Mosaic de Paraules al Vent (Bloc des d'Irlanda).

Llegia fa una estona en una revista que els hackers cada cop se les empesquen de més rebuscades. Una de les coses que fan a banda de tot el que es feia ja fins ara, és atacar el cercador google. Pel que es veu quan cerques alguna paraula que ells volen (crec que deia: "ladrones" i "hijos de puta", entre d’altres), han col·locat en les primeres posicions del cercador el que a ells els interessa. Pel que es veu, això ha funcionat més bé en anglès, anglès i d’altres idiomes, tot posant segons quines paraules no gaire dignes, els webs de certs polítics.

He posat al googlecat  la paraula "ladrones" i el primer que hi apareix és el web de l’sgae (sociedad General de Autores y Editores), bona indirecta sí senyor. M’ha sobtat que en tercera posició hi hagi el web de "el Archivo de la Guerra Civil del Ayuntamiento de Salamanca", aquí ja m’ha fet pensar si el hacker era català o simplement era una mica intel·ligent, si ho hagués estat una mica més l’hauria posat en primer lloc del rànking de lladres. Ja que més que robatori a mà armada ja no sé pas com classificar-ho.

En aquest web salmantí en qüestió, qui vulgui podia signar-hi. Por la UNIDAD del archivo (no saben que es poden fer copies, tot quedant-se-les i retornant els papers dels catalans NO de Salamanca, als seus propietaris) i tota la olor de naftalina franquista que fot. Jo vaig enviar-los la meva opinió ben escrita i amb educació per a que la publiquéssin al seu web, no van publicar-ho, només volien missatges a favor. Llavors vaig signar-hi enfotent-me’n, signant amb tres o quatre noms en català i prou divertits (tampoc me’ls van publicar), tot i això al seu web encara n’hi ha de gent que va fer el mateix i encara no se n’han adonat que se n’en foten d’ells. Mireu alguns dels signants, són per trinxar-se de riure (i la de signants que han arrivat a treure!, algun bocamoll…):

-Soy un portugues que vive en madrid y escribo para solidarizarme con vosotros. Los papeles en Salamanca.

Fdo: Mateu al batlle

por la unidad del archivo y de españa. No a las presiones catalanas.

Fdo: Joaquin Acolla Dases

Del centro juvenil de Villanueva, todos unidos por la unidad de los achivos de salamnca

Fdo: JM Ansar Borinot

De antepasados catalanes no entiendo como estos buscan problemas donde no los hay. Que los vengan a ver a nuestra querida Salamanca. Por la unidad del archivo, de los archivos, por nuestra unidad. Fuerza a todos para aguantar el chaparrón.

Fdo: Jacinto Mort Altoro

 Espero que ens tornin ben aviat el que és nostre .

[@more@]

Tweet

Una altra vegada ha quedat clar que el Barça necessita noves incorporacions pel primer equip. Això de tenir el planter més curt de tota la lliga, sembla que ens podria passar factura. Només cal mirar qui hi ha a la banqueta i veure que no hi ha cap revolsiu per a poder fer un cop d’efecte i poder aixecar un partit com el d’avui on semblava impossible inaugurar el marcador.

 En fi, sembla que les vacances nadalenques han fet més mal que bé al Barça. Avui per exemple -segons els comentaris d’en Puyal- el millor del partit ha estat en Valdés, això vol dir que la cosa no ha anat pas gaire bé. L’Eto’o  ha fallat a l’inici del partit un penalti i a les acavalles del partit ha pogut esmenar l’error, marcant un gol de cap, que ha significat el gol de la victòria 1 a 0 pel Barça. A veure que tal aquest Iaquinta, si acaba venint.

Mentrestant el Madrid, pel que es veu amb ajuda arbitral, ha pogut guanyar el seu partit. Cal dir-ho, seguim líders i amb força aventatge, però que vinguin reforços ja, menys marejar la perdiu!

A més a més, ha estat la millor primera volta de tota la història. Que segueixi… 

[@more@]

Tweet

S’anomena Suggestopedia i és un mètode desenvolupat als anys setanta pel bulgar George Lozanov, un mètode amb el qual s’aprenia anglès vint-i-cinc vegades més ràpid que els mètodes convencionals.

En Lozanov donava classes a Sofia, i bastants dels seus participants atmetien que parlaven un anglès fluid després d’unes quantes sessions, el cas és que no sabien com s’ho feien. Els estudiants s’asseien en comfortables cadires amb unes copies d’uns diàlegs força llargs, que contenien unes notes de gramàtica i una llista de vocabulari. Es feien vàries lectures dels diàlegs, una amb música simfònica de Beethoven de fons, l’altra amb una peça de música barroca. Posteriorment els alumnes també llegien els diàlegs, practicaven el vocabulari i feien algunes preguntes. Després de les 5 hores de les lliçons, els alumnes havien memoritzat bona part dels diàlegs i xerraven prou bé en anglès.El bulgar va escampar el mètode a forces indrets, però el govern bulgar li va prohibir la sortida del país.

De mètodes d’aprenentatge d’idiomes n’hi han forces i sovint força curiosos com aquest, depèn de la moda que hi hagi, això si tots t’ofereixen la solució per a aprendre idiomes. Aquest mètode l’he trobat mercès al darrer o primer (segons com es miri, ja que és el primer de pagament d’un euro) setmenari Catalonia today  , el qual l’havia llegit algun cop de franc i el primer exemplar de pagament em va agradar bastant.

Quan vivia a Irlanda, un conegut em va dir que havia après l’espanyol agafant un diari en aquest idioma i llegint-se’l tot de cap a peus, fins a entendre absolutament totes les paraules. No sé si era cert, el cas és que deia que se l’havia rellegit moltíssimes vegades, això si l’apañó el xerrava prou bé. Pel que fa a mi, mai he anat a cap acadèmia, l’anglès el vaig aprendre a l’escola i a l’institut, com també el castellà. En qüestió de llengües sóc bastant autodidacte, a banda de les dues esmentades en parlo dues més. Totes les he millorat bastant viatjant i amb l’internet, és una eina boníssima, ja que trobes textos en qualsevol idioma.

Les llengües totes, m’encanten, i si pogués les aprendria totes, per a poder anar per tot el món parlant amb cadascuna d’elles. En tenim un munt que corren greu perill de desaparèixer, entre elles si no ens posem les piles, la nostra podria agafar el mateix camí. Cada llengua és un tresor que cal conservar, començant per la nostra mateixa, la millor manera de defensar-la és usant-la sempre arreu dels territoris de parla catalana , només fer-ho en una altra llengua quan la persona amb qui parles porta ben poc temps aquí i no t’entén. Una llengua només desapareix quan els que la saben no l’usen. No amaguem la nostra llengua.

[@more@]

Tweet

Posant la paraula homenatge al cercador googlecat, m’han aparegut, hoemantge a Joan Capri, Miquel Martí i Pol, TLL, Carles Sabater, els maquis, Maria-Mercè Marçal, Lluís Caompanys,… tots ells fa temps desapareguts.

Aquest escrit no és pas degut a aquesta simple recerca. Fa temps que hi rumio. Ara que s’ha mort la Victòria dels Àngels ( o de los Ángeles?? ), comenceran els homenatges, l’un darrera l’altre. A veure qui pot més. L’escrit és per a reivindicar el fet de fer homenatges en vida de la gent, mentres són vius, no pas haver-los de fer quan ja han mort.

Aquesta és una mania que tenim els catalans. Homenetjar als que s’ho mereixen quan ja no hi són. Haver d’esperar que la persona desaparegui per a retre-li homenatge és força trist i patètic alhora. Això és el que fa TV3, quan són vius els nostres personatges han de passar desepercebuts, en canvi quan es moren si que se’ls dedica una mica de temps (suposo que ignorar-ho quedaria força malament). Quan tardarem a fer els homenatges als nostres cantants -en Llach, la Maria del Mar Bonet,…,als nostres escriptors, als nostres artistes,…- ? Haurem d’esperar que es morin?

És veritat que hi han les Creus de Sant Jordi, les quals semblen més aviat motiu de mofa. Qui no la té deu ser un desgraciadet, ja que cada any se n’entreguen més d’una trentena. Em refereixo a homenatges de debò, amb majúscules i principalment amb la persona ben viva per a poder ser reconeguda tal i com li pèrtoca, ja que és pels seus fets durant la vida que se l’hi fa l’homenatge no perquè s’hagi mort.

[@more@]

Tweet

D’art hi entenc ben poc, tot i que m’agrada perdrem per l’interior dels museus (tant els d’art com els d’altres varietats), observant el reguitzell d’elements que allí s’hi poden trobar. Com que no hi entenc massa, el més oportú, a banda de provar de documentar-te una mica abans d’anar-hi (això si disposes de temps), és observar i fer córrer la imaginació.

Normalment quan vas a d’altres ciutats de fora del teu país, un es dedica a visitar tot el que pot i més a nivell cultural. Museus, catedrals i esglésies (tot i que no sóc catòlic, m’encanten aquests temples, per la pau que allí s’hi troba, siguin de la religió que siguin), i si s’escau alguna obra de teatre entre d’altres coses. Però quan un torna al seu país se n’adona que d’aquí no visita quasi mai els museus, catedrals,… vaja que no fa de turista, encara que sigui la seva pròpia terra. Des d’un temps ençà que procuro visitar més sovint els museus, sobretot els diumenges, ja que eren els únics que tenia festa. A més a més, pels que no ho sàpiguen, els primers diumenges de mes, els museus solen ser de franc.

Tornant a l’art, que no us passi el que els va succeir a aquests escombriaires: Van recollir una obra d’art al carrer, de l’artista alemany Michael Beutler , tot creient-se que eren unes deixalles. L’obra (la de la imatge) va acabar incinerada.

Ara que jo de tant en tant també ho penso, en mirar segons quina "obra d’art": Serà art… o seran unes deixalles? És qüestió d’opinions, tot i que també ben sovint em quedo bocabadat en veure segons què.

[@more@]

Tweet

Aquest és el primer missatge sense el meu ordinador i fora de casa. Concretament escric des d’un ciber d’aquests taronges, això si, ben acompanyat per guiris d’arreu que seuen a banda i banda.

Amb la mitja horeta que tinc explicaré com ha anat el dia. Començant per el viatge en tren fins a la capital, no us penseu que estic a Brusseles ni a la dels veïns espanyols. Arribant a Barcelona ha estat un dia d’aquells que pots dedicar-te a perdre les hores, sense rumb passejant amunt i avall.

La caminada ha estat força gran, però ha valgut la pena. Des de Plaça Espanya (on he dinat pels voltants), direcció Plaça Catalunya, des d’allí caminant sense rumb fins a l’Arc de Triomf, Mercat de Santa Caterina i passejada fantàstica pel Parc de la Ciutadella, enmig dels tarongers, les palmeres,…

Seguint avall, tot voltejant el Zoo (costa 14 Euros!!), no hi he entrat pas, he passat per davant de l’altre zoològic, aquest sense animals però amb persones molt ben vestides, el Parlament. Llavors he seguit avall direcció al mar, obersvant els dos monstres, torre Mapfre i l’Hotel Arts. I des d’allí he tornat a veure la mar, que des de l’estiu no veia però tants bons records em porta a la memòria. La caminada no ha acabat pas aquí, des d’aquest punt contemplant la mar, m’he arribat fins a la marbella. Després tot ramblejant (m’agrada més ramblejar que passejar) pel Passeig Marítim fins arribar a les Rambles i d’aquí a una horeta, altra volta a agafar el tren camí de tornada.

 Quina caminada eh?Tot i això, és fantàstic agafar un dia que es pugui i sense rumb anar fent via, cap on et duguin els peus. Ha estat un bon recorregut per a perdre-hi les hores o per a guanyar-les, qui sap. Sense la munió de gent que hi ha a l’estiu ha estat tot un plaer.

[@more@]

Tweet

Si fa un temps us parlava de la Reina del cel, que l’havien fotut fora de la feina pel que havia escrit en la seva bitàcola, ara l’hi ha tocat el rebre a un llibreter escocès, segons podem veure al The Guardian  .

Es diu Joe Gordon i treballava de llibreter a Edimburg, en el seu bloc comentava anècdotes del lloc de treball, algun cop i de manera molt excepcional havia fet broma del seu amo. El seu bloc The Woolamaloo Gazette,   sobretot el feia servir per a parlar de de llibres i de literatura.

-Ja sabeu, ara que la blogosfera en català està qüestionant-se de dalt baix els camins a seguir, compte amb el que escriviu, sobretot de la feina!

 Primer va ser una americana, ara un escocès, a veure quan serà el primer bitacolaire en català…

[@more@]

Tweet

El Confidencial es fa ressò avui de les millors ofertes que fan les companyies aèries aquests dies. És el moment de connectar-se i triar si ens queda algun estalvi o ocasió per viatjar. La majoria de les ofertes finalitzen el 15 de març i el termini per contractar-les ha començat aquesta setmana. Air Europa conclou avui les ofertes a 0’99 €. Encara sou a temps a les campanyes ‘preus estrella’ d’Iberia per vols peninsulars i també d’Spanair al 50%. Easyjet i Ryanair també ofereixen molts de vols a 0’99 € i 10.000 de gratuïts Granada-Londres fins el 7 de febrer i a Liverpul fins el 26 d’abril. Lufthansa també ha iniciat una campanya de rebaixes per vols europeus i British Airways va anunciar les ofertes aquest dilluns i les reserves finalitzen el proper divendres, inclouen escapades a NY per 230 € o a d’altres ciutats d’EEUU per preus semblants.

