Dia a dia.

Avui parlare una mica de menjar, aixo si, no us donare pas cap recepta. Si ja de per si es complicat fer-se un mateix el menjar quan s’esta acostumat que l’hi facin els altres, ho es mes encara vivint en un pais on alguns productes no son pas facils de trobar.

Ahir per exemple, vaig fer el primer all i oli. No recordava ni com es feia. La particularitat fou que el vaig haver de fer en una tassa de te i la ma de morter era una cullera de cuinar de fusta. Cal dir que va quedar prou be i avui m’he l’he acabat, menjant-lo amb una especie de fideua, feta evidentment amb fideus (no en venen enlloc, pero en vaig poder trobar en un supermercat, tot i que eren de cabell d’angel), un sofregit amb ceba, all i tomaquet natural, una mica de carn i tonyina de llauna, ja que no tenia gaires mes ingredients per a posar-hi. Val a dir que o era la gana, o era molt bona, pero a volat de seguida.

Aqui, es troben a faltar els embotits de casa, tot i que estic en proces de que me n’enviin una remesa per correu. Per altra banda la carn, aqui es cara, força cara, l’unic que se salva una mica es el pollastre, malgrat que un ja se’n cansa de menjar tant de pollastre. Si algu sap alguna web de receptes, que no es talli i que la deixi a comentaris, encara sortire fet un xef d’aqui.

Fer la compra, cuinar, rentar els plats, posar la rentadora, escombrar, netejar, fer dissabte i diumenge si cal,… Quina diferencia de viure a cals pares a fer-ho fora.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

9 Responses to Dia a dia.

  1. Àgata says:

    Referent a “Fer la compra, cuinar, rentar els plats, posar la rentadora, escombrar, netejar, fer dissabte i diumenge si cal,… Quina diferencia de viure a cals pares a fer-ho fora” caldria afegir-hi, el fet de fer-ho a tant kilòmetres de casa. Un altre país, una altre llengua.
    Tens data de tornada?

  2. JosepArnau says:

    Vaig sortir amb data de partida pero no de tornada, depen de com vagin les coses la tornada sera abans o despres, o potser la tornada no sera tornada.

  3. pere says:

    En Perejoan no em deixa gaire marge, però aquí tens un altre web que inclou algunes receptes que poden mirar de fer fins i tot els més inútils (de bon rotllo, eh).
    http://www.caprabo.es/portal/cercador_recepta.jsp?idiom=1

  4. Frederic says:

    No soc gaire bon exemple en quant a cuina ens referim. De vegades, per no cuinar, agafo un plat preparat congelat i al microones, cinc minuts i ja està, sense fer res i, de vegades, sense ni la necessitat de rentar el plat perque ve amb safata pròpia que desprès es pot reciclar.

  5. JosepArnau says:

    Ostres, gracies per les pagines web. Ara me’n miro alguna per aquesta nit a sopar.
    No et preocupis Frederic, que mes d’un i de dos de tant en tant fem el que has dit.

  6. pentesilea says:

    un sopar dolç: sopes de xocolata.
    un quart de llet i dues cullerades de xocolata per fer. En arrencar el bull, ho vesses a un bol on prèviament has de posar bocins de pa de barra. I a bufar i a menjar!
    🙂

  7. isnel says:

    Fer la compra, cuinar, rentar els plats, posar la rentadora, escombrar, netejar, fer dissabte i diumenge si cal,… Quina diferencia de viure a cals pares a fer-ho fora.
    JE!

  8. Bé, jo receptes ara no t’hi enviaré; te n’han enviat moltes adreces, etc. perquè consultis. El que volia dir-te és per què et compliques tant la vida per a fer l’all i oli si amb una minipimer es fa superbé!. Primer l’ou (si n’hi poses), l’oli sempre al final. La minipimer fixa al fons fins que l’ou comenci a pujar quan més a dalt millor (si no hi puja bé, aixeques una miqueta la minipimer per la dreta i/o per l’esquerra, molt poquet), quan l’ou hagi pujat, vinga a moure la màquina de dalt a baix fins que tingui una bona consistència.

    Salut i força al canut!

  9. JosepArnau says:

    Pentisilea, pinta prou be aquest sopar dolç, gracies per la recepta.
    Ja veus Isnel, suposo que coneixes del que parlo.
    Jordi d’Itaca2000, jo es que soc tradicional, a casa sempre l’he vist fent-lo a ma i no crec que el fes aixi, en tot cas m’apunto la idea.
    Jordi, es que soc mooolt timid (be no tant, pero per parlar per la radio si), la festa ja esta preparada i l’estelada a punt. Potser hi envio algun telefon, o meu o d’algun amic i m’hi sentiu parlar, ja veure’m. Gracies per dir-m’ho ja que no ho sabia que ho feien. VISCA EL BARçA I VISCA CATALUNYA LLIURE!
    -hola boira, benvinguda. Be, veig que no t’hi vas estar gaire temps, tot i aixo ja vas poder comprobar un parell de coses esencials: El menjar i els preus. Tens tota la rao.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Dia a dia.

Fer la compra, cuinar, rentar els plats, posar la rentadora, fer dissabte i diumenge si cal,… Quina diferencia de viure a cals pares a fer-ho fora. 

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *