Dissabte passat un búlgar em va fer adonar d’un fet curiós. Crec que sóc de les poques persones per aquests territoris, que quan li pregunten d’on és no respòn el nom d’un Estat, sinó d’una ciutat que ni tant sols és la seva!
Quan em pregunten d’on sóc, estant en un país estranger -vaja l’estranger sóc jo- en conèixer gent nova, passa cada dos per tres, et pregunten d’on ets. Acostumo a respondre de Barcelona, Catalonia , abans ho feia al revés, Catalonia, Barcelona. Però com que hi havia certa gent que encara no coneixia on era Catalonia, ara primer hi poso el Barcelona (no en sóc pas jo d’aquesta bella ciutat) i després hi afegeixo el Catalonia. Si em diuen: Ooohhh! Spanish! Jo molt amablement els explico que no en sóc pas d’espanyol. Sóc català. Afortunadament ja hi ha moolta gent que coneix la nostra situació , sinó el següent cop que ens trobem ja procuren dir.: Oooohh! The catalan guy! Si més no és una bona manera de començar una conversa.
El pobre búlgar, no va acabar de compendre-ho gaire. Porta quatre anys per Irlanda i en prou feines se l’entén un mot. Em va dir jo a partir d’ara diré que sóc de scurkalicv (?).
[@more@]
Si no passa res i procurare ser ben puntual, des del pub de sempre a O’connell Street, espero que torni a ser en catala! (com la setmana passada) i sobretot que guanyem 0 a 5.
Si el torno a veure ja mirare de fer-li entendre que el nostre amic Stoichkov li expliqui quelcom de Catalunya.
Aixo del diccionari tambe ho vaig veure, una de les definicions de polac era catala. Saps perque ens diuen aixi? A banda de la llengua, per l’extermini que van fer els nazis durant la guerra mundial.
Salutacions a tothom.
Cap problema, ans al contrari, sera mes que benvinguda.
Deixo la meva adreça de correu electronic i que m’envii un correu.
joseparnau(@rrob@)gmail.com
He posat l’arrob@ perque sino els cercadors te l’omplen d’spam.
Ja direu algo.
😛 Jo quan viatjo per Europa sóc català, la gent normalment als països que he estat ho enten perfectament. A París, ja fa molts anys, ara no m’ha passat, anava amb el meu cotxe amb la B de Barcelona (matrícula antiga) i després d’aparcar, dues noies (molt guapes per cert) em deien: «de Barcelona, Espagnol» i es reien, jo els deia «no, català» i elles en un tó «burlón» però simpàtic, tota l’estona deien «espagnol, non catalan» però ho feien de broma, em va fer gràcia aquest incident. Quan viatjo a USA sóc espanyol, no hi ha un altre, els íntims saben que sóc català però tenen de Catalunya una concepció d’Estat a l’estil USA, i com que són tan nacionalistes, per a ells sóc un espanyol de la Nació Espanyola que viu a l’Estat de Catalunya, encara que entenen que parlen una altra llengua, com qualsevol altra del món que és el català.8)
Jo també em declaro Catalana…. Si no saben que és, ja els hi explico.
Saps ja que és scurkalicv
:O Eiii! Acabo de trepitjar per primera vegada la teva web! I quina il.lusió transportar-me al meu any a Dublin. Jo vivia a Mountjoy Sq. Molt a prop d’O’Conell.
Tinc molt bon record de la ciutat i de la gent que hi vaig conèixer… Bé, de tot, menys de l’olor de Mc.Donald’s del centre.
Bufff… disfruta molt de l’experiència! Ho recordaràs sempre!
Ah! I per cert: jo també deia que era de Barcelona – Catalonia!!!
Ei citric, saps que vaig estar a punt d’anar a viure a Mountjoy Square? De fet crec que he visitat 4 o 5 pisos d’alla, fins i tot en el darrer, imagina’t les coincidencies, vaig retrobar un antic amic irlandes que feia 3 anys havia conegut a Dublin.
Ara visc al carrer que tu havies de passar cada dia per anar a Mountjoy Sq.
Salutacions a Catalonia.
molt bé, així és com s’ha de fer!