Víctor Alexandre

En Víctor Alexandre, és periodista i escriptor, he mantingut una breu conversa amb ell i també he intercanviat alguns correus electrònics. Veritablement sento admiració per ell, pel fet d’explicar les coses tant clares i rotundes a la vegada. Si en tinguéssim uns quants més com ell…que en seria de lluny Catalunya i els Països Catalans. No la misèria de regió que som ara. 

Apunto 5 cèntims més pel que fa a dades seves que he trobat en un web:

Víctor Alexandre. (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya del diari AVUI, el setmanari El Temps, Ràdio 4 i la Cadena SER. Premi Recull de periodisme, 1996, també ha presentat un programa sobre cinema a TVE-Catalunya i és autor de diverses obres de ficció escrites per a la ràdio. Des del 1990 és una de les veus més carismàtiques de Televisió de Catalunya com a narrador de documentals sobre la natura però especialment del programa Cinema 3, i ha estat redactor del programa Clàssica del Canal 33. També col.labora habitualment en el diari basc Berria.

És autor dels llibres Jo no sóc espanyol (1999) (8 edicions i 25.000 exemplars venuts, i traduït recentment a l’espanyol), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, i ha participat en el llibre col·lectiu L’autoestima dels catalans (2003). L’any passat també va escriure Senyor President: carta oberta (2003), una carta oberta a un hipotètic president dels Països Catalans, definit per La Semaine du Roussillon com “El millor assaig, sense cap dubte, mai no escrit sobre la realitat catalana i sobre el respecte universal a totes les diferències”.

De llibres seus els tinc quasi tots, des del super èxit de vendes Jo no sóc espanyol passant pel Despullant Espanya, o el Despullats,… però avui apart de parlar d’ell, volia fer notar una entrevista (és molt interessant) que surt publicada al web que fa uns dies indicava al weblog era www.cromelnordig.org

Sobretot m’ha agradat la resposta que dóna quan se li demana el parer sobre Maragall, goiteu:

10- Maragall.

Pasqual Maragall té un somni: l’espanyolització definitiva de Catalunya. El seu autoodi és tan gegantí que dedica a això totes les seves energies. Quan un president s’agenolla és tot el seu poble que s’agenolla amb ell. Fruit d’aquest autoodi, Pasqual Maragall experimenta un plaer morbós humiliant Catalunya. Ho va fer quan, obeint ordres de Rodríguez Zapatero, va destituir Carod-Rovira; va ser vergonyós veure el president d’una nació sotmetent-se a la voluntat del secretari general d’un partit polític d’un altre país. Ho va tornar a fer quan va exigir a a Carod que demanés perdó a Espanya per haver dialogat de pau amb ETA. Ho va fer per tercera vegada assistint a la desfilada de la División Azul. En aquest cas, si el nostre país tingués un mínim d’autoestima, Maragall s’hauria convertit en un cadàver polític l’endemà mateix. Ho va fer per quarta vegada quan, en lloc de blasmar el govern espanyol per les coaccions i els soborns en l’afer de Fresno, va tenir el desvergonyiment de culpar Catalunya del resultat. Ho va fer una cinquena vegada promocionant els autors en llengua espanyola a la Fira de Guadalajara, com si no tinguessin al darrere un govern estatal que els protegeix i un mercat immensament més gran que els autors en llengua catalana. I ho ha fet una sisena vegada donant suport a la candidatura de Madrid-2012, la capital d’un país que ha dedicat els darrers tres segles a enriquir-se a costa nostra i a impedir la nostra projecció internacional. Després del ferotge espoli de què som víctimes, Maragall pretén que ara els catalans li financem a Madrid uns Jocs Olímpics. I tot això en només 12 mesos de govern!

-És tot un crack en Víctor, reitero que si en tinguéssim uns quants més com ell els catalans probablement ens treuriem de sobre l’autoodi, el tantsemenfutisme, la cobardia i recobraríem la dignitat que el poble català, fa temps que no sap pas què és. No us perdeu els seus llibres, jo m’he n’he fet farts de regalar-ne.

 

 

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

One Response to Víctor Alexandre

  1. tagomago says:

    JosepArnau, el teu blog de cada dia és millor. Enhorabona. Bon Nadal i molts d’anys

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *