Vist el mercat que s’ha creat en un dels posts que vaig escriure fa bastant temps (No us ho perdeu, ni el Mercat de Calaf!), he decidit tornar a parlar de braçalets o polseres. Quan vaig parlar de la del … Continue reading →

Avui escriure rapid, per tant sense accents i força malament (no tinc gaire temps per introduir codics i romanços! ). Be, vinc d’una entrevista de treball. Al anar hi he anat amb taxi, ja que no podia arrivar tard amb … Continue reading →

Dissabte passat un búlgar em va fer adonar d’un fet curiós. Crec que sóc de les poques persones per aquests territoris, que quan li pregunten d’on és no respòn el nom d’un Estat, sinó d’una ciutat que ni tant sols és … Continue reading →

Probablement són els darrers raigs de sol del dia, tot just toquen les dues del migdia però els núvols que s’acosten, negres com el carbó, de mica en mica ho tapaen tot. Fins i tot alguna parada del mercat, ja fa estona havia estat coberta … Continue reading →

La gent cridava i feia rebombori, eren dies de gresca, en canvi ell restava perplex, immòbil, davant d’aquella imatge. Ni que només fos per a recordar, ja en tenia prou. Potser fins i tot des de la llunyania, sentia l’enyorança. De petit … Continue reading →

Havia fet un troç del camí, mirà a l’horitzó, només veia el blau intens del mar. Abaixà la mirada, dues imatges l’havien anat seguint.Eren les seves petjades a la sorra, els seus ulls havien descobert [@more@] Tweet

Havien passat quasi tres anys, com era de costum en ella, tres anys de felicitat. Amb petits alts i baixos que sempre els afrontava amb un somriure. La dona del somriure, l’anomenaven al barri, realment el sobrenom se l’havia guanyat a pols. No … Continue reading →

Fa dies que no explico gran cosa de mi, farem una mica de safareig. En primer lloc dir que des de fa uns 4 dies he canviat de pis, ja no visc amb la italiana, el londinenc i els dos … Continue reading →