Sona felicitat.

Agafats de la ma, l’esquerra amb la dreta, el somriure present a les cares, una aclucada d’ull i una xuclada fent sortir fum del puro que emboira l’ambient. Deuen tenir vora una cincuantena d’anys, pero l’esperit jove etern de dos adolescents enamorats.El grup de jazz segueix tocant fent sacsejar caps i cames dels presents al ritme melodios de la musica. Despres de cada nota es miren tendrament, ella somriu embadalida, ell la mira amb l’espurna d’un amor juvenil. Nomes es deixen anar de mans entre canço i canço, toca aplaudir, quina meravella de so. Estem a Copenhagen, en un pub esquifit que esta quasi intacte des de fa quaranta anys. Sostre de fusta i el terra a conjunt, cadires de corcs i taules rodones, la llum arran de taula fa d’espia de les converses que s’hi fan al voltant, la gent es coneix, son molts anys guardan el secret de la nit. El jazz hi ha sobreviscut, l’amor l’acompanya a ritme incesant. Sonen els saxos, sona el piano, sona el clarinet, la trompeta i el contrabaix, sona la felicitat a l’ambient.

[@more@]

This entry was posted in Escrits. Bookmark the permalink.

3 Responses to Sona felicitat.

  1. júlia says:

    Una imatge -en moviment i amb so- molt bonica, felicitats.

  2. aladern says:

    i que bé que m’ho has sabut dur tot fins a mi. Grácies per aquest regal de sensacions.

  3. frederic says:

    quina enveja que fas!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *