Retorn a Irlanda.

Me’n torno cap a Irlanda, fi de vacances. Ara mateix són les dues i divuit minuts, hauria d’estar dormint. Tot i això encara he de fer la maleta i a més a més no recordo exactament a quina hora tinc el vol, demà al matí cap a Dublin. Crec que era per allà a les deu o les onze. Que despistat que sóc!

Aquests deu dies de retorn a Catalunya han estat genials, com heu vist no he escrit gaire. Més o menys he intentat aprofitar els dies tant com he pogut, he deixat coses pendents a fe, però vaja s’ha fet el que s’ha pogut. Em vaig perdre la festa major d’Igualada, però en canvi he estat a la del Cap i Casal. Divendres passat a la Plaça del Rei, se m’entelaren els ulls, veia ballar sardanes. Personalment no en sé ballar, però va ser tot un goig veure tot aquell reguitzell de gent agafats de les mans, dansant al so de la cobla harmoniosament. Un gran plaer. També he estat a algun que altre concert, exposicions, activitats de festa major, al Camp Nou altre volta,… però finalment no he anat al teatre. En tenia prou ganes però finalment no ha pogut ser.

D’una cosa que me’n alegro i molt, la llengua. Com bé sabeu els i les que em seguiu, m’apassiona la nostra parla, la nostra terra, la nostra cultura i la nostra gent. Doncs bé, des de fa temps quan estic per terres catalanes acostumo a parar orella, a escoltar les llengües que hi sento i que hi veig. Potser m’equivoco, però de debò, m’ha fet la sensació de veure la llengua més viva. Sobretot per Barcelona, molt de jovent parlant en la català. Barcelona m’ha deixat força de pedra, espero que segueixi i no fos un miratge de festa major. O per exemple a la meva ciutat, Igualada. Dissabte a la nit, en una discoteca al centre d’Igualada (potser és perquè era al centre), almenys el 80% de la gent parlava en català. Cambreres, cambrers, el DJ, tot era en català. Gent que no m’havia dit mai un mot en català, ara (amb un català força pèssim, però en català!) se’m dirigien en català. Un darrer exemple d’Igualada, dissabte a la nit en un carrer a la vora de la Plaça dels Porcs (Plaça d’Espanya, pels no igualadins), un grup de xiquets àrabs fent xivarri. Pel que sembla un o dos d’ells estan orinant, segueixo caminant i escolto: "Aquí no és pixa eh noi". Dit i repetit varis cops en un català perfecte, rumiant-hi més no sé pas si la frase va sortir d’ells o és que alguna veïna els havia cridat l’atenció.

Bé que m’allargo massa i toca anar a dormir. Ja tinc els embotits per a col-locar-los a la maleta i la roba d’abric que també hi haurà d’anar.

El proper missatge altre cop des d’Irlanda. Repeteixo el que vaig dir í que en part (la d’internet) es va complir: "Espero que el pròxim cop que torni ja haguem aconseguit la independència, o almenys que ens quedi ben poc".

Salut i fins aviat. Dues i quaranta minuts, m’he allargat massa.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

7 Responses to Retorn a Irlanda.

  1. Perejoan says:

    Bon viatge, i no deixis d’escriure! Els que aquí ens quedem (alguns) continuarem treballant perquè quan tornis (aviat) ja siguem independents. 😉

  2. isnel says:

    Bon viatge, senyor optimista! 😉

  3. Luthien says:

    Tant trigaràs a tornar… que ja tindrem la independència i tot??? Em sembla que encara faltarà… Però, que coi… visca el teu optimisme! Qui sap? De tot pot passar…
    Bon viatge!

  4. JosepArnau says:

    Home la independencia virtual ja la vam aconseguir, per demanar que no quedi.

  5. Home, per fi t´has adonat. És necessari viatjar per a conèixer i poder parlar de les realitats de cada país. Per fi t´has adonat que a Catalunya es parla català, ja siguem “moros de merda”, “polakos dels collons”, “negros gandules”, “llatins lladres”, etc. I sense cap imposició!, “mire usted”. La interculturalitat no va tan malament per aquí. Els problemes els ocasionen uns altres. Que cadascun pagui la part de culpa que li correspongui en aquest intent de provocar enfrontaments entre cultures.

  6. Ah! se m’oblidava desitjar-te bon vitge i bona tornada al teu país d’Irlanda. Adéu, amic irlandès i continua lluitant per defensar la cultura i llengua del teu país, el teu país d’acollida, igual que ho fan els moros, andalusos i llatins al seu país que és Catalunya.

    Fins aviat!

  7. JosepArnau says:

    Es fara el que es pot Jordi, espero que els que us quedeu no us quedeu de braços creuats.

    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *