar en veu alta, sobre el que ha estat personalment aquest darrer any, i sobre el futur més pròxim que ràpidament s’apropa.

 A nivell personal, crec que estic vivint uns moments molt feliços, malgrat saber que duraran poc. I que el futur més proper, ve d’un color fosc que ho cobreix tot, com una tempesta que de cop i volta tapa el cel ennegrint arreu on passa. Encara no sé com serà la tempesta, només desitjo que el ruxat passi depressa i sense mullader.  

El darrer any ha estat un any a nivell general força positiu, però com se sap, tard o d’hora tot s’acaba. Caldrà estar amatent al que succeeix d’ara en endavant, tot i que malauradament en sé una bona part. Prefereixo no dir-ne res ja que com he dit, sóc força reservat i a més a més reitero que encara no sé com serà la tempesta, si hi hauran inundacions o només amb un simple paraigües ja n’hi haurà prou. 

Com he dit, aquest 2004 ha estat prou bé, treballant, estan amb la família i amb els amics. Sé que a patir de mitjans de Gener escriure menys a la bitàcola, però espero que un pic superat tot, poder escriure-hi tant com pugui. No tinc bons propòsits per aquest nou any, només espero poder acabar el 2005, i sobretot, tal i com acabo aquest 2004, podent dir que sóc feliç. Queda un llarg camí a recórrer, com diuen uns versos d’un dels meus poemes preferits d’en Kavafis:

"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg"

Jake running at sunset

 

Un altre dels meus poemes preferits aquest d’en Narcís Comadira:

PRIMAVERA ANGLESA

No és que un sol massa feble
filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra
pugui fer-me enyorar primaveres més clares:
aquí l’herba esplendent i el vellut de la molsa
tenen llum permanent
i bé poden
recolzar passions amb perfum de jacint
o amb els pètals alats dels narcisos.
Lent, el canal discorre, quasi immòbil,
com si volgués quedar-se
la imatge pacient del pescador,
la trèmula frisança del bedoll,
o el núvol.
Res del món no existeix fora d’això,
fora d’aquesta
lentitud aparent
amb què se’n van les coses.
(Que punyent ens semblarà el dolor
amb aire nou i ocells entre els lilàs.)
Però el món va seguint el seu camí.
L’estudiant
ha tancat el seu llibre i es distreu
sembla que amb un bri d’herba.
Però és tot el món que el distreu,
la transparent cortina de sofriments i afectes
que li priva
de llançar-se al somriure esplendorós
d’uns instants que sap breus i que, amb tot,
són els únics feliços.

Bé, no he fet el que pretenia però tant se val. Deixaré la tristesa

per més endavant i agafaré la flama de l'optimisme per seguir 

endavant fent camí. En paraules d'en Martí i Pol:

" De vegades penso que viure és com travessar una ciutat immensa 
i desconeguda. Tan immensa que la travessia dura tota la vida i,
 a mesura que ens anem fent grans, ens adonem de la quantitat 

de zones que no hem visitat i que ja no podrem conèixer. I tan desconeguda 

que mai sabem el que ens podrem trobar en trencar una cantonada...". 
Només em queda desitjar a tothom un FELIÇ 2005. 
 

[@more@]

4 Comments

AJUDA ALS AFECTATS DEL TSUNAMI

AJUDA ALS AFECTATS DEL TSUNAMI

El tsunami que ha mort a desenes de milers de persones al sud-est asiàtic ha
encès les alarmes a les organitzacions no governamentals de tot el món, que ja
s»han desplaçat i, paral·lelament, han iniciat diverses campanyes per recaptar
ajuda humanitària. Ací podeu trobar algunes d»elles

http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=5723

http://www.mansunides.org

http://portal2.lacaixa.es/Donatius/Dnt_Inici/1,2876,2,00.html

http://www.xarxanet.org/portal/page?_pageid=53,31162&_dad=portal&_schema=PORTAL&xnt_locale=ca&xnt_portal=1&nov_novetatId=16069

http://www.diariparlem.com

Acció contra la fam:
Compte corrent per a donacions: SCH, 0049 0001 59 2810090000

Creu Roja :
Telèfon solidari: 902 22 22 92

Intermón-Oxfam:
Telèfon solidari: 902 330 331  CAM, 2090-6841-61-0040077542

Mans Unides:
Compte corrent per a donacions: La Caixa, 2100-3291-95-2200109437

Metges del món:
Telèfon solidari: 902 286 286  Comptes corrents per a donacions: – La Caixa,
2100 4466 99 0200020000

http://www.vilaweb.com/solidaritat/

http://www.accioncontraelhambre.org/ach.php?url=ultimahora&id=581

https://194.224.226.157:9998/pls/portal30/portal.donante.donativo

http://www.medicosdelmundo.org/NAVG/pagina/NAVGEstructuraPrpal.jsp

———————————————————————————————–

M’han enviat aquest correu electrònic, feu-lo córrer.

[@more@]

4 Comments

Viure mort.

O woe, woe,
People are born and die,
We also shall be dead pretty soon
Therefore let us act as if we were dead already.

Ai, Ai las,
La gent neix i mor,
També nosaltres morirem ben aviat
Així doncs actuem com si ja estiguéssim morts.
Ezra Pound Mr Housman’s Message

Al sovint anomenat poeta dels poetes a Amèrica, per la seva profunda influència als poetes en llengua anglesa del segle XX, li devien fer literalment força cas, els més de mig centenar d’espanyols que van fer-se passar per morts per tal d’intentar cobrar la indemnització de la seva assegurança de vida.

Concretament van ser 56 espanyols els que se les van empescar l’any passat per tal de simular la seva mort i així poder cobrar la indemnització de l’assegurança de vida que havien signat amb la seva asseguradora. Vaja van ser 56 els que van ser enxampats, ja que no se sap segur si d’altres han reeixit en l’intent i viuen morts però coberts dels diners de l’assegurança. Tot això segons dades de la Investigación Cooperativa entre Entidades Aseguradoras y Fondos de Pensiones (ICEA) .

Pel que sembla la "mort fingida" més habitual era per accident de carretera i sobretot succeia en països estrangers, tot i que hi solia haver altres tipus de picaresca. A partir de la suposada mort el procediment sempre sol ser el mateix: es falsifica la copia del atestat, de l’autopsia i de la prova toxicològica, així com el certificat mèdic i l’acta de defunció.

La mitjana del que s’haguéssin endut si no se’ls hagués enxampat, són uns 16.800 euros cadascú, cosa que hagués suposat una estafa a les asseguradores per un total de 940.510 euros. Tot i que algun d’ells ho va fer per uns 500 Euros, jugant-se penes de presó de 1 a 6 anys per estafa.

Un dels casos més famosos va ser l’any 2000 quan un conductor d’ajuda humanitaria a Bosnia, es va inventar un suposat fill, va fer-se assegurances de vida pels dos amb unes quantes asseguradores i va simular la mort per emportar-se un bon pessic.

– Avui ja no és 28 i això no és cap innocentada, tot i que pugui semblar-ho, tanmateix per als increduls això ja fou publicat al Mundo el dilluns dia 27.

Em pregunto si aquestes entitats asseguradores prou que podrien exposar també algunes de les estafes que cometen als assegurats.  

Per altra banda, ha de ser força curiós viure oficialment mort. Tot i que molts dels que vivim sovint hem pensat que ho som, sense ser-ho. Viure mort i renéixer per morir. Viure la mort, per poder tornar a morir-la. Com diu el poeta més val que actuem com si ja estiguéssim morts…

 

[@more@]

2 Comments