Els que hagueu estat al mercat de Portobello Road a Nothing Hill,  Londres, sabreu que és un mercat especial, força encisador, que t’hi perdries bastant temps, passejant al llarg del seu recorregut. A partir d’ara, segons he llegit a la BBC, encara ho serà més. Els carrers del barri londinenc de Nothing Hill, serviran d’homenatge als escriptors que resideixen a l’àrea. De moment, els milers de turistes i locals que caminen diàriament per aquesta zona, podran llegir prosa i poesia de set literats britànics que resideixen en aquest barri. Seran plaques de ferro fos col·locades a les voreres, que faran que la passejada per aquest lloc sigui més poètica.

Feia temps que hi pensava en el fet de com m’agrada veure poesia o prosa escrites pels carrers. És fantàstic anar caminant i poder llegir uns versos de Maragall, de l’Espriu o un text qualsevol. Si fos per mi les nostres viles anirien força més carregades de literatura, en petits indrets faria en homenatge als nostres poetes i escriptors, petits monuments amb troços dels seus escrits. Irlanda per exemple, és un país que una de les coses que els seus habitants tenen amb més orgull, són els seus escriptors. Per ells són un valor important de la seva pàtria i la millor manera de ser reconeguts a fora és siguer respectats pels de casa. Caldria prendre’n exemple, tot mirant de tenir més autoestima com a poble, per tal de què la cultura en la nostra llengua pugui ser realment imparable. L’autoestima d’un país i el respecte i record que mostra envers la seva història es reflecteix sempre en els seus monuments. Quan hom viatja pot contemplar en qualsevol ciutat els monuments i la mida d’aquests que s’hi escampen en senyal de record a la seva història.

A Catalunya recordem el nostre President assassinat pels espanyols amb un trosset de pedra al Tarròs. A bcn ens estimem més conservar el monòlit franquista del passeig de Gràcia (el llapis) que no pas treure’l i posar-hi, per exemple, un monument a Jaume Ir, rei a qui ja tocaria dedicar-li un monument com cal a la capital catalana, dic jo. El President Macià ha passat a la història amb forma d’uns graons al revés i un petit bust als peus en un racó degradat de la Plaça de Catalunya. Poetes com en Salvat-Papasseït han quedat reduïts a un bloc de pedra gairebé anònim al moll de la Fusta. 
 

 Quants monuments tenen els nostres escriptors arreu de les terres de parla catalana? Ja no tant sols monuments als ecriptors, ¿quants monuments, que siguin una mica decent, té la Història de Catalunya a les seves ciutats? ¿Qui coneix la història de les 4 columnes de Puig i Cadafalch? (no us perdeu l’enllaç)

Un dels poemes que posaria en algun dels nostres pobles i viles, és aquest d’en Miquel Martí i Pol. Espero que tant la nostra cultura com la nostra Història tinguin el respecte, per part de les autoritats, que es mereixen, no la misèria que estan rebent actualment.   

[@more@]

Tweet