Una captaire ben curiosa.

Aquesta és la història d’una captaire força espavilada. La protagonista es diu Paula Headley de Nova York i podia aconseguir uns 103.680 $ en un any, evidentment lliures d’impostos. La qual es plantava aprop de la botiga de Louis Vuitton de la Cinquena Avinguda, al Carrer 57 de Nova York, embolcallada amb una manta blanca i amb una cara de dolor i patiment que commovia als transeunts més insolidaris. Resulta que la noia de 36 anys era una falsa captaire, que vivia amb la seva parella en un apartament al carrer 123 del Bronx.

Amb els donatius a la butxaca, desapareixia entremig dels carrers, entrava en una cabina telefònica i, tal i com feia en Superman, apareixia amb una vestimenta de footing, com si fos un corredor que ve de Central Park i marxava amb el metro cap a casa. Això si el recorregut del lloc de treball (la porta de la botiga) fins a la cabina telefònica el feia coixejant, embolcallada amb la manta estripallada i amb la cara de sofriment absolut acompanyada de llàgrimes constants. Tot aquest dolor desapareixia només entrar a la cabina de telèfon.

  Això és el que diuen els paparazzi del diari New York Post, que varen estar pendents d’ella. En 20 minuts va recollir 18 $ en bitllets , uns quants dòlars més en monedes i una tassa de cacau d’un home vell que també li donà un avís suau, "Vigili, que crema força." En un bon dia solia aconseguir uns 200 dòlars, per tant al cap de l’any podria fer uns $103.680 lliures d’impostos. I ja portava uns quants anys fent-ho.

Estafadora? bona actriu? espavilada? Sigui com sigui,sap molt greu perquè molta gent, llegint coses d’aquest tipus de picaresca, acaba desconfiant de bones causes, i finalment paguen justos per pecadors.

En tot cas podeu llegir-ne més informació AQUÍ  

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

33 Responses to Una captaire ben curiosa.

  1. jo mateix says:

    Bona actriu!

    Però dubto que tots els que veig per Barcelona facin tant bé el seu paper.

    Per on visc jo diuen que uns dels rodamons que no paren de caminar mai durant el dia el van a recollir per la tarda amb un cotxàs.
    Tot i aixì he tingut la sort (o dissort) de parlar amb alguns d’ells que realment ho passen malament.

  2. JosepArnau says:

    Si, per sort o per dissort no tots els que veiem són com aquesta espavilada.

    Tal i com he dit abans, per culpa de gent així acaben pagant justos per pecadors, sap greu, molt greu.

  3. Frederic says:

    Ben curiosa aquesta història, però per desgràcia no és única, a Barcelona, sense anar més lluny hi hagut alguna de semblant, amb captaires que desprès de morir, s’ha descobert que tenien milions al banc.

  4. qrauvf rzspfa vdfmor hmnzuiayp gqkzltwu dxvwsbkf bejxqs

  5. qrauvf rzspfa vdfmor hmnzuiayp gqkzltwu dxvwsbkf bejxqs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *