Viatjar sol (1a. part)

Com sabeu els que em coneixeu, m’encanta viatjar, més ben dit, em fascina. Uns quants dels viatges que he fet els he fet sol, encara que viatjar sol també es un dir ja que es coneix una quantitat de gent enorme en aquestes viatges. No és que sigui pas una persona solitària, ans al contrari, m’encanta la gent, però a l’hora de viatjar o vas amb la gent adequada o el viatge canvia completament. Un lloc pot canviar completament depenent de la gent que hi hagis estat, des de passar-ho fantàsticament a esgarrar-te el viatge. Al següent post explicaré els avantatges i inconvenients de viatjar sol, avui explicaré els meus inicis en aquesta faceta.

 El meu primer viatge sol va ser el meu primer viatge fora de la Península, concretament a Itàlia i va ser mes aviat per casualitat, una casualitat que de ben segur es la culpable de tants d’altres viatges

[@more@]

 

Tenia 20 anys i no havia sortit de l’estat espanyol, era estiu i treballava en un restaurant. Un temps abans anava preguntant tot sovint quan tindríem les vacances aquell estiu. Encara no ho sabem, era la resposta. De la colla, tothom ja les havia preparat i alguns fins i tot fet, en canvi jo…no sabia ni quan les tindria.Finalment, tal vegada la insistència, em digueren que en deu dies tancaven el restaurant per poc més d’una setmana. Tenia una desena de dies i res apunt. No em venia de gust acoplar-me a certs viatges de la colla (bàsicament perquè eren parelles) i amb mons pares això de viatjar ni fu ni fa: Si poden fins i tot ho eviten.Vaig decidir que no em quedaria pas a casa passant calor, llavors vaig recordar un dels meus somnis de menut: Viatjar a Itàlia. 

Mapes apunt, la guia també, aprenentatge de l’italià intensivament juntament amb ganes, moltes ganes i una barreja de por es van mesclar fins a l’hora de marxar.Als pares, per no preocupar-los els vaig dir que hi anava amb la colla; a la colla, pel mateix motiu, que ho feia amb els pares. Prou preocupat estava jo com per fer-ho estar als demés.El viatge va ser una meravella, a banda de poder gaudir d’aquell país (malgrat tant sols estar a Roma i Florència), puc assegurar que vaig descobrir una faceta meravellosa que encara no he deixat de fer:Viatjar sol.

This entry was posted in Coses del dia a dia. Bookmark the permalink.

4 Responses to Viatjar sol (1a. part)

  1. Xòrquem says:

    He vist aquest tema i m’ha fet gràcia, jo també he fet alguns viatges sol (Bèlgica, Viena, Budapest) i sempre m’ho he passat molt bé i he après molt! Realment és tota una experiència i sempre et passen coses d’allò més divertides o curioses…

  2. JosepArnau says:

    Tens rao Xorquem, no et perdis el post de dema, el qual encara fa engrescar mes per a fer viatjar sol. Salutacions.

    Hola Ari, benvinguda al bloc i a CAD tambe.
    Desfortunadament encara no he estat a Croacia tot i que tambe em ve força de gust, especialment despres del darrer cap de setmana en coneixer un d’alla i explicar-me com es el seu pais i el tema seguretat. Em sap greu no poder-te donar mes info, jo potser hi fare via a l’estiu, quan vingui una mica mes de bon temps.

    Salut.

  3. Montse C. says:

    Josep,
    Penso que hi ha molts viatges que es poden fer sol, sense necessitat d’estar acompanyat. Països europeus com França, Itàlia i d’altres es poden fer sols. El que jo no hagués fet sola hagués estat el viatge a Palestina perquè m’hagués acollonit, com a noia.

  4. sueps says:

    t’admiro…a mi m’agrada viatjar amb algú amb el que poder parlar.
    Dijous va ser el primer cop que vaig agafar un avió completament sola…i et fa pensar, molt.Com no hi ha ningu més amb qui parlar…
    Hi havia nervis, intriga per si sortia tot be o no… pero en el fons jo se que soc capaç d’anar a qualsevol lloc per mi mateixa, sense ningú més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *