La segona casa a Dublin.

LA SEGONA CASA A DUBLIN

Fa un temps parlava de la primera casa on vaig estar a Irlanda, el post d’avui sera de la segona i dels seus inquilins. Va ser la primera casa que vaig viure com a independent, despres d’estar dues setmanes a casa d’uns amics d’Anglaterra i Italia tot just havent arribat a Irlanda a l‘aventura (la primera vegada havia estat feia 4 anys i havia estat en ina familia irlandesa. Era a Lower Gardiner Street, l’edifici Gandon Hall, zona quilla, quilla (nacker). A l’apartament erem 3, un servidor i dos francesets: un de Lio i l’altre de Paris. Teoricament havia de parlar sempre en angles ja que el meu frances es quasi nul. Doncs be, al dia d’instalar-me al pis, un dels francesos em diu que parla presentiment espanyol (no m’ho podia dia abans el mamon?!), fins i tot el xerrava millor que jo, resulta que son pare era espanyol i s’havia passat uns anys a Madrid fent de traductor per no se quina institucio.El que no parlava castella em queia força be, l’altre no. Era el tipic xuleta francesot que creu que França es el millor del mon i el demes son tonteries. L’altre deu ser dels pocs francesos que m’han caigut mai be, segurament perque la meitat de la seva familia era alemanya I no tenia pas el perfil de frances. En quant a la casa, semblava la casa dels embolics.

[@more@]

Un dia ens vam despertar (dissabte al mati), perque la veina picava la porta sense parar, sortim al passadis i resulta que teniem indundacio, dos dits d’aigua per tot arreu. Aleshores vivia al 2n pis, doncs be, l’aigua va arribar fins al Parking i tot.Teniem una averia que van tardar a reparar-nos unes 5 setmanes, les quals les vam passar sense aigua calenta, menys mal que era a l’estiu… Per altra banda hi havia un altre problema, en arribar al pis vam trobar una factura dels anteriors inquilins per un total d’uns 500 Euros d’electricitat no pagada, evidentment tampoc voliem pagar. Els dos francesos al cap d’un temps van marxar del pis, jo com un ruc em vaig quedar de cap de la casa. Vingue un altre frances, tambe bastant estaquirot i de Paris, a mes a mes d’un italia, en Guiseppe, molt bon nano pero sense un borrall d’angles. Jo mateix l’hi vaig fer de professor i al cap d’un mes ja xerrava pels descosits.

 La factura de l’electricitat seguia impagada i ja arrivaben cartes d’avis de tall d’electricitat per impagament. Com a ruc que soc, en comptes de fer el que els altres i marxar, vaig seguir. El frances i l’italia van marxar, els dos tornaren als seus paisos respectius. A canvi vingueren en Rory i l’Allard, d’Australia i Sud Africa respectivament i amb els quals vam fer una molt bona amistat, la qual encara segueix tot i que un ja estigui de tornada a Sud Africa i l’altre estigui vivint a Praga ensenyant angles, de cami cap al Japo. Amb l’italia i el frances haviem decidit de no pagar el lloguer fins que no se soluciones el problema que arrosegavem. Doncs be, el problema el vaig haver d’encarar sol. Resulta que per l’impagament vam tenir visita d’un enviat del proprietary del pis, o es pagava o hi hauria problemes a banda de desallotjament. Vaig aconseguir que els altres paguessin el que es devia, tot estalviant-nos una calerada pel tema de l’aigua I la factura, pero finalment, quan tot estava solution, per Nadal tots vam acabar deixant el pis, ells per anar a Londres a celebrar el Nadal (posteriorment ens retrobariem a Dublin i tornariem a viure junts) i jo per tornar a Catalonia.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

8 Responses to La segona casa a Dublin.

  1. Montse C. says:

    El tema de la convivència és cada cop més difícil. Ens tornem cada cop més independents i hi ha coses que no estem disposats a aguantar. Jo, per exemple, crec que hagués marxat i no hagués tingut la paciència d’aguantar el que tu vas aguantar.
    Sobre el tema dels francesos, evidentment no tothom és igual però a excepció de la zona de La Bretagne penso que un francès quan més del nord és, pitjor.

  2. Ai nen, que be que estic jo al meu DUPLEX. Jo sempre he compartit pis amb gent normal; cadascu amb les seves paranoies pero normal en el fons. Sense drogues, mangoneos ni tejesmanejes.

  3. Ai nen, que be que estic jo al meu DUPLEX. Jo sempre he compartit pis amb gent normal; cadascu amb les seves paranoies pero normal en el fons. Sense drogues, mangoneos ni tejesmanejes.

  4. JosepArnau says:

    Montse i Marc, no es tant per la gent amb qui vivia (tot i que amb el francesos deu ni do), sino els problemes d’aigua, factures,..

  5. sueps says:

    hola! io conec 3 francesos, 2 d’ells tenen un dels dos pares espanyols i me cauen be.. pero lo que es “frances de pura cepa” es un cregutt! 😛

    i per lo de compartir pis.. tb estic curada d’espants, pel que fa als companys i les avaries… tot m’ha de pasar a mi! Jo he estat sense aigua calenta ni calefaccio a l’hivern! ;P

  6. sueps says:

    hola! io conec 3 francesos, 2 d’ells tenen un dels dos pares espanyols i me cauen be.. pero lo que es “frances de pura cepa” es un cregutt! 😛

    i per lo de compartir pis.. tb estic curada d’espants, pel que fa als companys i les avaries… tot m’ha de pasar a mi! Jo he estat sense aigua calenta ni calefaccio a l’hivern! ;P

  7. Caram nano pel que estic veient tinc un florero al cul. A mi no m’ha passat res d’aixo (toco fusta). No obstant ja saps que tinc una bandera espanyola amb l’escut del madrid a l’habitacio del costat. Parlant de futbol. Avui, al igual que fa unes setmanetes, pero avui mes que mai no em voreu pas al frazers.
    Em poso massa nervios i ho passo malament i tot. Ja se que es una ximpleria i que el futbol es futbol i que tota la pesca pero noi… Sap greu que 22 tius amb calsa curta molguin el que mouen pero el barsa el barsa!!
    Tota la sort del mon per aquesta nit.

    Fins aviat!

  8. JosepArnau says:

    Sueps, mai se sap, sempre hi ha de tot i a vegades tambe es questio de sort.

    Sergi, encara recordo quan estavem buscant pis, mes val no recordar-ho oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *