Abans i després.

Hem entrat en el darrer dia de l’any i potser és temps de fer balanç dels darrers 364 dies per tal d’encarrilar els pròxims 365 amb millors esperances. Acostumo a parlar ben poc de mi, de fet sóc força reservat i m’agrada molt més escoltar que no pas parlar, menys encara si he de parlar de mi. Aprofitaré aquestes breus línies que tanquen l’any per a reflexionar en veu alta, sobre el que ha estat personalment aquest darrer any, i sobre el futur més pròxim que ràpidament s’apropa.

 A nivell personal, crec que estic vivint uns moments molt feliços, malgrat saber que duraran poc. I que el futur més proper, ve d’un color fosc que ho cobreix tot, com una tempesta que de cop i volta tapa el cel ennegrint arreu on passa. Encara no sé com serà la tempesta, només desitjo que el ruxat passi depressa i sense mullader.  

El darrer any ha estat un any a nivell general força positiu, però com se sap, tard o d’hora tot s’acaba. Caldrà estar amatent al que succeeix d’ara en endavant, tot i que malauradament en sé una bona part. Prefereixo no dir-ne res ja que com he dit, sóc força reservat i a més a més reitero que encara no sé com serà la tempesta, si hi hauran inundacions o només amb un simple paraigües ja n’hi haurà prou. 

Com he dit, aquest 2004 ha estat prou bé, treballant, estan amb la família i amb els amics. Sé que a patir de mitjans de Gener escriure menys a la bitàcola, però espero que un pic superat tot, poder escriure-hi tant com pugui. No tinc bons propòsits per aquest nou any, només espero poder acabar el 2005, i sobretot, tal i com acabo aquest 2004, podent dir que sóc feliç. Queda un llarg camí a recórrer, com diuen uns versos d’un dels meus poemes preferits d’en Kavafis:

"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg"

Jake running at sunset

 

Un altre dels meus poemes preferits aquest d’en Narcís Comadira:

PRIMAVERA ANGLESA

No és que un sol massa feble
filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra
pugui fer-me enyorar primaveres més clares:
aquí l’herba esplendent i el vellut de la molsa
tenen llum permanent
i bé poden
recolzar passions amb perfum de jacint
o amb els pètals alats dels narcisos.
Lent, el canal discorre, quasi immòbil,
com si volgués quedar-se
la imatge pacient del pescador,
la trèmula frisança del bedoll,
o el núvol.
Res del món no existeix fora d’això,
fora d’aquesta
lentitud aparent
amb què se’n van les coses.
(Que punyent ens semblarà el dolor
amb aire nou i ocells entre els lilàs.)
Però el món va seguint el seu camí.
L’estudiant
ha tancat el seu llibre i es distreu
sembla que amb un bri d’herba.
Però és tot el món que el distreu,
la transparent cortina de sofriments i afectes
que li priva
de llançar-se al somriure esplendorós
d’uns instants que sap breus i que, amb tot,
són els únics feliços.

Bé, no he fet el que pretenia però tant se val. Deixaré la tristesa

per més endavant i agafaré la flama de l'optimisme per seguir 

endavant fent camí. En paraules d'en Martí i Pol:

" De vegades penso que viure és com travessar una ciutat immensa 
i desconeguda. Tan immensa que la travessia dura tota la vida i,
 a mesura que ens anem fent grans, ens adonem de la quantitat 

de zones que no hem visitat i que ja no podrem conèixer. I tan desconeguda 

que mai sabem el que ens podrem trobar en trencar una cantonada...". 
Només em queda desitjar a tothom un FELIÇ 2005. 
 

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

4 Responses to Abans i després.

  1. pere says:

    Bon any i que que la tempesta et sigui lleu i, en acabar, t’hagi obert nous camins.

  2. aina says:

    esperant de tot cor que la tempesta sigui una pluja d’estiu de
    quatre gotes mal comptades… i segueix alegrant-nos amb la teva
    presència! Per cert, m’encanta el de’n Martí i Pol, bona tria!
    Abraçades!

  3. Frik says:

    Ei Josep Arnau!

    Et desitjo un molt bon any 2005, i espero poder llegir d’aquí un any un post teu on ens expliquis lo maravellós que ha sigut el 2005 per tú i a on ens diguis que ets tan o més feliç que ara.

    Bon any nou!

  4. JosepArnau says:

    Moltes gràcies a tots i totes, tant de bo que que així sigui i d’aquí a un any seguir escrivint amb tant bona companyia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *