Apunts sobre l’Estatut.

Segons la meva opinió, a banda de certes competències imprescindibles, en aquest nou Estatut ,és absolutament IRRENUNCIABLE el concert econòmic. Catalunya econòmicament està totalment ofegada.

Tenim un dèficit econòmic brutal en la sanitat, el qual segons els nostres polítics, només se’ls ha acudit solventar-lo augmentant encara més la pressió fiscal en la benzina i altres productes. O també amb idees de bomber com l’Euro en cada visita al metge,…

Els catalans estem patint una pressió fiscal enorme, pagant impostos com els ciutadans escandinaus, i en canvi, rebent serveis com certs països del tercer món. El nivell de pobresa augmenta i cada cop és més difícil arrivar a fi de mes. El per què? Fa 25 anys els nostres polítics, els catalans, com de costum van tornar a pecar de cobards. Euskadi i Navarra aconseguiren el concert econòmic, en canvi nosaltres vam tornar a fer riure.

El nou Estatut està enfilant la recta final i en aquests dies em vist cada partit polític com es treia la màscara. El més greu el paper del PsoE
(ni socialistes ni obrers, Partit Espanyolista) català, renunciant a el que és ABSOLUTAMENT irrenunciable: EL CONCERT ECONÒMIC. Segons l’espanyolista Montilla: "concert insolidari, inconstitucional i inviable". Inconstitucional? Si així fos, Euskadi i Navarra fa 25 anys que incompleixen la intocable Constitución. Insolidari? Catalunya fa anys que s’enfonsa, potser comença a ser hora que la solidaritat la decidim nosaltres amb qui la volem exercir. Posats a fer, un pic veiem el que ens sobri, si cal ser SOLIDARI ho serem, TOT EL QUE ENS SOBRI, CAP AL TERCER MÓN. Ja no ens titllaran d’insolidaris!!! Prou fal-làcia espanyola, que ja fa quasi 300 anys que n’anem ben servits. Inviable? Inviable no hi ha absolutament res, només cal posar-s’hi.

A vegades em pregunto si aquesta gentusa sociata que ens governa a Catalunya, defensen els interessos dels catalans o dels nostres veïns espanyols. Em pregunto si en Maragall és el nostre president o el dels nostres veïns. El que de debò em pregunto és com poden enredar a tanta gent a Catalunya per a què els votin. Però que no els veieu el llautó?

Un altre dia ja parlaré dels infiltrats al PsoE català, la sucursal de IU (encara em pregunto de què coi va servir el bus de l’Estatut d’en Saura, ja que segons explicaren la gent de Catalunya va demanar: Dret a l’autodeterminació i concert econòmic com a requisits imprescindibles). De la decepció seguidista d’ERC al PsoE, incapaç de plantar cara. No cal parlar dels darrers 25 anys d’inmobilistes de ciU oi?

Bé, en tot cas ja sabeu la meva opinió. Potser que d’una vegada per totes, els ciutadans de Catalunya plantem cara i fem que ens deixin de predre el pèl. Aquest Estatut, tururut!

L’Estatut que ens cal és el de Portugal. Visca Catalunya Lliure.

[@more@]

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

2 Responses to Apunts sobre l’Estatut.

  1. JosepArnau says:

    Malauradament així és Hipòlit, fem una passa endavant per a fer-ne cinc-centes enrere.

    Per cert, ara fa una setmaneta que estic de vacances a Catalònia, fins dimecres al matí que m’he n’entorno.
    Jo crec que si, que veure Catalònia a la ONU, entre sociatas i populares, la cosa ens l’estan deixan cada cop més fàcil.
    La fruita madura cau pel seu propi pes. Tot i que la fruita catalana, deu ser per la manca de pluja durant els darrers 300 anys, tot i estar ben podrida no hi ha manera. Som ben cecs els catalanets.

  2. Sí, teniu raó, el ditxós concert econòmic ens fa molta falta… Espero que ERC apreti dur, perquè jo sóc militant amb carnet!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *