-Conduir com cal pel carril dret de l’autopista i cada dos per tres trobar-me cotxes conduïnt pel carril central, quan tenen el carril dret ben lliure. Tot obligant a la resta de cotxes a passar del carril dret al tercer carril per avançar-los.
-Que el dia que decideixes rentar el cotxe, al cap de poc i casualment es posa a fer un bon xàfec tot embrutant el cotxe de nou.
– Sentir una cançó que m’agrada per la ràdio i no saber quin coi de grup la toca o quina cançó és, les ràdio fórmules sense comentarista són tota una meravella.
-Estar escoltant la ràdio tan tranquilament i ja sigui perquè en la zona que transito en el cotxe no hi ha cobertura o pel que sigui, no puc sentir el troç que justament volia escoltar.
-Haver d’estar canviant el dial de la ràdio per escoltar una mateixa cadena de ràdio Curiosament les ràdios catalanes acostumen a perdre’s ràpidament, en canvi les estatals no fa falta ni que retoquis el dial a la ràdio.
-Pagar per la zona blava i que a la que passa un minutet, el vigilant o la vigilant ja estan treïent el cap per veure quants calés et poden cobrar.
-Conduïnt de nit, però sense boira, et trobes algun conductor que condueix amb totes les llums possibles: posició, curtes + llargues,antiboira de devant, antiboira de darrera i d’altres il-luminacions estrafolaries.
Me’n deixo uns quants, ho sé, però aquests són uns quants motius que em treuen de polleguera mentre vaig amb el cotxe.
[@more@]
Estic especialemnt d’acord amb tú en:
– Sentir una cançó que m’agrada per la ràdio i no saber quin coi de grup la toca o quina cançó és, les ràdio fórmules sense comentarista són tota una meravella.
-Estar escoltant la ràdio tan tranquilament i ja sigui perquè en la zona que transito en el cotxe no hi ha cobertura o pel que sigui, no puc sentir el troç que justament volia escoltar.
I aquesta que et sembla?
– Que en carrers de més d’un carril un cotxe caonvii bruscament de carril, pensant-se que l’intermitent li dona dret a fer-ho.