Segueix feliç (1).

Somreia, se la veia feliç, caminant pel carrer fins i tot contagiava l’alegria. A la peixatera li dedicava un bon dia; a la mestressa de la fleca sempre la despedia amb un passi-ho bé senyora i cuidi en Miquel que té una tos molt forta; a la noieta de la merceria cada dia li buscava un vailet diferent, la deixarem per conca repetia; per ella en canvi s’havia buscat un home ben plantat, d’aquells d’abans de la guerra deia, però mai s’havia atrevit a declarar-s’hi, el mirava de cua d’ull. Un dia fins i tot li va preguntar l’hora, però aquí va quedar tot.  

[@more@]

Fa una estona passejava Rambla avall, en una mà duia una ombrel.la menuda oberta de cap a cap, a l’altra, desfullava els pètals d’una margarida escampant-los per terra amunt i avall, una margarida grossa com el puny. Baixava la Rambla amb el cap ben dret i presumida, si algun home se la mirava ella li aclucava l’ull, treia la punteta de la llengua un parell de segons i deseguida tombava el cap com si res hagués passat. Només era un joc, estava segura que en Ramon, el seu Ramon, acabaria declarant-li el seu amor. En Ramon, prou feina té al taller, és tímid i no li fa cas, malgrat tot, ella somriu i és feliç.  

   

This entry was posted in Escrits. Bookmark the permalink.

4 Responses to Segueix feliç (1).

  1. isnel says:

    Té gràcia, picardia, música, ritme, frescor. Deliciós, de debò.

  2. Frik says:

    M’agrada, molt fresc…pobre Ramon com no s’espabili…

  3. Jun says:

    M’encantes aquestes descripcions que en poquetes paraules t’imagines tot el que hi ha darrera els personatges :_)

    Que monos eh?

    Un bocatto di cardinale, que diuen a casa 🙂

  4. M.Rosa Prats says:

    La de la Ramble,m,agradat especilament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *