Al teatre i al cinema

Aquest divendres i dissabte he estat bastant entretingut. Ha tocat teatre, cinema i per acabar-ho d’amanir futbol. El divendres vam sortir cap a Barcelona, volíem anar al teatre i estavem entre tres obres: Happy hour, ets aquí? i Santa Joana dels escorxadors (totes tres pel que teniem entés molt recomenables). Finalment ens vam acabar decidint per l’ets aquí ? del autor i director Javier Daulte, al Teatre Romea, amb els actors Joel Joan i Clara Segura.imatge Vam passar una molt bona estona, entretinguda i divertida a la vegada. Si no sabeu quina obra de teatre anar a veure, és una bona opció. Després cap a sopar, a fer una copa i cap a casa altre cop.

L’endemà amb una altra gent havia quedat per anar al Camp Nou, 3 a 0 amb espectacle inclòs. Però anteriorment com que anavem amb temps vam aprofitar per anar al cinema, i curiosament també la vam encertar, vam veure Los chicos del coro . Una bona pel·lícula, que contagia cap a una bona postura envers la vida. En la pel·lícula un professor de música fracassat és contractat com a vigilant en un internat de reeducació de menors. Un centre on les mesures que s’apliquen per educar els nois són força desproporcionades, sobretot per part de director en mirar de redreçar als interns. El nou vigilant, mitjançant la música canviarà la vida dels nois, cantant en una coral que de ben segur farà emocionar a qui la vegi cantar. Tant de bo tinguéssim més gent com en Mathieu, el protagonista, en la nostra societat. És una pel·lícula encantadora, que emociona, tot un fenòmen a França i és la seva candidata als òscars. Nota: 8’5. 

Avui diumenge, poc cosa, fins ara he estat baixant música pel nou MP3, el qual per fi sé com funciona (només compro música en català, la demés tota pirata, així en puc comprar més en català, la qual cosa m’ha permès conèixer música boníssima en català). Segurement d’aquí a una estona veuré per tercera o quarta vegada una pel·lícula preciosa, que per fi vaig poder trobar en DVD, el seu títol Mi vida sin mi de la Isabel Coixet.POSTER .Avui no us podeu queixar perquè totes les opcions, són bones recomenacions, ja em direu el què.

    

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

6 Responses to Al teatre i al cinema

  1. jo mateix says:

    Ja que al partit del Barça ja no puc anar i que “Mi vida sin mi” ja la he vist (per cert, no em va agradar molt com a pel.lícula tot i que sap trobar molt bé els sentiments), em quedo amb l’obra de teatre que fa bastant temps que no vaig.

    “Ets aquí?”, ja la tinc apuntada.
    Merci pels consells!

  2. ester says:

    ostres! quantes coses… jo només vaig tenir temps d’anar al cine a veure els Increibles…, ara que tinc els dissabtes lliures m’agradaria anar al teatre… ais, visca el temps lliure!
    ah! prenc nota 🙂

  3. isnel says:

    Doncs jo, ni teatre, ni cinema, ni futbol. Però, en fi… també m’ha agradat… :). Los chicos del coro, bona, bona.

  4. Perejoan says:

    Molt bona, la pel·lícula. Com que no tinc gaires possibilitats d’anar al cine, quan m’interessa molt alguna, i són poques, la piratejo. “Les Choristes” me la vaig baixar, en versió original, abans de que s’estrenés aquí i em va agradar molt.

  5. Perejoan says:

    Ara m’estic baixant amb l’emule “MI vida sin mi” ja que me l’has recomenat. Quan la tingui ja et diré el què.Una de les últimes que he vist i també m’ha agradat ha estat “Kamchatka” de Marcelo Piñeyro amb Ricardo Darín i Cecilia Roth.

  6. JosepArnau says:

    Ostres Perejoan espero que t’agradi, ara em sabria malament si no t’agrada eh.
    Ja miraré de cercar la pel·lícula que recomanes. Per la que t’he dit prepara el mocador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *