PASSIO PER VIATJAR

PASSIO PER VIATJAR 

No sé pas d'on em ve la passió per viatjar. En el meu cas no és pas genètica ja que a casa no ho he mamat pas mai. Els meus avis, per exemple, en vida viatjaren ben poc. El viatge de nuvis el van fer a Barcelona (cosa que ens sembla ben estranya avui en dia), m'explicaren les hores que tardaren en arribar, un fotimer en aquell temps des d'Igualada. A posteriori, ben poc lluny van poder anar. No arribaren a agafar mai un avió ni vaixell tampoc.

[@more@]

Els pares ben poc que viatgen tampoc. No volen complicacions diuen, prou que n'estem de bé ja. Si de cas a l'estiu una setmana als Pirineus tot fugint de la calor, una estada curta a la platja de tant en tant i ja han fet el fet. El pare l'avió sí l'ha agafat mai fou per necessitat de la feina i en ocasions comptades. Encara em fa gràcia quan recordo com de menut m'explicava la impressió que l'hi va fer el primer cop en agafar un avió. El cert és que fins i tot m'impressionà com m'ho explicava repetidament de tant en tant: "Un pic anuncien que l'avió s'està apunt d'enlairar ja sents els motors com de mica en mica es van accelerant, llavors t'has d'agafar bé perquè de cop i volta comença a agafar velocitat ràpidament per la pista, sense adonar-te'n l'avió s'enlaira i notes una pressió ben forta al cos que et tira cap enrere." Tot això ho deia fent anar el braç amunt i avall balancejant-lo amb la mà estirada simulant un avió, tots l'escoltàvem bocabadats i rèiem, rèiem de la impressió que ens feia. Ara ja porto més de cinquanta vols agafats i mai he tingut cap problema en volar, però recordo en agafar el primer que només pensava en el que el pare comentava, finalment no va ser res.

Amb això vinc a explicar que a casa no he vist mai la passió per viatjar, una passió que en canvi a mi si que em porta de corcoll. Tot just aterrat d'un nou país (en aquest cas fou Portugal) i ja estic pensant en els propers viatges. En aquest cas i per aquest ordre seran Venècia / Eslovènia o Noruega i tot seguit Nova York seguit de Finlàndia i Rússia. Ja aniré explicant. Per avui ho deixo que no acabaria mai de seguir parlant d'un dels meus grans plaers.

This entry was posted in General. Bookmark the permalink.

5 Responses to PASSIO PER VIATJAR

  1. Unmei says:

    T’esta quedant ben barroc el bloc!!! 😉
    (ja t’he dit que no es llegueixen be les lletres?? :p)

    I sobre els viatges… nomes em ve al cap una canço…

    ♪♪Niuuuuuu yooooork ♪ Niuuuuu Yooooork ♪♪♪

  2. Montse C. says:

    Josep, quant més es viatja, més t’agrada fer-ho. Això és molt normal.
    El que els passa als teus pares és exactament al que els passa en els meus. La veritat, podrien quedar tots quatre per anar a fer una costellada a la muntanya.

  3. JosepArnau says:

    Pel que fa al bloc, tot just esta en vies de millora, calma i prudencia. Unmei, que encara ens queden 3 mesos [er amar-hi a NY!!

    Aixo dels pares no te remei, es ben dificil fer-los moure. Potser per aixo es millro mirar de viatjar quan un es jove.

  4. Jo quan era petit em pensava que els avions arribaven als llocs nomes de l’embranzida que agafaven a la pista…
    Per cert, el tiu aquest de la finestra el tinc molt vist!

  5. Senyor Josep.

    Si no tens amb qui anar a NY jo hi vaig. Esta fet. Sols diguem quelcom i sera salva la meva anima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *