Abans d’ahir va fer 9 mesos que va néixer el Marcel. Han estat 9 mesos molt intensos. Plens d’alegries, emocions i treball. Avui us explicaré com va anar el tema cognoms i passaports. Prepareu-vos que no es facil d’entendre.
El que teniem clar es que voliem que es digués Marcel de nom. La meva dona es de Polonia (la verdadera) i alla nomes utilitzen un cognom: L’heredat del pare. En casar-nos ella es va canviar de cognoms. En comptes de dir-se Neus A (Per a simplificar-ho, tots els noms i cognoms son inventats, menys el nom Marcel), Va passar a dir-se Neus B i C (els meus 2 cognoms catalans), ja que en casar-se es tradicio agafar els cognoms del marit.
El Marcel va neixer a Irlanda, per tant podiem optar al passaport irlandes, el polones i l’eggpanyol. El vam registrar al padró o registre civil irlandes. Com que tant jo com la meva dona ens diem B i C de cognoms, l’hi vam posar Marcel B i C. Aixi doncs a la partida de naixement i segons les autoritats irlandeses en nostre fill es diu Marcel B i C, Jo em dic Josep B i C i la meva dona Neus B i C.
[@more@]Un pic vam tenir la partida de naixement, com que ens haviem casat a Polonia i la burocracia polonesa (despres d’informar-nos) es presentava mes lleugera i facil que la dels postres veins espanyols, vam tirar endavant la paperassa per a fer el Marcel polones i sense massa dificultats vam tenir el passaport polones pel Marcel, dient-se Marcel B i C (B i C com el pare i la mare).
Els nostres veins espanyols son gent especial i es fan notar per tot. Tot i estar legalment casats tant per l’Esglesia com pel civil, primer vam have d’aconseguir el llibre de familia. Vam haver de presentar tota la paperassa a l’Embaixada de Polonia, no pas la del pais on vivim (Irlanda), sino a Varsovia (ciutat on no he tingut el plaer d’estar mai encara). Vaig enviar els documents a traves de l’Embaixada eggpanyola de Dublin, els documents (originals!!!) van estar perduts sense saber on paraven durant forces setmanes.Finalment vam aconseguir el llibre de familia i els problemes van seguir… Pels nostres veins eggpanyols. La meva dona no es pot canviar els cognoms adoptant els meus (tal i com tambe fan els britanics, irlandesos i tants d’altres paisos…), en comptes de dir-se Neus B i C, pels eggpanyols es diu Neus A (el seu anterior cognom). Tot i que cap document legal (DNI polones, passaport, bancs,…) seu diu que ella es diu Neus A, sino que es Neus B i C. Aixi doncs, pels eggpanyols la meva dona es diu Neus A i a tot arreu del mon es diu Neus B i C!
El mateix ens va passar amb el Marcel. El passaport polones del Marcel es diu Marcel B i C (2 cognoms meus catalans), en canvi els nostres veins eggpanyols no van voler i es diu Marcel B i A!!!!!!!!!!!!! (el meu primer cognom i l’antic de la meva dona que ja no el fa servir mes, sino que ella es diu Neus B i C. Val a dir que vam provar de canviar la partida de naixament i evidentment, ens van dir que no, aixi doncs a la partida de naixament es diu Marcel B i C i al passaport eggpanyol Marcel B i A. Si volguessim tenir passport irlandes per ell (va neixer a Irlanda) es diria Marcel B i C. El que ara estem intentant fer es canviar el passport irlandes i que tambe es digui, finalment, Marcel B i A.
Per acabar el post us deixo amb la lletra d’una bonica cançó dels Pets, que, no fa pas molt, conduint de camí cap a casa des de la feina, em va fer caure unes llagrimes d’emoció.
Nin rondinaire, petit dictador,
sempre trencant-me la son;
ratolinet rinxolat i rumbós
em fas somriure amb el cor.
Em vaig prometre no fer-te cançons
per no semblar carrincló,
però no comptava amb la teva cara
de nen consentit embafat de petons,
sempre emprenyant-me quan vols;
tros de baldufa, sucret esponjós,
m’has transformat en badoc.
Em vaig prometre no caure en el joc
de fer de pare ufanós,
però quan t’arraules
aquí a la falda
fas que em desfaci i oblidi la resta del món.
M’has de prometre que un dia d’agost
abraçat a un altre cos,
mort de vergonya
diguis amb conya
que una vegada ton pare et va fer un valset dolç.
