És realment xocant el contrast que es pot veure observant diferents casos d’immigració. Fullejant diferents diàris en el dia després de l’inici de la regularització de l’immigració m’he quedat força sobtat. Els exposo, vosaltres mateixos/mateixes opineu (tot és extret dels diaris d’avui):

1–La regularització d’estrangers comença amb confusió

• El Govern només va acceptar 1.500 sol.licituds i en va tornar moltes per un paper no exigit a l’inici.

Sempre falta un paper

• Els immigrants lamenten les exigències de documents.

"Els de l’ajuntament m’han fet un certificat d’empadronament i ara em diuen que no val perquè ha de portar el segell oficial", va comentar irritada. Només pensava en les cues que haurà de tornar a fer. "Demà, ves-hi i aguanta hores dreta perquè falta un maleït segell. Sort que almenys aquí no hi ha cues".
"Ara no hi ha cues, però n’hi haurà", va dir el seu nòvio perquè no es confiés. Ella va contestar: "És de Pereira localitat de Colòmbia i allà són més tranquils".
Gloria treballa com a dona de fer feines a dues cases del barri barceloní de Vallcarca, molt a prop d’on viu. "Sóc psicòloga infantil, però aquí no tracto amb nens", va dir amb sorna.

2-Ronaldinho cumplirá, a mediados del próximo mes de julio, dos años de residencia laboral acreditada en España. Este requisito, al ser nacido en Brasil, basta para que pueda solicitar la nacionalidad española sin tener que renunciar a la suya propia. Es decir, podría de gozar de pasaporte español y brasileño. Según ha podido saber SPORT, Ronaldinho, y los miembros de su familia que viven con él en Castelldefels, tiene la intención de iniciar los trámites de nacionalización en cuanto se cumpla la fecha legal. Esta medida, entre otras muchas ventajas, le permitiría poder entrar y salir de la mayor parte de países del mundo sin tener que solicitar con antelación el consabido y siempre engorroso visado. (…)

De todos modos la nacionalización exige un tiempo que se llama de ‘procedimiento’ que suele durar entre 18 y 24 meses, aunque hay casos especiales en los que se acorta de forma sustancial. Ronaldinho, teniendo en cuenta que la solicitud no podría iniciarse hasta el próximo mes de julio, no gozaría de su nuevo pasaporte español hasta el final de la temporada 2005-2006, una vez cumplido su tercer año en España. (…)

–Mentres per uns és qüestió de necessitat, per tal de poder  sobreviure, on un visat els pot salvar la vida; per d’altres és un pur "divertimento", que els serveix per "permetre’ls entrar i sortir de la major part de països del món sense haver de solicitar amb anteleció el visat". Per no dir el que els costa a uns i el que els costa als altres. Cal dir quelcom més? 

[@more@]

Tweet