Rics i pobres.

Llegia el dimecres passat al diari Herald Tribune, que a Rússia actualment hi ha uns 25 bilionaris i al voltant d’uns 88.000 milionaris. Gent del món del petroli, el gas, derivats industrials i d’altres que la procedència dels diners no està tant clara, van assistir el passat cap de setmana a la segona anual “Milionaire Fair” de Moscou. Pel que sembla, com que el món bancari a Rússia no és del tot fiable sembla que es dediquen a gastar els calés a base de bé. El propietari del Chelsea n’és un clar exemple.

[@more@]

Llegia anit al diari Sunday independent que a Irlanda des de fa uns anys s’estan venen cases per un milió, dos i tres si cal, a base de bé. Que hi ha gent que està acumulant molts diners i no és tant sols a mans de pocs. La majoria, tot i convertir-se en milionaris, segueixen treballant i fent vida normal; potser la pobresa a Irlanda és un fet massa recent, cal recordar que Irlanda fa qüestió de quinze a vint anys era a la cua de la UE a nivell econòmic.

Jo no sóc pas milionari, però tinc claríssim que en cas que mai ho fos (que ho seré) el primer que faria seria fer que tota la meva família i amics (si donés per tothom) deixés de treballar. Sé que no és massa oportú però m’ha xocat veure que el pare d’un jugador de futbol del Barça hagi mort d’accident laboral, em costa d’entendre que el pare d’una persona rica segueixi treballant, suposo que és per qüestió de voluntat personal.

Una de les coses que també m’ha sobtat de la notícia de Rússia és que el percentatge de gent que viu en estat de pobresa en aquest país, al 1995 estava en un 24,7 per cent, en canvi al 2004 en un 17,8%, és a dir que tot i augmentar bestialment el nombre de rics, el de pobres ha disminuït al mateix temps. Segurament sigui per l’alt tant per cent de la dècada dels 90. A casa nostra la pobresa és quelcom força preocupant, la qual ja no afecta tant sols a les classes baixes sinó que el nivell d’endeutament és brutal i el mercat laboral tant precari, també afecta cada cop més a les classes mitges. Recordo un reportatge del programa de TVC 30 minuts sobre la pobresa en la nostra societat al segle en que estem, el qual feia esgarrifar. Cal que els nostres polítics facin un cop de puny damunt la taula i la nostra societat es moderi en quant al consumisme desmesurat i incalculat, abans no sigui massa tard.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

3 Responses to Rics i pobres.

  1. Montse C. says:

    Si jo fós rica, no podria estar-me sense fer res i possiblement també treballaria però potser a mitja jornada.
    M’imagino que en el pare d’en Puyol o deuria tenir el negoci o bé era una persona molt treballadora i activa, cosa que li dóna molt de mèrit.
    El meu condol per la família Puyol!!!

    A Catalunya hi ha el problema de voler aparentar molt: és costum de veure per exemple, a la classe obrera amb Mercedes o Audi’s i agrada molt el consum. El problema és la nostra societat catalana que és molt consumista. Els bancs engresquen molt a la gent a que aquests agafin crèdits al consum totalment inncessaris i després venen els problemes.

  2. Unmei says:

    Cada vegada les diferencies son mes i mes grans…

    Fins i tot hi han molts paisos en que no existeix la classe mitja… Es trist… :S

  3. Doncs a mi si algun dia em toca la loteria (cosa dificil perque ultimament no hi jugo) crec que continuaria treballant; potser em muntaria la meva empresa, pero estar-me sense fer res no es que m’agradi molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *