Avui parlaré de Turquia i la UE, sembla que s’ha posat de moda discutir si ha d’entrar o no a la Unió Europea. Des que vaig visitar el país en les darreres vacances que procuro seguir amb més interès el que allí hi succeeix. És evident que és un país en procés de creixement, per cert a un ritme bestial, sobretot impulsat per l’increment en l’interès turístic des dels darrers anys, batent rècords any rere any i també al creixement del sector industrial. Però també és cert que aquest país tot i el creixement, encara pateix un endarreriment força gran. Des d’uns anys ençà que la democràcia ha renovat el país, tot i que es pot ben dir que encara està a anys llum del nivell europeu. Ara que, si tirem 15 anys enrera a l’Estat espanyol, estava gaire bé per entrar-hi? Per no parlar també de molts dels actuals estats que estan a punt d’entrar-hi. És força preocupant però la situació dels drets civils, la població Kurda ha patit i encara pateix l’innombrable per part del govern turc, la tortura encara hi és força present i fins fa un parell de dies l’adulteri encara era entés com una falta greu i penat.

Per a entrar a Europa té vàris handicaps, un d’ells el de pertanyença, ja que no tot el territori ha estat històricament europeu i no tota la població comparteix la cultura d’arrel cristiana que ha configurat una certa idea d’Europa. Tot i que La UE no pot donar una bufetada a una població pel fet de ser musulmuna i a més a més pot esdevenir un "pont" entre l’Islam i Occident. El laïcisme vigent des d’Ataturk no ha esborrat, segons alguns, la por històrica a l’imperi conqueridor de Bizanci. França i Alemanya si finalment s’aprovés la Constitució de la UE (Esperem que almenys els catalans diguem un NO rotund a AQUESTA Constitució europea que ens menysprea) veurien com Turquia els pren poder ja que cada país té un pes proporcional a la població i Turquia té. També segurement augmentaria la immigració turca i s’obriria la via a altres països amb algun punt de contacte històric amb Europa, com tots els mediterranis del sud i l’est, i a diluir del tot l’essència de la UE.

Turquia ha estat buscant afiliació a la UE des de 1963, convertint-se en candidata oficial el 1999. Però l’intent ha estat controvertit, amb molts estats de UE existents que qüestionen si la nació en gran part musulmana de 70 milions podria cabre fàcilment al bloc. L’informe de Comissió europeu, que avalua el progrés de Turquia cap a criteris d’afiliació de UE, és altament crític amb el país, com a molt d’hora les previsions que Turquia pugui entrar a la UE és el 2015, sobretot perquè amb la nova entrada de països ja no queden diners per a repartit i  a més a més, la UE li haurà de donar molts ajuts solidaris.
 Gràcies als passos que s’estan fent per entrar a la UE, el país canvia i cap a bé, de fet ja ha fet un important esforç democratitzador, la seva economia es preveu que es doblarà en deu anys i acabarà sent un mercat prou important, a la vegada que contribuent al pressupost europeu. Cal afegir-hi també que té una posició geoestratègica força bona, que amb la pertanyença a la UE, aquesta tindria un cert pes en una zona tan inestable però d’importància política i econòmica com és el Pròxim Orient. A més a més cal tenir en compte que Turquia té un exèrcit bastant poderós, ara dins l’OTAN, que estaria al servei del pes de la UE al món, a la vegada ess contrarestaria l’atracció de Turquia pels EUA.

Gran Bretanya és el gran defensor de l’adhesió turca, com Itàlia i Espanya. També Grècia, l’etern enemic, li dóna ara suport, perquè prefereix una Turquia democràtica que un gegant rancuniós a l’altra banda de la frontera. En canvi, als austríacs els sembla que el setge turc sobre Viena de 1683 fos abans d’ahir. Els països de l’Est, en sintonia amb Washington, hi són favorables. Els nòrdics, preocupats pels drets humans, reclamen que a Turquia no se li passi ni una però que se la deixi entrar quan compleixi els requisits democràtics
Al final, serà el Parlament Europeu i els parlaments d’estats membre que decidiran si admetre Turquia, jo coincideixo amb els nòrdics, quan compleixin TOTS els requisits democràtics que entrin. Ara però la patata calenta està en mans del Parlament europeu, espereo que la il-lusió que té el poble turc per entrar-hi faci canviar el país per a complir els requisits. Què en penseu? Ha d’entrar-hi si o no?

[@more@]

Tweet