Avui es el meu aniversari! 27! Darrerament vaig una mica estressat. Treballant, estudiant, preparant més viatges (D’aquí a un mes cap a la Hong Kong i la Xina) … 
Be, miraré d’anar escrivint més al bloc! Salut a tothom![@more@]
Feliç 2008 a tots!
Aquest 2007 que tot just acabem de deixar he agafat tants vols com països he estat: 15 països, tots per turisme (excepte el nostre):
Visc a Irlanda, a Suecia i Noruega vaig arreplegar una nevada fantàstica, vam passar-ho d'allò més bé als Estats Units (sempre recordaré la ruta amb helicòpter per sobre Manhattan), Croàcia, Eslovènia i Itàlia els 3 en un sol viatge tot dormint en una antiga presó reconvertida a Ljubljana; a Polònia per una boda tot coneixent els sogres a la vegada, Finlàndia, Rússia i Letònia també 3 en un viatge, des de veure Xampany a l'opera a Moscou passant per la pobresa infinita d'algunes zones d'aquesta ciutat; Holanda i Bèlgica que encara porten bons records, Rumania amb una petita ruta per Transilvània genial i finalment fa 1 setmana al nostre país: Catalunya.
[@more@]
Aquest any 2007 ha passat volant, ple de sopreses, noves coneixençes genials, ben be m'atrevaeixo a dir que ha estat un dels millors anys de la meva vida, moltes gràcies a tots i totes amb qui he compartit un trocet, ja sigui mes gran o mes petit d'aquest any.
Pel 2008 em comformo en poder seguir fent cami al costat d'aquesta gent tant collonuda, tant amb els que us conec en persona i us veig mes o menys sovint, com als que no.
Plans de viatges per aquest 2008? Tot el març per Hong Kong i la Xina, a l'agost per Catalunya i de ben segur que alguns altres cauran.
Be, el millor per tothom en aquest any 2008.
Salut i llibertat.
2008, any de crisi?
Diuen els experts del nostre país que aquest 2008 que tot just està apunt d’entrar, que economicament pinta força malament arreu de l’estat. La bombolla immobiliària ha acabat petant i de mica en mica els preus ja estan baixant: La gent ja no pot comprar i cada cop es paga més en les hipotèques. (Tot just acabem l’any amb un altre augment de l’Euribor, i els que estan enganxats, a revisar la hipoteca a l’alça.). Als EEUU ja fa mesos que els preus en l’habitatge cauen en picat i a Irlanda de mica en mica també. Les compres d’habitatges i nous registres baixen a base de bé i sembla que el sector de la construcció l’hi comença a veure les orelles al llop.
[@more@]
Des d’aquí deu costar més de veure, però vist des de fora el canvi l’he percebut i força. Vivint a Irlanda aquest 2007 he voltat tant com he pogut, els companys de colla que viuen a Catalunya, gairebé no han pogut sortir ni de casa. No poden gastar, no tenen calers i la gent cada cop gasta menys i menys. La crisi i preocupació a peu de carrer, es percep i força.
Si es preveu una crisi forta en la construcció (amb el que suposarà un augment de l’atur ja que la construcció afluixarà i molt), una altra cosa preocupant són les pensions.
Fa un parell de dies, a Barcelona, em van demanar almoina per primer cop en ma vida, en català. Mai dono ni un sol duro ja que a Dublín, trobar-se pidolaires és quelcom absolutament normal. Ara bé, mai m’hi havia trobat en català. Era una dona d’una certa edat, cabells blancs, primeta i abrigada amb un parell de jaquetes que l’hi feien d’aixopluc. Se’m va acostar i em va demanar una almoina en català. Deia que no tenia diners, degut a la mort del marit i a una pensió que no donava per res. Com que dubto que s’ho gastés en drogues, sinó que ben probablement els necessitava, vaig afanyar-me a donar-li tot un grapat de monedes que duia a la butxaca.
Si en aquest 2008 i 2009 encara pinten més malament les coses (o realment és quan la crisi és notarà més), ja podem preparar-nos bé…
Bon Nadal a tots!
Els millors desitjos de Pau i Felicitat per Nadal i per a l'Any Nou 2008 a tots els blocaires!
[@more@]
Baixa de soci del Barça
M’he donat de baixa de soci del Barça. Si tot va bé, no m’haurien de cobrar la quota en aquests propers dies.
[@more@]
Val a dir que no és pas pel mal joc del Barça ni per l’actual junta directiva del Club (la qual crec que ho estàn fent excel·lentment), sinó perquè m’he cansat d’estar vivint a Irlanda i no poder gaudir de les avantatges de soci quan a la vegada estic pagant la quota anual. Com que havia de pagar la quota aquests dies, part dels diners en faré una donació a alguna de les organitzacions de defensa de la llengua i del país. Evidentment seguiré sent una culé apassionat, com avui al Camp que m’he fet un bon fart de cridar des de tribuna. Espero i desitjo que aquesta junta directiva ho segueixi fent igual o millor. Defensant els interessos del Barça, portant el Club a primera línia mundial i defensant la llengua catalana, Catalunya i les causes socials que tant ens han enorgullit als seguidors del nostre Club.
A més seguiré impulsant la creació de la Gran Penya Blaugrana d'Irlanda.
Pel que fa al partit d’avui, en viu ha semblat que, tot i que si que és cert que el Madrid el primer cop que ha arribat ha marcat, el Madrid està un esglaó (com a mínim) per damunt del Barça. Si ens donen bons calers pel Ronaldinho que se’l enduguin ja sigui a Cal Chelsea o al Milan. No tant sols han estat 3 punts, sinó que és contra el Madrid i ja estan a 7 punts a la classificació. Rijkard, reaccionaràs?
Des d’Igualada….
Des d’anit torno a estar a Igualada. 1 any sense posar els peus a Catalunya. Aquest matí he estat passejant pel centre de la ciutat. La sensació és de raresa. Vaig néixer aquí, a Igualada, però m’he sentit com fora de lloc, com si ja no fos meva, com si ja no la conegués.
Moltes, moltes botigues noves han fet fora a botigues de tota la vida que de mica en mica han anat tancant. Edificis nous que ni conec, m’han fet esborrar de la memòria records de jove. [@more@]Bé, esperaré uns dies a veure si les sensacions milloren. Ara mateix, tinc ganes de tornar cap a Irlanda.
SOS
SOS. No és broma. Estic tancat a casa. No puc obrir la porta. No puc sortir al carrer. Resulta que l’últim de sortir de casa a tancat el pany des de fora i estic tancat com un conill a la gàbia. [@more@]
Avui començo el nou torn a la feina. No treballaré ni dilluns ni dimarts. Com que normalment treballo de dilluns a divendres, suposo que el darrer de sortir de casa tancar el pany així és més difícil pels lladres. Aquest matí m’he llevat a les 9, m’he dutxat, he pres un cafetó amb llet, 2 croissants i he estat una estoneta mirant les notícies de la tele irlandesa. He endreçat una mica l’habitació i a ¾ d’11 anava a sortir al carrer. Ha estat impossible. La porta està bloquejada per fora…
Visca amb la meva xicota i 2 noies més. Una és del Brasil i l’altra de la Xina. Estic mirant de contactar amb la del Brasil ja que és la que treballa més aprop per veure que hi puc fer. Ja em veig fins a les 5 a casa; això que ahir vaig deixar gairebé tot el Xmas shopping per avui; a més, també els darrers regals per a la meva xicota: Avui és el seu aniversari.
10 pel.lícules i 2 documentals que recomano del 2007
Aquest 2007, fent calculs, hauré vist més de 100 pel.lícules al cinema. Una mitjana de 2 a la setmana, tot i que hi ha setmanes que n’he vist 4 o més. Val a dir que tinc el passi il.limitat pagant uns 19 Euros al mes.
Fa un parell de setmanes vaig anar a veure la que potser va ser una de les millors pel.lícules que he vist durant el 2007. Es tracta de Into the wild. Basada en una historia real, realment et fa pensar i molt sobre la vida. Absolutament recomenable! Tambe m’han agradat American gangster, Atonement (tot i que un pel llarga). Com a documentals Sicko (els documentals d’en Michael Moore són sempre a “must see” ) i Planet earth de la BBC. Em va sorprendre i molt per be Eastern Promises i Zodiac (aquesta darrera tambéuna mica llarga), The Bourne Ultimatum (tot i que més del mateix, no deixa de ser més entretinguda), em va agradar molt la música i veure Dublín a la pantalla gran a Once, Ratatouille per als menuts i els no tant menuts i sobretot també recomano del tot: The lives of the others. M’oblidava d’ American writers, no es pas la millor pero encara és passable.
[@more@]
Posted in Coses meves, Recomanacions
Leave a comment
La vergonya socialista, pepera i d’esquerra.
La Carrasqueta: fets, i no paraules
per Vicent Partal
dilluns, 10 de desembre de 2007
Fet: anit funcionaris del govern valencià van entrar al repetidor de La Carrasqueta i van tancar les emissions de TV3. Fet: Barrionuevo i Zaplana havien intentat tots dos tancar aquestes emissions i no van poder perquè la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, s'hi va plantar. Fet: ara ha estat diferent. Fet: tot arrenca de que Montilla (quan era ministre) i Puigcercós (quan no era encara conseller) van demanar a ACPV canviar a digital per a poder fer un favor a La Sexta amb la freqüència analògica. El pacte implicava, segons ells, guanyar per a sempre quatre cadenes en digital al País Valencià. Fet: Montilla i Puigcercós ara estan callats i han oblidat el que van prometre. Fet: després de més de vint anys Alacant no veu TV3.
Fet: el president de la Generalitat de Catalunya encara és hora que diga alguna cosa. Fet: el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya afirma que està a punt d'arribar a un acord per a poder veure legalment TV3 al País Valencià. Fet: durant més de vint anys TV3 s'ha vist de forma il·legal però s'ha vist. Fet: ara no es veu com a mínim ja a Alacant. Fet: l'acord que preveu el conseller inclou com a màxim la possibilitat de que es veja només TV3 i en qualsevol cas condemna Canal33, 3/24 i K3. Fet: la Generalitat de Catalunya ha afirmat sempre que tancar un repetidor seria un gest hostil de la Generalitat Valenciana. Fet: ja l'han tancat.
Fet; assegurar la recepció de TV3 al País Valencià era tan senzill com que el ministre Clos recordara a la Generalitat Valenciana que aquella freqüència era del ministeri i que, per tant, la Generalitat Valenciana no tenia res a dir-hi. Fet: per això precisament el ministre Montilla l'havia cedit a ACPV, perquè era seua. I per això l'encara no conseller Puigcercós estava allí: per a garantir que no hi hauria problemes. Fet: hi ha hagut tots els problemes.
Fet: tots s'han embolicat fins a l'extrem que el ministre Clos ha atorgat a la Generalitat Valenciana un repetidor per a veure les teles de les "comunitats veïnes", sense escriure-hi cap referència a l'arrel del problema: els valencians hem demostrat de sobre al llarg d'anys que volem veure la tele en català. Fet: la Generalitat Valenciana ja ha dit que té un acord per a veure la tele de Múrcia -comunitat veïna, efectivament. Fet: no hi ha cap acord amb la Generalitat de Catalunya i si el hi ha serà totalment de mínims, només una cadena, les altres tres condemnades.
Fet: El PSC i Esquerra Republicana van demanar un favor a Acció Cultural del País Valencià, oferint-li a canvi la seguretat de que l'epopeia de l'emissió de TV3 al País Valencià quedaria finalment solventada amb èxit perquè passaria a emetre en digital, per freqüència del ministeri i augmentaria de dos a quatre canals. Fet: el resultat és que ja no es veu TV3 -de moment a Alacant.
Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat. Paraules: recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras?
[@more@]
Escrits del viatge a Romania
Escrits del darrer viatge per Romania, fa una setmana i escaig. El Castell del compte Dràcula, Transilvania i Bucarest.
Romania és un país de contrastos. El que duu traje i corbata, passeja al costat d’una munió de pobresa que no s’acaba mai. El país sembla que s’hagi quedat ancorat al passat. Tants anys de Ceausescu van deixar molta petjada.
Per la finestra un reguitzell de colors es deixen veure. Verds, marrons, negres i molts grisos, cap d’ells denota alegria. Estem a finals de novembre, l’hivern real encara no és aquí. Tanmateix, sembla que a banda i banda del tren , tot, alhora, s’ha decidit a apagar.
A fora el fred apreta. Ens ho mostren les xemeneies que treuen fum sense parar i la neu que a mesura que ens apropem a Transilvània es també va mostrant.
Des de la finestra, els contrastos segueixen. Una casa majestuosa fa veïnatge amb un seguit de barraques de palla, fang i xetarra, sembla que la vetlli, com la vidua vetlla al mort.
Vinc de Bucarest, on tot just ser-hi unes hores i ja en volia marxar. Si a finals dels anys 30 Bucarest era coneguda com “la petita París de l’Est”, ara no en té absolutament res de semblant. Els bombardeigs de la II Guerra Mundial, terratrèmols, i sobretot, la destrucció criminal per part del dictador Ceausescu han fet que l’elegància que tingués en el passat quedés reduïda a nivells flagrants. Un consell. Si aneu a Romania de turisme, un dia a Bucarest i com a molt![@more@]
Com més s’endinsa el tren a Transilvània la bellesa de l’entorn és més i més espectacular. El tren segueix enfilant-se entre les muntanyes, on el blanc de la neu ha passat a ser el color predominant. Una neu que va queient a floquets minúsculs però que va deixant gruix.
De petit recordocada nevada rere el vidre de la finestra, bocabadat en veure aquella meravella desfilar.
(…) Torno a Bucarest, altre cop en tren. 2 dies a Brasov (quina meravella!) i Bran. En aquesta darrera vila, els locals hi situen el Castell del compte Dràcula (n’he vist de molt millors). El paisatge fora la finestra és absolutament idíl-lic. El que en pujant era grisos i negres, ara és TOT absolutament blanc. M’agradaria poder-vos traslladar a aquest seient del tren. A banda i banda la blancor ho il.lumina tot. El gruix de neu és considerable, portem un dia amb neu constant i segueix nevant.
Sembla que l’hivern definitivament ha arrivat, com l’os, (Romania és el país del món que en té més) el país porta anys hivernant, sembla que de mica en mica va despertant. Però l’hivern ja és aquí.
