Dissabte passat un búlgar em va fer adonar d’un fet curiós. Crec que sóc de les poques persones per aquests territoris, que quan li pregunten d’on és no respòn el nom d’un Estat, sinó d’una ciutat que ni tant sols és … Continue reading →

Probablement són els darrers raigs de sol del dia, tot just toquen les dues del migdia però els núvols que s’acosten, negres com el carbó, de mica en mica ho tapaen tot. Fins i tot alguna parada del mercat, ja fa estona havia estat coberta … Continue reading →

La gent cridava i feia rebombori, eren dies de gresca, en canvi ell restava perplex, immòbil, davant d’aquella imatge. Ni que només fos per a recordar, ja en tenia prou. Potser fins i tot des de la llunyania, sentia l’enyorança. De petit … Continue reading →