Com que no tinc temps per escriure, pero volia penjar quelcom, aqui deixo l’escrit del diari d’avui www.avui.com o www.radiocatalunya.ca de l’escriptora Isabel-Clara Simo. Quin troç d’escriptora que tenim. No me la feu callar mai:
TELEVISIÓ: ENCARA HI HA LA DICTADURA(Sota el títol de "Televisió" Isabel-Clara Simó ens diu que encara la dictadura viu. "Avui",1/IX/2005)
Parlava ahir de l’emprenyamenta nacional, farts de gurus, de capelletes, de poders en l’ombra, de simonies, de clientelisme, i tot això que potser passa a tot arreu però que aquí és una mica més descarat. Hi afegiré l’editorial de la revista ONGC, que signa el seu director, Francesc de Dalmases, i en la qual parla de TV3, i molt en especial de Carles Francino. L’acusa d’apropiar-se de la decisió sobre els continguts de cada informatiu, de manera que no demana el parer a cada secció, com és habitual. L’editorialista no s’està d’afirmar que "només cal mirar el TN, on quatre xitxarel·los espanyolistes i ressentits que amb prou feines es representen a ells mateixos fan una roda de premsa per reivindicar un partit lerrouxista". Afirma també que aquesta cadena cada cop és més bilingüe, que està més interessada en notícies de Madrid que no de Catalunya, que Cuní promociona Miguel Bosé o Manolo Escobar, que el màxim responsable de la CCRTV fa una conferència a ESADE en castellà, que els magnífics grafistes de TV3 han estat descartats i s’ha fet un concurs internacional per al nou logo de la casa, i, com a conseqüència, les quatre barres són cada cop més petites i han desaparegut les paraules Televisió de Catalunya, que no s’esmenten mai els Països Catalans i sí que es diu Comunitat Valenciana i Espanya…
Em proposava fer un article manifestant la meva indignació per la potineria del Govern Balear, que ha anul·lat a les Illes la freqüència de TV3 i de Canal 9 per afavorir, en transmissions esportives, IB3 Televisió, un perill que ja havia advertit l’Obra Cultural Balear, però vistos els continguts de Canal 9 i els que denuncia Dalmases a TV3, no sé si a les Illes hi hem perdut gaire.
La informació és el reflex de la societat, A més democràcia, més llibertat informativa. En democràcies febles com la que patim a l’Estat espanyol, les limitacions són enormes, perquè hi ha tants temes tabú que els mateixos periodistes prefereixen evitar-los. Una societat desenvolupada, però, no actua amb la prepotència del president Matas: tapant boques, sinó que posa els seus homes i dones de confiança en els llocs clau de les televisions i la resta ve sola, sense caure en la primarietat d’un Urdaci. Hi ha formes més subtils. ¿Vostès creuen que de debò ens hem tret la dictadura de sobre o encara s’amaga entre els circuits neuronals dels dirigents i també, ai las!, dels dirigits?
[@more@]
