Ahir parlava de la meva primera experiència viatjant sol, avui ho faré de les seves avantatges, a veure si us engresco.

En primer lloc quan un decideix viatjar sol, precisament no vol dir pas que estara sol, sino nomes que inicia el viatge d’aquesta manera. Normalment s’acostuma a coneixer una quantitat enorme de gent, en canvi si es va en un grup tancat, normalment nomes se sol anar en aquest grup i poca coneixença de gent nova es fa. A vegades es fa el trajecte amb tot de gent diferent coneguda en el viatge en questio. Per experiencia personal, evidentment un tambe hi ha de posar de la seva part, arreu on vas coneixes gent nova, us en podria posar molts exemples, tant sols dir que tradicionalment, despres de cada viatge, quan buido la cartera i les butxaques acostumen a sortir unes quantes adreces d’e-mails i telefons. Aixi es com conservo bones amistats d’arreu del mon. Cal tenir en compte que normalment s’acostuma a coneixer gent molt semblant a un mateix, a mesa a mes de gent que viatja en solitari, gent que ha fet part del viatge o be esta fent la mateixa ruta; una conversa sobre la marxa pot ser un molt bon cop de ma per tal de saber detalls que cal coneixer d’on un va o be tenia pensat anar. Pot ser una conversa de cinc minuts o d’hores, o be dies i enamorament…

Deixant de banda la coneixença de molta gent nova, també serveix per a conèixer-se a un mateix. En el sentit de que un coneix més a fons què és el que realment a un l’hi agrada o l’hi desagrada i sobretot, un fa realment el que l’hi agrada i no el que els demés volen. És una sensació de llibertat absolutament brutal.

[@more@]

Per exemple, enlloc d’anar a visitar aquell museu avorrit i odiós (tant sols és un exemple), llogues una bicicleta i te’n vas a descobrir la ciutat o et deixes perdre pels carrerons menuts que et semblen un laberint màgic i on el temps no importa, tant sols la llibertat… Viatjant sol t’adones molt més de les coses del teu voltant, aquells petits detalls que t’arrodoneixen un viatge, les aprecies més ja que no estàs per converses ni tens distraccions, ets tu i el teu entorn.

Per altra banda hi afegeixo que ets més una atracció pels locals, en canvi en anar en grup és més difícil que se’t dirigeixin directament si no ho fas tu abans. Cal pensar que normalment, els locals estan desitjant conèixer gent d’altres contrades, en canvi si veuen una parella els farà més cosa pel fet de no interrompre la conversa.

També cal tenir present que depèn de amb qui es fa el viatge, tenint en compte que es comparteixen 24 hores al dia i a vegades setmanes seguides junts, pot arribar a ser un martiri i estar desitjant acabar les vacances i tornar a l’aeroport, a banda de fins i tot poder perdre una amistat (no ho dic per experiència pròpia) ja que no és el mateix la convivència que anar a fer un café o a una disco de tant en tant. Per no dir d’arribar amb ben mal regust de boca per culpa del/s acompanyant/s, un lloc pot canviar totalment depenent de la companyia amb que un està, els llocs els fan les persones.

Com veieu recomano del tot fer de tant en tant un viatge sol, pot ser a un altre país com també interiorment. També té algun punt en contra, però personalment em quedo amb tot el positiu que he comentat; qui encara no ho hagi fet que ho provi i ja em dirà que en pensa: Tota una meravella.

Tweet