Cap de setmana aprofitat.

Aquest cap de setmana de viatje a per terres catalanes ha estat força intens. Cal dir que en 3 dies he voltat per tot Catalunya (em refereixo al principat). Vaig arribar el divendres a Reus i deseguida vaig enfilar direccio cap a la capital catalana. A Barcelona havia quedat a dos quarts de sis amb dos amics del Canada queportaven un mes i mig voltant per tot Europa i justament el mateix dia havien arribat a Catalonia. Els vaig fer una mini ruta turistica durant 3 hores explicant-los les meravelles del Cap i Casal, pel que fa als Paisos Catalans d’informacio ja els l’havia donat i en abundancia a Dublin, tenen ben clar que els catalans no som espanyols. Vam finalitzar el trajecte, com no, fent una pinta de Guinness en un pub irlandes. D’alli vaig agafar el tren direccio cap a Igualada, m’esperava la colla per sopar i la familia a casa tambe. Va tocar anar a dormir d’hora ja que l’endema calia matinar, a la 1 a fer nones.

L’endema tocava boda, dos amics de la colla es casaven, la Dolors i el Domenech, molt bona gent per cert. Cap a les 12 vam enfilar direccio a Cervera, la missa es va fer a l’esglesia de Santa Maria i d’alli ens en vam entornar cap a Igualada on teniem la celebracio de l’enllaç. Vam acabar fins les tantes de la matinada en una disco igualadina i fins i tot quan encara estavem en el lloc on celebravem el casori la darrera canço que ens van posar va ser l’himne del Barça…Per cert, una salutacio a la gent de Mollerusa i Cervera, molt ben parits.

Diumenge a banda de dormir el temps precis, vaig fer via cap a la platja, Vilanova i la Geltru, la platja dels igualadins, tot i que jo sempre vaig a una de mes tranquileta que hi ha vora Cubelles. Alla vaig ser-hi unes 3 hores, necessitava carregar les piles pel que fa al sol, ja que per Irlanda es veu ben poc. Ja ho diuen, a Irlanda hi ha 2 dies molt especials, Sant Patrici (el patro) i l’Estiu. Tot seguit vaig tornar cap a casa, a Igualada, m’esperava una bona paella a taula. En acabat de dinar, una xic de televisio veient les celebracions del Barça per la lliga i via fora cap a Girona, a l’aeroport i faltava gent. Em comença a preocupar la gent que darrerament conec, en aquell avio direccio Dublin, coneixia a 6 persones, a banda d’un altre amic que em vaig trobar a l’aeroport el qual fa 1 mes que va entornar-se cap a l’estimada Catalonia.

Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona, volta Catalunya i torna a la pluja…

[@more@]

1 Comment

Sona felicitat.

Agafats de la ma, l’esquerra amb la dreta, el somriure present a les cares, una aclucada d’ull i una xuclada fent sortir fum del puro que emboira l’ambient. Deuen tenir vora una cincuantena d’anys, pero l’esperit jove etern de dos adolescents enamorats.El grup de jazz segueix tocant fent sacsejar caps i cames dels presents al ritme melodios de la musica. Despres de cada nota es miren tendrament, ella somriu embadalida, ell la mira amb l’espurna d’un amor juvenil. Nomes es deixen anar de mans entre canço i canço, toca aplaudir, quina meravella de so. Estem a Copenhagen, en un pub esquifit que esta quasi intacte des de fa quaranta anys. Sostre de fusta i el terra a conjunt, cadires de corcs i taules rodones, la llum arran de taula fa d’espia de les converses que s’hi fan al voltant, la gent es coneix, son molts anys guardan el secret de la nit. El jazz hi ha sobreviscut, l’amor l’acompanya a ritme incesant. Sonen els saxos, sona el piano, sona el clarinet, la trompeta i el contrabaix, sona la felicitat a l’ambient.

[@more@]

Posted in Escrits | 3 Comments

Arribat des de Copenhagen.

Eiiii, ja torno a ser aqui! Quina excusa dono per tant de temps sense escriure? Estres? Massa Guinness? Massa poc temps? Mandra? Res a dir? Be deixem-ho….

Tot just fa unes horetes que he tornat amb un parell de bons amics de Copenhagen, be, de fet, venim de Suecia i no pas de Dinamarca. El cas es que teniem els vols a Malmo (pertany a Suecia, cap al Sud) pero com que nomes disposavem de 3 dies vam decidir passar-los a Copenhagen ja que queda tot just a 45 minuts d'alla creuant un pont de 16 kms que connecta per mar els dos paisos.

Alla ho hem passat molt be, segons amb qui fas un viatje pot ser horroros o be pots disfrutar força, en aquest cas ens ho hem passat força be. Caldria dir que, a nivell de turisme, estic posant el llisto massa alt. Un pic has visitat certes ciutats, quan estas en d'altres, tot i que tambe estiguin molt be, se't queden curtes. Copenhaguen es una ciutat nordica (en moltes coses envejo els paisos del nord), neta, tranquila i entre altres coses freda i careta. Els tres que hi hem anat, venim d'un pais fred, molt fred (encara que no ho sembli Irlanda es un pais de fred, penseu que fa tot just 3 setmanes, en plena primavera, estava a prop de Derry, al Nord d'Irlanda i estava nevant!!!!), pero a Dinamarca encara feia mes fred que a casa nostra (evidentment que de la catalana tambe).

Tinc coses endarrerides a explicar, a veure si trobo temps i ho penjo al bloc. Abans no se'm passi, divendres que ve vinc cap a terres catalanes!!! (Nomes fins diumenge)

Penjo una foto de la famosa Sireneta de Copenhagen del conte d'en Hans Christian Andersen , alli mateix estic retratat amb una bufanda del Barça a les mans (No es la foto d'avui). Fins aviat.

[@more@]

4 Comments

Sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Aquest dies son dies d’aniversaris, dijous passat dia 13 van iniciar els actes de commemoracio del centenari del naixement del poeta, novelista i escriptor de teatre, l’ irlandes i premi Nobel de literatura Samuel Beckett. http://www.beckettcentenaryfestival.ie/default.asp Des de Catalans a Dublin estem preparant una sortida al teatre per anar a veure "Waiting for Godot" al The Gate Theatre del qual en va ser director.

Per altra banda durant la setmana santa, a Irlanda hem estat commemorant justament que fa 90 anys, ciutadans normals i corrent d’aquest pais, van proclamar la Republica d’Irlanda durant l’aixequement de pasqua (Easter Rising) de 1916 contra els britanics:

At four minutes past noon on 24 April 1916 – Easter Monday – the proclamation of the Irish Republic was read from the steps of the General Post Office on Dublin’s O’Connell Street by Patrick Pearse.

The 1916 Easter Rising

The Easter Rebellion, was an armed uprising of Irish nationalists against the rule of Great Britain in Ireland. The uprising occurred on Easter Monday, April 24, 1916, and centred mainly in Dublin. The chief objectives were the attainment of political freedom and the establishment of an Irish republic. Centuries of discontent, marked by numerous rebellions, preceded the uprising. The new crisis began to develop in September 1914, following the outbreak of World War I, when the British government suspended the recently enacted Home Rule Bill, which guaranteed a measure of political autonomy to Ireland. Suspension of the bill stimulated the growth of the Citizen Army, an illegal force of Dublin citizens organised by the labour leader Jim Larkin (died 194shades_smile.gif and the socialist James Connolly (1870-1916); of the Irish Volunteers, a national defence body; and of the extremist Sinn F驮. The uprising was planned by leaders of these organisations, among whom were the British consular agent Sir Roger David Casement, the educator Padhraic Pearse (1879-1916), and the poet Thomas MacDonagh (1878-1916).

Hostilities began about noon on April 24, when about 2000 men led by Pearse seized control of the Dublin post office and other strategic points within the city. Shortly after these initial successes, the leaders of the rebellion proclaimed the Independence of Ireland and announced the establishment of a provisional government of the Irish Republic. Additional positions were occupied by the rebels during the night, and by the morning of April 25 they controlled a considerable part of Dublin. The counteroffensive by British forces began on Tuesday with the arrival of reinforcements. Martial law was proclaimed throughout Ireland. Bitter street fighting developed in Dublin, during which the strengthened British forces steadily dislodged the Irish from their positions. By the morning of April 29, the post office building, site of the rebel headquarters, was under violent attack. Recognising the futility of further resistance, Pearse surrendered unconditionally in the afternoon of April 29.

The British immediately brought the leaders of the uprising to trial before a field court-martial. Fifteen of the group, including Pearse, Connolly, and MacDonagh, were sentenced to death and executed by firing squad. Four others, including the American-born Eamon de Valera, received death sentences that were later commuted to life imprisonment, although de Valera and some others were granted amnesty the next year. Casement was convicted of treason and hanged. Many others prominently connected with the rebellion were sentenced to long prison terms. The uprising was the first of a series of events that culminated in the establishment of the Irish Free State (predecessor of the Republic of Ireland) in 1921. Casualties were about 440 British troops and an estimated 75 Irish (below are their names). Property damage included the destruction of about 200 buildings in Dublin.


The seven signatories of the Irish Proclamation :

Padraig Pearse, James Connolly, Thomas Clarke, Thomas MacDonagh, Sean MacDermott, Joseph Plunkett & Eamonn Ceannt
All of the above men were executed by the British
Government for their efforts in trying to secure a free Ireland!

A casa nostra tambe hi ha hagut un aniversari important, fa 75 anys que Francesc Macià va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, conseqüència del compliment del Pacte de Sant Sebastià firmat per representants dels diferents regionals de l’Estat, al 1930. Macià feu aquesta proclamació just després d’haver guanyat les eleccions que van donar una àmplia majoria a Esquerra Republicana de Catalunya. El govern espanyol impedí uns dies més tard el compliment efectiu d’aquesta declaració, i obligà al President Macià a retirar-la.

He pogut comprobar com els dos primers aniversaris es commemoraven tal i com toca, amb tots els merits per a les respectives persones. En canvi a casa nostra, un programa escarrancit per TVE3 i ja n’hi hya prou.

Quina vergonya!! Una mes senyores i senyors, una mes. Espero que els que llegeixin aquestes linies facin cas de les darrers paraules de la proclamacio de Macia:

Sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

[@more@]

3 Comments

Gerry Adams.

Ahir vaig saludar una de les persones que, si em digues a escollir-ne cinc per fer un sopar i per petar la xerrada, aquesta en seria una de les cinc. Es tracta d’en Gerry Adams, l’actual president del Sinn Fein. Com alguns/algunes sabeu, m’apassiona la politica, la nacional dels Paisos Catalans i l’estrangera. Gracies a una companya catalana que ha estat uns dies a Dublin, tinc aquesta fotografia de quan em signava la senyera estelada. Malauradament quasi no vam poder parlar, hi havia massa agernacio esperant per saludar-lo, un desig de bona sort en la lluita i una encaixada de mans. Cal dir pero que el vaig coneixer en un dia especial i en un lloc encara mes especial. Entermig de les columnes del GPO (General Post Office- Oficina General de Correus), els que conegueu la historia d’Irlanda sabreu que en aquest precis lloc fa justament 90 anys, ciutadans normals i corrent d’aquest pais, van proclamar la Republica d’Irlanda durant l’aixequement de pasqua (Easter Rising) de 1916 contra els britanics. Ahir vam fer la commemoracio de l’aixequement, per les persones que hi van deixar la pell i per deixar ben clar que el que deia aquella proclamacio encara no ha estat tot aconseguit.

Com he dit, si em donessin a escollir entre 5 personatges coneguts que estiguin vius per a poder compartir un sopar i parlamentar, un d’ells seria en Gerry Adams. M’agradaria poder conversar sobre la Historia del pais on visc, sobre el futur d’aquest pais, sobre el Nord d’Irlanda, sobre el conflicte, sobre el futur proper unitari de l’illa, sobre tantes coses…

Dels altres cinc, ja n’he saludat a un d’ells, estracta d’en Carod Rovira, personalment, en l’actualitat el politic de mes talla de tot l’estat i amb molta diferencia. Cosa que no vol pas dir que estigui d’acord amb el 100% del seu partit, per mi se’m fa curt. Amb en Carod tambe nomes el vaig poder saludar i intercanviar quatre paraules, com amb en Gerry Adams, m’agradaria poder tenir una bona conversa. Sobre el futur del meu pais (Els Paisos Catalans), sobre la propera llibertat de la meva terra, sobre la llengua, sobre tantissimes coses…

Ja veieu que quasi nomes coneixeria politics, el tercer seria en George Bush. Per motius totalment contraris als altres dos anteriors. Sobretot per mirar d’evitar futures guerres i aturar-ne de presents. Tot i que sigui un pallasso i un totil acabat, m’agradaria xerrar amb aquest home, tant sols per saber que pensa ja fariem el fet.

El quart no es un politic, tot i que a banda de musica parlariem i molt de politica i de com arreglar el mon. Tambe es irlandes i es en Bono (no pas el falangista dels sociatas sino el d’U2). Crec que dintre dels musics es dels que te el cap una mica amoblat. Als Paisos Catalans no es prou coneguda la tasca que esta fent per millorar el mon, pero aqui se li para bastanta atencio, fins i tot va estar nominat al Premi Nobel de la Pau.

El cinque segurement seria un escrpitor/escriptora tot i que encara no m’he decidit qui seria pas.

Be, ja teniu la llista, espero que si mai conec els altres no sigui nomes per una mini xerradeta, sino per un sopar i a poguer ser, que el paguin ells!

[@more@]

4 Comments

Noticies des de Dublin

Darrerament no escric res, la veritat es que no paro, no tinc temps. Per altra banda, cada cop que llegeixo les noticies de la meva estimada Catalonia (entenguis Paisos Catalans siusplau) em fot tanta rabia, absolutament patetic. On s’es vist que un Parlament accepti la retallada del que aquest va aprovar en un 90% i sigui retallat a l’estranger en un 65%??? De debo que ben sovint t’agafen ganes de dir, pleguem veles. Nomes dir-vos que abans d’ahir mons pares em van enviar un paquet per correus, a banda d’haver-hi força tiberi i vianda, el havia demanat un exemplar del diari avui. No el penso ni llegir, no vull mes mal de caps. Ho dire ben clarament, la situacio de casa nostra a FOT FASTIG. Afortunadament el poble segueix ben viu i seguim cami cap a la independencia. Es la unica sortida possible.

Us comento va tot fins ara. Pel que fa a la feina, tinc feina nova de fa un mes i escaig despres d’haver tornat, n’estic prou content , no em puc queixar. Visc en un pis ben centric (Parnell Street), actualment amb dos irlandesos i un amic del Quebec que el dilluns se’n va de ruta per Europa durant 2 mesos…(Quina enveja). Ara estem cercant algu mes pel pis, tot i que em temo que tindrem allau de trucades per venir…La gresca a Dublin no para, si no es per una excusa es una altra, sopars, beure, beure, beure… bufff

Un no parar!!!

Pels del que us pregunteu com va anar el rugby l’altre dia: De puta mare. Tot i perdre el matx, i les condicions climatologiques vam disfrutar de valent. Mes fotos i info a:

(Uns quants dels www.catalansadublin.com que vam anar-hi)

www.catalansadublin.com/fotosxalbum.php?album=15

www.catalansadublin.com/forum_llistat.php?tema=58

www.rugbycatala.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=2561&mode=thread&order=0&thold=0

I aquest cap de setmana cap a Belfast per tercera vegada….

Salut i fins aviat.

[@more@]

5 Comments

Dissabte.

–Meanwhile the airport will apparently fly the Catalan flag alongside the Ireland one, as well as decorating some of the airport interior in blood and gold colours from Friday morning onwards.

Dissabte se’n espera una de bona pel que fa als catalans a Dublin. Fent mil impossibles vam aconseguir 10 entrades de rugby per anar a veure l’USAP de Perpinyà en el partit de Quarts de Final de l’ERCup enfront del Munster a Landsdowne Road. Dublin sera una marea de color sang i d’or, els colors de la nostra senyera. Us aconsello llegiu aquest parell de noticies:

http://www.planet-rugby.com/Tournaments/European_Cup/story_50024.shtml

http://www.rugbycatala.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=2557&mode=thread&order=0&thold=0

"Behind this team is the Catalan region and we feel we represent these people in the Heineken Cup in a way that we are not able to do in the Top 14. When we put on the ‘Sang et or’ [Blood and Gold] shirt we are very aware that we are their representatives in Europe."

[@more@]

There is certainly a party planned for the visit of the thousands of Catalan fans expected. Searson’s pub in Dublin has been designated an official ‘Club Catalan’ for the weekend, a place for the wandering tourists to congregate and drink a few with their Irish counterparts.

Per acabar-ho d’adobar el Barça juga contra el Mierdid a les 9 hora de Dublin. Quin dissabte!

4 Comments