La gent cridava i feia rebombori, eren dies de gresca, en canvi ell restava perplex, immòbil, davant d’aquella imatge. Ni que només fos per a recordar, ja en tenia prou. Potser fins i tot des de la llunyania, sentia l’enyorança. De petit havia sentit una llegenda que l’havia fascinat, eren dosEn una mà la fotografia, en  
Sí, sí, alegrament podia dir que parlava amb el seu amic cangur. No calia dir-ho a ningú més, la seva amistat
[@more@]

Tweet