Wappo, cowlitz, siuslaw, jalanga, ngarndji, eyak, mok, khamti, khowar… seran d’aquí a pocs anys noms més propis de l’arqueologia que de’alguna cosa existent. Són noms de llengües amb menys de deu parlants, varies d’ elles amb només un… En la actualidat existeixen uns 5.000 ïdiomes. Alguns, como el xinès mandarín, amb més de 800 milions de parlants. D’altres, com l’ ona, de Argentina, es van extingir fa uns anys després de la mort del seu últim parlant. Segons un estudi que de la Unesco, les llengües que estan abocades quasi inexorablement a la extinció són més d’un 60% de les que avui existeixen.
Fa un temps una altra llengua índia Vermella va ser enterrada amb el funeral a Massachusetts de Núvol de Tro Vermell.El senyor Núvol de Tro, un contista de 76 anys , era l’últim per parlar la llengua de la tribu Catawba. Núvol de Tro Vermell feia enregistraments orals de Catawba abans que morís juntament amb cançons Catawba.
Quan els lingüistes parlen de la mort d’una llengua no es refereixen a un procés natural en que una llengua com el llatí es desenvolupa en les llengües romàniques, sinó a un procés artificial pel qual una llengua substitueix a una altra. Són diversos els factors que afecten a la mort d’una llengua, com ara la emigració, la pèrdua de prestigi. Una pèrdua d’ "estatus" que es deu a la presió que exerceix la llengua dominant, i que fa que els parlants no transmiteixin la pròpia als seus fills perquè la senten com un lastre.
Així, en tres generacions, una llengua pot passar de tenir un ús viu a estar extingida, ja que deixa de transmetre’s de generació en generació. Espero que d’aquí a uns anys qualsevol de nosaltres no haguem d’estar com l’indi en Núvol de Tro Vermell, tot grabant frases en català per a què almenys en els museus que hi hagin en un futur coneguin què era aquesta llengua.
La llengua és el llenguatge propi d’ un poble; és un aspecte de la seva cultura, no deixem que la nostra ni cap desaparegui. Cal recordar que una llengua no es perd perquè els que no la saben no l’aprenen, sinó perquè els que la saben no l’usen.
[@more@]
REflexionant sobre el teu darrer paràgraf, jo diria que si es perd una llengua es perd el poble. Continuen existint els fills dels que la parlaven, però ja són un altre poble. Ni millor ni pitjor, només un altre.
Pere, tens tota la raó. Si desapareix una llengua, desapareix el poble que té al darrera i això malauradament i sinó hi posem remei ens podria passar als catalans. Si desapareix la nostra llengua qui visqui a les nostres terres ja no seràn els catalans.
http://www.ohjjl.com