…………………………………………………………………………………………….

[@more@]

Tweet

A vegades a partir d’una fotografia deixes volar la imaginació, tot posant-he a la pell de la persona que hi apareix, o en aquell lloc que et transmet unes vibracions. És el cas d’aquesta fotografia tan bonica que he trobat. La trobo fantàstica, digne de portada de llibre, fins i tot em fa la sensació d’haver-la vist en alguna portada. ( sobretot em sona molt la part que va des de la meitat fins a sota, si a algú també li sona que digui quelcom)

Et poses a la pell d’aquesta dona i com he dit, deixes volar la imaginació, posant-he en aquell instant precís. És una fotografia antiga on hi predomina la boira, ben bé com la d’aquests dies, una boira que ho tapa tot. Tot menys el que cal veure. La dona amb una vestimenta força fosca, s’encongeix de braços possiblement per la fredor d’aquell dia gris. Et preguntes forces coses: Qui l’hi faria la foto? El seu amant, el seu company, un amable ciutadà que passejava enmig de la boira? Per què surt sola? Era una turista i volia deixar constància d’un dia gris però potser important per ella a Londres? O simplement era preferible sortir sola que no pas amb la companyia que duia? I l’home que surt a la seva dreta, per què ni tant sols s’aparta? Vol ser-ne protagonista i fer companyia a la mossa solitària o se li en refum que pogués esguerrar aquella fotografia amb la seva presència? És qüestió de fer volar la imaginació…Si no m’erro va ser Nietzsche que va dir: El món real és molt més petit que el de la imaginació.

La fotografia en qüestió, a banda del que ja he dit, m’atreu pel fet que per aquest punt hi he passat moltes vegades. Mmmm, Londres, una ciutat que tant m’ha encisat. Des del mateix punt (si fa no fa) on es va fer la fotografia, el darrer cop que vaig estar a Londres, va ser l’últim lloc on en vam fer una els que hi erem i és el darrer lloc on recordem tenir encara la càmara. A partir d’aquest punt, la nostra càmara va desaparèixer i algú de Londres, o de qui sap on, la deu tenir amb les nostres fotografies imprimides, que potser, qui sap, algun dia seran portada d’un llibre. I algú es preguntarà una sèrie de bestieses, sobre els personatge que surten a la fotografia.  

[@more@]

Tweet

ImprimirEnviar

Publicidad

El Ayuntamiento de Rótova (Safor) ha decidido declarar persona non grata al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, por la posición del Ejecutivo central en favor de la unidad lingüística del valenciano y el catalán. El PP, que dispone de la mayoría en el ayuntamiento, adoptó este acuerdo como medida de protesta. Por su parte, los representantes socialistas en el consistorio calificaron de ‘‘hipócrita’’ la postura adoptada por los populares ya que, dijeron, el PP no utiliza el valenciano ni en la documentación municipal ni en sus intervenciones ante el pleno de la institución.

Ajuntament de Ròtova
C/ Major, 2
46725 Ròtova
València

Sr. Alcalde.
Benvolgut Senyor, amb motiu de la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament de Ròtova el dia 27 de Desembre de 2004 i atés que en un dels seus apartats diu textualment:

"- Que en el supòsit que no rectifique de forma inmediata, es declare com a persona "Non grata" a tots aquells que defenguen la unitat Valencià/Català, en especial al president del Govern, com a màxim responsable del seu sotmetiment a un xantatge polític. "

Declare publicament que jo, ————-(ací va el nom de cadascú), amb DNI —————(poseu el nº de DNI), defense la unitat Valencià/Català, per la qual cosa sol·licite ser declarat persona non grata per l’Ajuntament de Ròtova.
Per favor, tinguen l’amabilitat d’enviar-me el certificat que em declara com a tal, si pot ser signat pel senyor Alcalde, per al que tinc reservat un lloc d’honor (per al certificat no per a l’alcalde) a la meva llar.

La meva adreça és:
———————(Ací va la adreça)
Atentament

———————(signatura)
http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?idf=1&fil=43185

http://servicios.lasprovincias.es/valencia/pg041228/prensa/noticias/Politica/200412/28/VAL-SUB-093.html

[@more@]

Tweet