L’Anoia és a punt d’arribar als cinc mil aturats, una xifra que esdevendria tot un rècord de desocupació a la comarca. El mes passat de juliol, segons dades aportades pel Departament de Treball de la Generalitat, l’atur es va situar a l’Anoia en 4.850 persones, una dada que, per sí sola, ja és de les més altes dels últims anys, la qual cosa confirma la nostra comarca en els primers llocs de desocupació del país i, lluny de millorar, sembla que no para d’augmentar.
La crisi del tèxtil és, probablement, la principal “culpable” de l’augment de l’atur, en el qual el del sexe femení continua essent gairebé el doble del del masculí. Per municipis, l’atur es centra bàsicament a la Conca d’Òdena, amb 1.647 igualadins sense feina, 571 montbuiencs, 151 odenencs i 730 vilanovins, a més de 81 persones de la Pobla de Claramunt. Únicament un municipi, Bellprat, no compta amb cap aturat, essent els de l’Alta Anoia -a excepció de Calaf- els més afavorits, en molts casos amb menys d’una desena d’aturats. Al Sud, destaquen Piera, amb 482 persones sense feina, Masquefa, amb 306, i la Torre de Claramunt, amb 149 aturats.
-Per no ser tant negatiu us aconsello una exposicio que es fa a Igualada sobre el poeta igualadi Joan Llacuna:
|
L’exposició es pot veure, fins el 10 de setembre, els matins, de dimecres a divendres, de 10 a 1 del migdia, i les tardes, de dilluns a divendres, de 4 a 2/4 de 9 del vespre.“Ah, la meva infantesa! Quin dramatisme! Tota la meva poesia! Jo crec que només visc per poder explicar-me-la, per poder reviure-la. És el període més intens de la meva vida. El més poètic”.
Aquestes paraules del poeta igualadí Joan Llacuna (a “Història de la meva poesia”, 1962) donen la benvinguda al visitant de l’exposició “Joan Llacuna, el poeta amb ulls d’infant”, que es pot veure a la sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada. LA CORONA DE LLORER De Calcuta, Sobirana, 10 -Tu, poeta 15 ¿No somies Mans vermelles
No dubteu en visitar el web amb l’excel-lent treball sobre el poeta igualadi Joan Llacuna realitzat per en Jaume Farres. http://www.uoc.edu/lletra/noms/jllacuna/ (sobretot l’exposicio virtual que hi ha)
Desenjoiada i nua, terra meva! Desenjoiada, Desenjoiada terra.
|
[@more@]
Són molt macos aquests poemes. Passaré per la web que ens has deixat.
Sobre l’atur, també han tancat algunes fàbriques tèxtils a la meva comarca en els últims dos anys. El més dramàtic és el cas de les dones d’una certa edat que feia vint o trenta anys que hi treballaven. És difícil que trobin una altra feina a aquestes alçades, tant per l’edat com per la poca preparació que tenen ja que no han tingut oportunitat de reciclar-se en res.
Salutacions, joseparnau!
El tèxtil, el calçat, els cotxes… al final de què treballarem? O és que anem camí de viure de l’aire i els que treballaran només seran els dels paisos com la Xina? No sé, em fa ben bé la impressió aquesta, que el anomenat primer món viurà sense treballar (guanyant els diners vés a saber com) i consumint els productes procedents de l’anomenat 3r. món. Tot plegat com una peli de ciencia-ficció que pot acabar sent real.
Ei! Igualada és potser un lloc per a descobrir per la resta de catalans!