Segueix feliç (2)

Havien passat quasi tres anys, com era de costum en ella, tres anys de felicitat. Amb petits alts i baixos que sempre els afrontava amb un somriure. La dona del somriure, l’anomenaven al barri, realment el sobrenom se l’havia guanyat a pols. No tenia mai un no per a ningú, caminava somrient d’orella a orella, havia après a transformar les penes en alegries en un tres i no res. 

Avançava pel Carrer de la Pau, era un dia de sol, de sol amb majúscules, feia goig passejar. Anava cap a mercat, era dimecres i calia omplir la despensa de provisions. Arrivaria al destí, parlaria amb la senyora Carme, la peixetera, sempre tan atavalada ella, i li donaria records pels seus néts, tot desitjant-li al menut que es recuperi tant aviat com pugui. Pel camí es va trobar amb el grup de vailets del barri. Com cada tarda corrien carrer amunt, esperonats pels nervis despres de fer sonar el timbre d’un dels portals del carrer. Empentes i crits enmig d’una corriolada de vailets que respiraven esbufegant. Lentament s’aturaren davant de l’entrada del seu edifici, avui l’hi tocava a  en Jan, el cap de la colla, sense avisar pitjà el botó, sonà la campana i apretaren a córrer seguint el recorregut del carrer. Duien els mitjons fins als genolls, pantalons curts i el vestit brut per la polseguera del carrer. Ben aviat desapareixeren en l’horitzó. Ja en fan de les seves, va pensar ella, somrigué i digué en veu alta; que es diverteixin.

[@more@]

Seguia enamorada del Ramon, el seu Ramon. L’amor l’ajudava a viure, a superar els problemes, tot i que, era un amor no correspòs. Es conforma en sentir-se observada per ell, notar que rep la seva mirada, quan l’anava a visitar tot i saber que en Ramon potser mai serà al seu costat. En Ramon es casà amb la Dolors, fins i tot rambleja acompanyat  En guarda una fotografia al costat del coixí, a vora la tauleta de nit. Cada vespre, abans d’anar a dormir la mira, a poc a poc clou els ulls i el recorda sempre al seu costat. Somia feliç, segueix feliç.     

 

This entry was posted in Escrits. Bookmark the permalink.

5 Responses to Segueix feliç (2)

  1. JosepArnau says:

    Avis per a navegants, aquest post es la continuacio del post del dia 1 d’abril, tambe anomenat Segueix feliç:

    http://www.lamevaweb.info/post/397/21254

  2. isnel says:

    Em vaig quedar “penjada” l’1 d’abril… No ens tornaràs a fer el mateix, ara? Vull dir que en Ramon es pot quedar vidu, o separar-se… Va, sisplau…
    (He vist a la tele que plou per Dublin, és cert? Aquí es veu que se’ns acosta un temps de sequera força terrible… Ja tens un paraigua ben gros, almenys…?)
    Una abraçada.

  3. Frederic says:

    Estaria bé que continuessis la història i ens diguessis si realment està basada en fets reals. Com diu en PereJoan, si un dels vailets eres tu.
    Què tal per Dublin?

  4. JosepArnau says:

    Ui, sento haver donat la impressio que fossin fets reals pero res de res, es una historia inventada que no te res a veure amb la realitat.
    Per Dublin de moment bastant be, fins la proxima.

  5. MRosaPrats says:

    Hola Josep,m,encantat ,historia de la senyora del pintallavis.
    Preciosa.
    Petits relats curts.per un gran creatiu, tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *