Aquest any, al novembre, hi ha eleccions als EEUU i aquest és un dels motius pels quals les borses de tot el món han baixat més d’un 30% pero als EEUU quasi no s’ha notat. Any d’eleccions.
De qualsevol manera, volia fer un post breu sobre les primaries. Em sembla bona idea que els candidats a la presidencia de cada un dels 2 (!!!) partits, s’hagin de guanyar la nominació. Tanmateix, aixo s’ha convertit en un joc de bilionaris. O tens diners o els diners et recolzen (status quo), o bé no tens res a fer.
De tots els candidats, només n’hi ha un que em feia una mica el pes: Bernie Sanders. La resta, si fa no fa, és més del mateix. Amb la excepció peculiar de Donald Trump (del qual en parlaré en unes línies). Tanmateix, l’establishment esta llencat amb la Hillary Clinton i dubto molt que en Bernie surti escollit. He de confessar que m’agradava prou la Clinton, pero com més llegeixo sobre ella, menys m’agrada. Es la maxima representacio de l’status quo, dels que volen que tot segueixi igual Si l’Obama ha estat una decepció brutal, la Clinton sera la sorpresa, pero encara més negativa: Es la senyora Goldman Sachs i seguira vetllant pels seus interessos. No em barrufa gens.
En Trump, em crida la atenció per l’exit que esta tenint. No m’agrada gens com a candidat i les seves barbaritats constants, pero el fet de veure la campanya brutal de tot l’status quo en contra seu (tots el mitjans de comunicació conservadors, etc), em fa mirar-lo en més bons ulls. A més a més, estic convencut que si aconseguir la nominació, el seu taranna canviara drasticament, per a ser més civilitzat(o aixo espero).
Sigui com sigui i guanyi qui guanyi, tot seguir igual. Més del mateix i no gaire de bo. Tanto monta, monta tanto, que diuen els nostres veins.
