Cartes al director

Diuen que la gent en els diaris on acostuma a posar més atenció lectora és en la pàgina on hi apareixen els difunts. Per mi sincerament, és la que miro menys, un pic morta la persona sinó te n’has enterat malament rai. No sé si ho havia dit d’antuvi, però tota la premsa que em passa per les mans la llegeixo i sinó faig la recerca d’informació a través d’internet. Crec que era Joan Fuster que deia, no et fiis mai d’aquell que llegeix un sol diari.

Una de les seccions que trobo més atractives i entretingudes dels diaris és la de les cartes al director. Observant-les un es pot fer una idea del tipus de lectors que té cada publicació. Vaja, sempre tenint en compte el filtre previ que hi ha en les redaccions periodístiques, ja que no totes les que arriven a les redaccions s’acaben publicant. Així, doncs, trobem per exemple les cartes d’El País que acostumen a estar escrites amb molt de barroquisme i una certa presumpció d’intel·lectualitat. En elles és més important la forma que el contin gut; són petites obres culteranes on per expressar conceptes, de ve gades molt simples, edifiquen un artefacte retòric difícil de digerir.

Tenim per exemple les cartes d’El Periódico, on tant l’estil com el motiu acostumen a ser bastant senzills, potser massa i tot. Les de La Vanguardia són especials, els seus autors denoten cert nivell cultural, però la majoria de temes que plantegen acostumen a ser bastant intranscendents. Provablement les cartes més compromeses -les més interessants, per altra banda- no deuen ser publicades per evitar conflictes. Les cartes de l’Avui són, per a mi, les millors.

Acostumen a estar molt ben documentades, aporten dades que recolzen els arguments exposats i, quasi bé sempre, estan redactades amb un estil precís, amb una indis cutible correcció gramatical i amb una riquesa lèxica deliciosa. No m’estranya que aquesta secció ocupi dues pàgines del diari; veritablement se les val i reporten un elevat plaer al lector.

[@more@]

Us poso un parell d’exemples de cartes al director extretes de diaris d’ahir, les quals semblen quasi que contestin l’una a l’altra i exemplifiquen prou bé el que he dit, malgrat no anomenar el diari ultradretà La Sin razon (he preferit no fer-ne cap comentari dels lectors i dels periodistes, que cadascú opini el que bonament vulgui, però el nivell d’uns lectors i dels altres és prou evident):

José María Aznar, colosal (LA RAZÓN)

Juan Luis Calleja – La Alquería (Granada).-
Creo que la mayoría de vuestros lectores suscriben los elogios de LA RAZÓN a Aznar por su extraordinario triunfo ante la Comisión del 11-M. Soy uno de esos lectores. Pero quisiera añadir otra cosa y es que, de los periódicos favorables a José María Aznar que yo he leído, el único que no devaluó ni rebajó sus aplausos con notas críticas, como de juez con cejas altas, el único ha sido LA RAZÓN. Enhorabuena. Y conste que no soy demasiado aznarista. Pero estuvo colosal.
El PP és un perill (AVUI) 
El PP és sens dubte un perill, un risc evident i notable per a la democràcia de l’Estat espanyol. La seva política es fonamenta en l’engany i la fal·làcia, malgrat que no es cansen de proclamar la seva honestedat.
Si repassem els seus anys de govern, els fets acuradament revisats i analitzats demostraran que són uns extraordinaris virtuosos de la mentida, que saben embocallar-la de miratges sorprenents. Els mitjans de comunicació, afins i submisos, han fet la seva tasca intoxicadora a cada moment.
El Sr. Aznar i tot el seu seguici, cínicament, ens han mentit de ple a ple. Ens van mentir en la guerra de l’Iraq, en l’accident de l’avió a Turquia, en el Prestige, en la vaga general, en les privatitzacions que van afavorir els seus amics, en l’atemptat de l’11-M i en un llarg etcètera que es resumeix en la frase tan repetida "España va bien", que ha estat un clamorós brindis al sol i un terrible escarni per a la gent que viuen al llindar de la pobresa. A Catalunya són ara mateix 1,2 milions de ciutadans. Gairebé un 20% de la població pateix dramàticament aquesta situació.
Pensar que pot tornar aquest PP, que ha conculcat drets, ha fet lleis arbitràries i discriminatòries, horroritza. Quina enveja que em fan els països del nord, que tenen partits conservadors il·lustrats, oberts i veritablement democràtics!

Joan Forner i Baleta
Barcelona

 

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

4 Responses to Cartes al director

  1. Vicenç says:

    Jo soc un fidel admirador de l ‘Isabel Clara Simò y un patidor del Salvador Sostres i per mes inri el Ansón de La Razón

  2. aina says:

    totalment d’acord, les de l’Avui tenen alguna cosa especial…però allò que jo disfruto més és el suplement de música dels dimecres (avui), el Rock & Clàssic: genial. Ah! i gràcies…

  3. JosepArnau says:

    Ja que comenteu altres apartats de l’Avui. També m’hi apunto, com diu en Vicenç, paga la pena comprar el diari només per a llegir la columna de la Isabel Clara-Simó, quin bé de Déu de dona. Llàstima que fotéssin fora el col-lectiu J.B.Foix, pel que es veu pressions de La Caixa.

    Pel que fa a suplements, el de cultura de cada dijous és un suplement impressionant, jo ja l’espero amb candaletes de bon matí. És dels millors suplements de cultura que hi han. El rock &Clàssic.

  4. Quina vergonya La Razón. Vist amb prespectiva te n’adones quina birria que arriba a ser i que ridícula la carta al director!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *