Aquest és un cas verídic, que he trobat en aquest WEB de Nova Zelanda, després de seguir un seguit de webs sobre refugiats, llegiu-ho, és interessant i preocupant a la vegada, us en faig una traducció cassolana.

El dia 9 de setembre marcarà l’inici del 7è any de detenció per a Peter Qasim, nascut al Kashmir.

En Peter és un dels 13 ciutadans sense Estat que demanen asil, el qual resta indefinidament al centre pentitenciari Baxter del Sud d’Australia.  

El dia 6 d’ agost, els jutjats màxims d’Austràlia van decidir canviar les normes d’immigració, permetén la detenció indefinida per als que demanen asil.

Però, la ministra d’immigració Amanda Vanstone va dir el dia 31 d’ agost que els 13 sense estat que demanden l’asil, als quals ella havia remirat els seus casos i no els donaria els seus visats.

No només Austràlia ha refusat la seva demanda d’asil, més de 80 països han refusat de donar-los una casa.

“Quin és el meu crim?” pregunta en Peter Qasim. “Vaig demanar l’asil després que el meu pare fos assesinat ijo vaig ser torturat per les forçes de seguretat al Kashmir".

“Va ser un error demanar ajut a gent la qual no m’ajudaria, però he estat castigat per la meva ignorància més temps que qualsevol assesí, i la meva sentència encara no té fí.

“Siusplau doneu-me la llibertat, envieu-me a qualsevol lloc. No es pot permetre a un ésser humà a viure la resta de la seva vida empresonat.

“ Viure sense les llibertats que la gent normal té, és molt difícil. Les condicions del meu captiveri inclouen petites humiliacions cada dia, i a vegades estem subjectes a grans injustícies, però la pitjor cosa és no saber quan el meu empresonament tindrà fi.”

-Grups pels drets humans i col-laboraors amb els refugiats han declarat el 9 de setembre el dia nacional de la vergonya a Austràlia.

[@more@]

Tweet